La pandèmia augmenta una desigualtat que ja anava creixent

Palma/ BarcelonaLa progressiva pèrdua de pes de la classe mitjana comporta un augment de les desigualtats salarials i amplia la bretxa entre els que cobren més i els que guanyen menys. Aquest fenomen ja fa anys que es produeix, però la pandèmia del covid ha augmentat encara més les diferències, fins a nivells “preocupants”, segons constata un grup d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i Caixabank Research, que amb tècniques de bigdata analitzen en tems real l’evolució de la desigualtat.

Aquest grup ha constatat que l’índex Gini, que mesura les desigualtats, es va disparar a l’abril onze punts respecte del febrer, just abans de la crisi sanitària. Tot i que amb la desescalada la diferència ha baixat, al juny encara se situava sis punts per sobre del mes de febrer. El grup d’investigadors ha comprovat que les transferències públiques, en forma d’ERTO, han mitigat molt aquest efecte, i l’índex Ginise se situava al juny dos punts per sobre del febrer si es tenen en compte aquestes prestacions. El paper important de les ajudes públiques, però, no amaga l’impacte negatiu. “Durant la crisi financera la variació era de dècimes, no de punts”, destaca José García Montalvo, catedràtic d’Economia de la Pompeu Fabra. Per a aquest acadèmic, per saber si finalment la pandèmia acaba augmentant molt la desigualtat, caldrà veure quants ERTO acaben en acomiadaments definitius. El grup d’investigadors també assenyala que aquesta desigualtat sobtada per la pandèmia afecta més els joves i treballadors estrangers.

Que la diferència de retribucions augmenta s’evidencia amb les dades. L’any 2008 la retribució dels ciutadans de les Balears que cobraven més era de 35.047 euros anuals i la dels que cobraven menys guanyaven 9.619: una bretxa de 25.428 euros. El 2018 la diferència s’havia eixamplat fins als 28.890 euros, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

L’escola de negocis EADA fa cada any un estudi d’evolució amb l’empresa ICSA. El darrer, referit al 2019, indica que els sous dels directius -que són els que cobren més- va augmentar un 4,58%, mentre que el salari dels càrrecs intermedis va pujar un 3,43% i els sous dels empleats ho varen fer només un 1,89%. En llenguatge clar, els que cobren més cada vegada guanyen més, cosa que fa més gran aquesta bretxa.

La retribució depèn molt, però, del tipus de feina, estudis, formació, tipus d’ocupador -no és el mateix ser funcionari que treballar en una empresa privada- i fins i tot de la dimensió de l’empresa -es guanya més a les grans que a les petites-, segons es pot veure a l’enquesta d’estructura salarial de l’INE. Però hi ha un altre factor que també hi influeix: el gènere. La bretxa salarial encara existeix malgrat que es va reduint, Segons l’INE, tot i que el major increment en el salari s’ha produït en les dones -un 16,1% els darrers 10 anys-, que han passat de cobrar 18.683,89 euros el 2008 a 21.085,74 el 2018, el seu sou continua sent inferior al dels homes. Aquest darrer col·lectiu va registrar el 2008 un salari brut anual de 22.253,73 euros i de 24.437 euros el 2018, un increment que es tradueix en una pujada del 9,8% els darrers anys.