PequínLa Xina ha anat per davant en l’expansió de l’epidèmia del Covid-19 i en aplicar les mesures de contenció per paralitzar el país. Els efectes de la falta d’activitat en l’economia, des de la producció al consum, comencen a ser quantificables i són un avís per al món del que li pot esperar. La producció industrial s’ha enfonsat un 13,5% interanual en els dos primers mesos del 2020. És la pitjor caiguda registrada en els últims 30 anys. I la taxa d’atur assoleix el 6,2%, el registre més alt des que la República Popular publica aquesta dada.
Les xifres que va donar a conèixer ahir l’Oficina Nacional d’Estadístiques (ONE) demostren que la decisió de tancar fàbriques i comerços, suprimir serveis, prohibir viatges i clausurar la gent a casa ha tingut un cost molt alt. Les vendes minoristes es van desplomar un 20% i la inversió en actius fixos va caure un 24%, mentre que la inversió en el sector privat va disminuir un 26%. L’augment del preu de l’habitatge ha estat d’un escassíssim 0,02%, el més baix des del 2015, amb la pitjor caiguda des del 2013.
Els danys en l’economia xinesa han estat superiors al que es preveia i alguns analistes adverteixen que l’escenari pot ser pitjor que el viscut durant la crisi del 2008. Malgrat això, el portaveu de l’ONE, Mao Shengyong, es va mostrar confiat i va assegurar que “l’impacte del virus és a curt termini i superable”.
Pequín dona per controlada l’epidèmia i treballa activament per reprendre l’activitat. Assegura que el 95% de les grans empreses i el 60% de les pimes ja han tornat a la feina fora de la província de Hubei. Unes dades que no corroboren la realitat del carrer. A Pequín i altres ciutats la normalitat encara sembla llunyana: el transport públic segueix força buit i els petits negocis van obrint a poc a poc. I ara que les empreses manufactureres tornen a produir es poden topar amb la reducció de la demanda internacional.
La Xina ha aprovat una gran bateria d’estímuls fiscals, retallada d’impostos i subsidis a diferents sectors. El banc central xinès ha fet una injecció de 143.000 milions de dòlars al sector financer, que inclou una retallada del coeficient de reserves obligatòries dels bancs.
