DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA

El patrimoni dels més rics es manté a les Illes tot i la crisi

Entre 2007 i 2016 la riquesa dels més acomodats ha baixat només un 1,5% davant el 17% de tot l’Estat
.

Els ciutadans més acomodats de les Illes han pogut defensar el seu patrimoni durant els darrers deu anys, malgrat la crisi econòmica, que ha provocat un clar empobriment de les classes socials menys pròsperes, que han carregat amb la pitjor part de la situació de recessió.

Segons dades de l’Agència Tributària, la riquesa dels ciutadans amb més propietats de les Balears, els que estan obligats a fer la declaració de patrimoni, està només una mica per davall de l’any anterior a l’inici de la crisi, el 2007, en concret, un 1,5%, fet que implica que les classes altes de la Comunitat s’han vist més afectades que les de la resta de l’Estat.

A l’exercici de 2007 a les Illes es declarava un patrimoni de 21.851 milions, un 1,5% més dels 21.524 milions totalitzats a la campanya de 2016. A Espanya, el patrimoni de 2016 va ser de 632.272 milions, la qual cosa suposa una davallada del 17% en comparació als 761.436 milions consignats l’any 2007.

Segons destaca l’economista i director tècnic de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera, aquestes dades permeten constatar que les pèrdues patrimonials de la classe més alta han estat més baixes que les de la resta de la societat, tot i que no hi ha indicadors gaire precisos per determinar el volum de destrucció de patrimoni d’aquestes classes menys pròsperes.

A més, és destacable que les Balears hagin suportat millor els efectes de la crisi damunt el patrimoni, en bona part gràcies que la recuperació econòmica s’ha produït abans que a la majoria de comunitats autònomes i que la depreciació dels béns immobiliaris ha estat menor.

“És clar que les nostres illes són un refugi per a importants inversions immobiliàries -explica Vicente Jábega, director territorial de les Balears de Banca March-, així ho demostra el capital que entra a les nostres illes a la recerca d’immobles. La nostra experiència i el que nosaltres recomanam als clients és que cal tenir diversificat el patrimoni; és tan important tenir una part en immobles com tenir una altra part en productes financers complementaris”.

Distribució de la riquesa

Pel que fa a la distribució d’aquesta riquesa, en el cas de les Balears els béns immobles suposen 6.157 milions d’euros de patrimoni, un 28,6% del total. Aquesta partida està per damunt de la mitjana estatal, que es d’un 20,2%. De tota manera, ha patit una baixada del seu pes relatiu, ja que el 2007 era d’un 31,8%, mentre que a la resta d’Espanya s’ha mantingut estable. En xifres absolutes, aquesta quantitat suposa una baixada del valor de 803 milions d’euros, una caiguda del 13% en comparació als 6.960 milions de 2007. A Espanya, el total va baixar de 169.974 milions a 127.713, quasi un 25% menys. A les Illes els béns de naturalesa urbana varen sumar 5.942 milions, un 96,5% del total, mentre que els béns rústics varen totalitzar 215 milions, un 3,5%. A Espanya els béns de naturalesa urbana varen representar 123.671 milions, mentre que els rústics totalitzaren 4.041 milions.

Tanmateix, el gruix del patrimoni el representa els béns de capital mobiliari, que suma a les Illes un total de 13.607 milions d’euros, un 63,2% del total. Dins d’aquest apartat, destaquen les accions i participacions en entitats jurídiques no negociades, que sumen 7.528 milions i representen el 55% del total, mentre que les negociades representen 1.338 milions. En dipòsits en compte, la quantitat suposa 2.088 milions; el deute públic, bons i obligacions, 474 milions, i les accions i participacions en inversió col·lectiva, 2.178. Això significa que els balears tenen el 86% del capital mobiliari en accions i poc més del 14% en renda fixa.

La situació el 2007 era diferent, ja que aquesta renda fixa representava el 33% davant el 67% de les participacions en empreses. En xifres absolutes, abans de la crisi aquest apartat sumava 12.882 milions. Així, el comportament d’aquest tipus de patrimoni ha estat millor que altres, ja que l’evolució ha estat d’un creixement del 5%. Al territori espanyol el capital mobiliari suposà el 2016 un total de 465.099 milions d’euros, la qual cosa representa una caiguda del 13,2% amb relació als 535.992 milions que van declarar els ciutadans més acomodats.

Les assegurances i rendes suposen per a les Illes un patrimoni total de 612 milions d’euros, un poc menys del 3% del total. El 91,5% d’aquesta quantitat correspon a assegurances de vida, un total de 560,8 milions, i el 8,5% restant, a rendes temporals o vitalícies, 51,5 milions. Amb relació a 2007, l’increment d’aquest apartat ha estat del 20%, ja que s’hi registrà un total de 465 milions. A la resta de l’Estat, s’ha passat de 14.016 milions el 2007 a 12.133 el 2016, la qual cosa suposa una caiguda de quasi el 13,5%.

Molt menys significatiu és l’epígraf de béns sumptuaris, que representa només un 0,22% a les Illes, amb un total de 46 milions d’euros. D’aquesta quantitat, 43,3 milions, un 93,5% correspon a joies, pells, vehicles, embarcacions i aeronaus, mentre que la resta, 3 milions, són objectes d’art i antiguitats. Si ho comparam amb el 2007, constatam que la caiguda ha estat molt destacada, un 44%, ja que en aquell exercici es varen declarar 82 milions: 79 a l’apartat de joies i 3 milions al d’obres d’art. A tot l’Estat es varen declarar 1.773 milions, 1.551 i 222 milions, el 2007, mentre que a la declaració de l’any passat el total va ser de 1.274 milions, una davallada del 28%. Aquesta partida també té molt poc relatiu dins l’àmbit estatal, només un 0,20%.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF