Les pimes, obligades a pagar un 77% més aquí que a Alemanya per obtenir un crèdit

MadridMateix tipus d'empresa i mateixa dotació del crèdit però diferent país d'origen i, per tant, diferents interessos a canvi del crèdit. Aquesta és la tendència que es viu des del 2010 a Europa, quan va esclatar la crisi de l'euro, i que es va accentuar dramàticament l'any passat. La Fundació de les Caixes d'Estalvi (Funcas) ha posat xifres a aquesta espècie de discriminació estatal . Segons un article del catedràtic d'anàlisi econòmica de la Universitat de València Joaquín Maudos, publicat en l'últim número de la revista d'actualitat de Funcas, les pimes espanyoles paguen un 77% més per finançar-se que les seves equivalents alemanyes, i un 35% més que la mitjana de les de la zona euro.

El motiu, segons l'acadèmic, és que els dubtes dels països anomenats perifèrics de la zona euro -per exemple, sobre si podran pagar els seus deutes o accedir als mercats- contaminen completament la percepció de solvència de les seves empreses. "Els tipus d'interès bancaris responen molt més a la prima de risc de cada país -la diferència del cost del seu deute respecte a Alemanya- que als tipus d'interès d'intervenció del BCE [Banc Central Europeu], de manera que les decisions de política monetària tenen efectes ben diferents per països. S'ha trencat el mecanisme de transmissió de la política monetària", adverteix.

Un mercat comú fragmentat

Aquesta fragmentació financera ha separat els 17 països de l'euro en dues bandes, la distància entre les quals sembla cada cop que és més permanent. Compartir una moneda comuna ja no serveix com en el passat per igualar la percepció que tenen els mercats de tots els socis de l'euro, sinó que ara uns són castigats i d'altres premiats.

Per exemple, en la seva anàlisi, Maudos determina que el tipus d'interès mitjà dels préstecs de menys d'un milió d'euros a les empreses dels set països batejats com a perifèrics i més afectats per la crisi del deute (Espanya, Grècia, Irlanda, Portugal, Itàlia, Eslovènia i Xipre) va augmentar 110 punts bàsics entre el 2010 i el 2012, mentre que a la resta de països de l'eurozona els tipus van caure 20 punts bàsics.

En el cas dels crèdits més elevats a les empreses (de més d'un milió d'euros), la tendència es manté, tot i que en uns nivells lleugerament inferiors: als països amb problemes la rendibilitat mitjana que exigeixen els bancs per prestar va disparar-se en 86 punts en els tres anys, mentre que per als països del centre i el nord d'Europa va rebaixar-se en 17 punts.

De mitjana, segons el document, les pimes espanyoles estan pagant pels préstecs inferiors a un milió d'euros 105 punts bàsics més que la mitjana de l'euro, mentre que la resta d'empreses per crèdits superiors al milió d'euros tenen un sobrecost de 35 punts bàsics. Un elevat peatge que ofega moltes petites empreses que no tenen els mateixos mitjans per resistir que les grans.

No obstant, les pimes espanyoles, amb el sobrecost del 77%, no són les més afectades. De mitjana, els països que han patit la crisi del deute de manera més cruenta han de suportar un extra del 85% en el seu finançament. Si es mira cas per cas, dels set perifèrics Espanya és el tercer país que pateix un increment més gran en els crèdits inferiors a un milió, mentre que en els superiors és el cinquè més afectat.

Solució: la unió bancària europea

Un trist escenari que es tradueix en efectes negatius concrets sobre l'economia. Segons el catedràtic de la Universitat de València, els "elevats" costos de finançament en aquests països suposen "una rèmora perquè els projectes d'inversió solvents es duguin a terme". Maudos alerta, a més, que el desànim inversor juntament amb les mesures d'austeritat -retallades de despesa i pujades d'impostos- implementades per complir amb els objectius de dèficit i deute públic "llasten les possibilitats de recuperació".

La principal solució, a parer seu, no passa per una nova baixada de tipus d'interès per part del BCE -creu que abaratir el preu dels diners "pot no ser efectiu" i tenir "efectes marginals"- sinó per avançar de manera "urgent" en la implantació de la unió bancària europea. Segons aquest expert, la posada en marxa d'un únic supervisor de bancs, mecanisme de resolució i fons de garantia de dipòsits, beneficiaria "enormement" les empreses i famílies espanyoles, que suportarien un cost de finançament bancari "molt més reduït" que l'actual.

El diagnòstic de Maudos -que també reclama seguir avançant en les reformes estructurals perquè l'economia guanyi competitivitat- coincideix amb el del govern espanyol, que fa mesos que pressiona Alemanya i les autoritats europees perquè la unió bancària sigui una realitat l'any que ve. Segons la Moncloa, un cop entri en vigor, la percepció dels bancs es desvincularà de la dels països i aleshores els estímuls del BCE arribaran a Espanya i la concessió de crèdits creixerà i seran més barats. La gran incògnita, però, és si la teoria es complirà.