Economia 06/10/2017

La pèrdua de poder adquisitiu, una qüestió de classes

Els salaris més baixos han perdut un 31% de capacitat de consum en sis anys i els més alts, només un 4%

Carmen Buades
3 min
La pèrdua de poder adquisitiu, una 
 Qüestió de classes

PalmaLa crisi econòmica del 2008 i les posteriors reformes laborals han deixat la negociació col·lectiva i les condicions laborals de milers de persones minvades. Els sindicats alerten de la normalització de la precarietat, de la figura creixent del fals autònom, de l’increment dels contractes de menys d’un mes de durada... i de l’estancament dels salaris.

Entre el 2009 i el 2015, els sous de les Balears van créixer, de mitjana, un 1,6%, però realment es va produir una pèrdua de capacitat adquisitiva del 6,8% pel desfasament entre l’increment salarial i la pujada dels preus. Es tracta d’una reducció de poder de consum generalitzada, però que a les Illes ha estat més pronunciada que la que s’ha produït, de mitjana, en el conjunt de l’estat espanyol, on aquest percentatge és del 3,8%.

No obstant això, aquestes dades amaguen un fet: la pèrdua de capacitat adquisitiva no ha estat la mateixa per a tothom i les persones amb salaris més baixos s’han vist molt més empobrides durant la crisi que les persones amb els sous més elevats. Que la crisi ha pronunciat l’esquerda entre rics i pobres no és una novetat, però un estudi del Govern mostra que, “si el 2009 els assalariats del decil 10 cobraven 8,5 vegades més que els assalariats del decil 1, el 2015 aquest factor s’eleva fins a l’11,8”.

Això significa que, si es posen tots els sous de les Illes en una filera ordenats de menor a major i aquesta línia es divideix en deu parts iguals (decils), la diferència entre els treballadors del primer tram i els del darrer s’han multiplicat perquè el decil 1, on hi ha els sous més baixos, ha perdut un 31,1% de la seva capacitat adquisitiva i el decil 10 només un 4,1%.

L’informe del Govern, un dels Quaderns d’Economia que s’elaboren des de la Direcció General d’Ocupació i Economia, es va publicar fa unes setmanes. Vol analitzar tant l’evolució dels salaris com la de les seves desigualtats i fa afirmacions com la següent: “Mentre que per al 22,3% dels assalariats que guanyen més el salari real va caure, de mitjana, un 2,9% entre el 2009 i el 2015, per al 25,1% que cobra menys la pèrdua mitjana de poder adquisitiu acumulada des del 2009 ha estat d’un 17,6%”.

Si es té en compte aquesta distinció entre segments de la població en funció del que cobren, es veu també que els decils més baixos no han experimentat increments salarials ni tan sols dels més lleugers i, per tant, aquest 1,6% de creixement mitjà que surt tenint en compte tota la població ocupada amaga dues realitats del nostre mercat laboral. Segons l’informe, els augments de sou comencen a donar-se a partir de la meitat de la població que més cobra, quan als decils inferiors se situa gairebé el 40% de la gent que menys cobra de les Balears.

Amb aquestes desigualtats cada vegada més pronunciades, han començat a ser una realitat els treballadors pobres, aquelles persones que, tot i tenir un lloc de feina, no arriben a final de mes -una situació que es trasllada també als pensionistes, ja que no han vist créixer la seva pensió al mateix ritme que l’IPC i aproximadament el 31% de les persones que en cobren una es troben per davall el llindar de la pobresa a les Balears.

El perquè de la situació

Així, es pot afirmar que els treballadors més humils són els que han sofert més les conseqüències de l’arribada de la crisi i, per a l’equip redactor de l’informe, una explicació a aquesta situació podria trobar-se en la competència. Com que hi ha moltes persones a l’atur disposades a acceptar llocs de feina no qualificats i amb condicions laborals menys favorables, la competència dins d’aquest tipus de feines ha estat més elevada i això ha permès a les empreses reduir els salaris i comptar encara amb persones ‘disposades’ a treballar per a elles.

Una altra de les explicacions, molt lligada a aquesta primera, es troba, pel Govern, en les reformes laborals, especialment en la del 2012, que va restar poder de negociació als sindicats i que va donar ales a les empreses per aprovar convenis propis amb salaris més baixos dels que marquen els convenis sectorials.

stats