MACROECONOMIA

Els països emergents es queden enrere

Sud-àfrica entra en recessió, i Rússia i el Brasil han frenat el ritme de creixement

L’economia de Sud-àfrica viu el moment més delicat del segle. La depreciació del rand -la moneda del país-, els episodis de sequera que han perjudicat l’agricultura i la inestabilitat política han fet trontollar l’economia més industrialitzada del continent negre. Dimecres el país confirmava els pitjors presagis. El PIB durant el segon trimestre d’aquest any va registrar una caiguda interanual del 0,7%, una dada que se suma a la caiguda del 2,6% que hi va haver durant els tres primers mesos de l’any. Això vol dir que la recessió a Sud-àfrica és una realitat i posa en dubte el potencial d’alguns països emergents.

L’acrònim per excel·lència que reuneix els estats emergents és el BRICS, que, seguint les inicials en anglès, agrupa el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. La denominació, creada el 2001 per un analista de Goldman Sachs, pretenia situar al mapa el que podrien ser els quatre nous motors de l’economia mundial (Sud-àfrica s’hi va afegir l’any 2011). Durant els últims anys, però, els integrants d’aquest selecte grup s’han comportat de maneres molt diferents i integrar-los sota unes mateixes sigles ha fet arrufar molts nassos.

Per a Josep Lladós, professor d’estudis d’economia de la Universitat Oberta de Catalunya, “que aquests països s’agrupessin sí que tenia cert sentit”. En un món “bipolar” dominat per la Unió Europea i els Estats Units, els BRICS representen “uns interessos comuns i una alternativa al discurs de les economies orientals”, comenta Lladós. De fet, mentre el país nord-americà i els 28 del Vell Continent es trobaven en plena recessió el 2008, els BRICS recuperaven terreny als seus competidors.

No obstant això, el model de creixement de les principals economies emergents ha sigut molt heterogeni. Això s’ha traduït en una forta divergència pel que fa a l’evolució de les diferents economies durant els últims anys. Els experts identifiquen l’any 2014 com a punt d’inflexió, un exercici marcat per la crisi de les matèries primeres. “Rússia, Sud-àfrica i el Brasil són grans exportadors d’aquesta mena de productes”, comenta Jordi Rosell, professor d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Alhora, el sector primari (agricultura i ramaderia) encara té un pes important en comparació amb els països més desenvolupats. D’altra banda, la Xina i l’Índia destaquen més en els sectors de la indústria i els serveis i tenen una economia interna més consolidada respecte als seus socis.

Aquestes diferències s’han evidenciat en l’evolució del PIB dels BRICS durant els últims anys. Mentre que la Xina i l’Índia segueixen creixent a ritmes molt superiors a la mitjana mundial, Sud-àfrica, el Brasil i Rússia han perdut pistonada. Segons el Fons Monetari Internacional, l’economia global va registrar un creixement interanual del 3,9% el 2018. La Xina i l’Índia van créixer al 6,6% i al 7,4%, respectivament, mentre que els tres estats restants no superen el 2,3%, una diferència que abans de la crisi de les matèries primeres no era tan accentuada.

Reptes pendents

Tot i que els dos països asiàtics que conformen els BRICS marquen la pauta, encara han de fer front a una sèrie de reptes que les regions més riques del planeta han solucionat. Josep Lladós indica que tots dos països “tenen enormes problemes de cohesió interna”, amb zones plenament industrialitzades i regions on el sector primari segueix sent el més important. Lladós també destaca el repte de la “diversificació de les activitats econòmiques”, l’“alt grau d’endeutament” que tenen aquests països i la capacitat d’apostar per “avançar cap a sectors de tecnologia més avançada”. Finalment, els experts destaquen la incapacitat de traslladar el creixement del país al benestar dels habitants. Si es compara l’índex de desenvolupament humà (IDH) dels anys 2001i 2016, el Brasil, l’Índia i Sud-àfrica han patit un retrocés, i la Xina i Rússia es mantenen lluny de les primeres posicions. El gegant asiàtic és el 90è estat del rànquing, mentre que Rússia ocupa la 49a posició.

Els últims anys han aparegut altres acrònims que pretenen desbancar el reconeixement dels BRICS. Els MINT (Mèxic, Indonèsia, Nigèria i Turquia) i països com l’Argentina i Corea del Sud són a les travesses per destacar entre els emergents. Alguns, però, s’han vist immersos en crisis semblants a la sud-africana. Turquia i l’Argentina, per exemple, han sigut notícia les últimes setmanes per la forta devaluació de la seva moneda i una inflació creixent.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF