Les noves economies alternatives s’obren camí

PalmaLa crisi econòmica ha popularitzat un seguit de termes que tenen a veure amb la sostenibilitat i el medi ambient. Encara que l’economia clàssica és molt majoritària i sembla que el capitalisme liberal sigui l’únic model possible, s’estan desenvolupant altres formes d’economia que tenen més en compte l’assumpció de la igualtat, la sostenibilitat i el treball en favor de la societat.

Marc Masmiquel, col·laborador de l’Associació Espanyola d’Avaluació d’Impacte Ambiental i consultor de la UNESCO en temes oceanogràfics, destaca tres models en aquests tipus d’economies alternatives. Són l’economia verda, la social i la del bé comú.

Cadascuna té les seves característiques pròpies i disposa de més o menys suport per part de les institucions. Segons Masmiquel, el que s’entén per economia verda és una aproximació sistemàtica i científica a la sostenibilitat ecològica.

Per tant, l’economia verda seria “un conjunt de models de producció integral i inclusiva que pren en consideració variables ambientals i socials. No se centra només en la producció i l’administració, sinó també en l’equilibri entre ecosistemes i els impactes de la producció sobre aquests ecosistemes.

L’enfocament integrador de l’economia verda estudia la manera de minimitzar o evitar aquest desequilibri ecològic. L’home fa molt de temps que interactua amb la naturalesa i modifica les condicions mediambientals. Basta veure l’impacte que han suposat per a la natura la revolució industrial del segle XIX i el desenvolupament del segle XX.

Aquesta economia es basa en la idea que “tots els ecosistemes tenen límits”, destaca Masmiquel, “i sense una correcta avaluació dels impactes ambientals és impossible conèixer els processos de pressió que genera l’activitat econòmica sobre el territori”.

La clau d’aquest sistema és disminuir l’anomenada petjada del carboni, minimitzar els danys al sistema ecològic i al medi ambient en general i conservar la qualitat de l’aire, aigua, etc.

Aquesta economia vol entendre la realitat que l’envolta com un procés. No com un recurs explotable, per treure un benefici econòmic. “La inèrcia de l’economia clàssica -destaca Masmiquel- promou que la societat prengui del medi natural matèria i energia, generant residus i dissipant l’energia.

“Les economies tradicionals mesuren el seu desenvolupament en termes de Producte Interior Brut (PIB) i, de fet, és un exemple perfecte de la manera com no s’ha de fer”, assenyala Masmiquel. Es pot dir que un increment del 0,6% del PIB, suposa un avanç en la desigualtat. “Més desigualtat social -posa en relleu- i ambiental suposa que aquests impactes se socialitzin i els guanys es privatitzin”.

Aquesta economia alternativa cerca la clau pràctica i operativa dels indicadors des del mesurament dels límits que pot aguantar un ecosistema abans de col·lapsar-se. L’economia verda vol conèixer aquests límits sobre el territori. Hi ha un “metabolisme econòmic que només considera els beneficis econòmics i que es mou a les palpentes -assenyala-, i hi ha conceptes com el del deute ecològic que venen de l’economia verda.

Una analogia per entendre com funciona l’ecologia verda és la mar. Un estudi multidisciplinari pot permetre veure la salut del clima. Les accions de l’home tenen un efecte, però el major efecte és produeix quan, precisament, aquests efectes s’ignoren volgudament.

Una altra cosa que ens ensenya aquesta economia és que s’ha de mesurar l’impacte de cada innovació tecnològica. La qüestió és fer més coses amb menys recursos, reduir l’impacte. Masmiquel assenyala que, per exemple, “hi ha sistemes per reciclar tot el plàstic i obtenir subproductes que permetin fabricar productes nous”. Malgrat això, l’economia clàssica no ho troba rendible i, per tant, no ho fa. L’economia verda, en canvi, prioritza l’equilibri en comptes de la rendibilitat.

Com que els sistemes empresarials són -parcialment- conscients dels efectes perniciosos de la seva activitat, hi ha una creixent consciència sobre la responsabilitat social i mediambiental. Però a vegades es fan servir alguns projectes de preservació del medi o d’utilització de productes ecològics com a accions de màrqueting. És per aquestes qüestions que alguns ecologistes destaquen que l’economia verda no és més que un rentat de cara al capitalisme clàssic.

Però tot i això, explica Masmiquel, “l’economia verda promou un balanç global racional i compromès. Mai no ha estat tan necessari com avui tenir en compte que en aquesta nau hi viatjam tots”, assegura.

Economia social

Un altra manera d’enfocar els assumptes econòmics és l’economia social, que es defineix per un projecte empresarial que prioritza la creació de riquesa en el territori i la responsabilitat social amb l’objectiu de maximitzar els beneficis econòmics.

A parer de Marc Masmiquel, seria una fórmula a mitjan camí entre el sector privat i el públic. Inclou cooperatives, organitzacions no lucratives, microemprenedories, etc.

L’estat espanyol té un marc legal pioner, en aquest sentit, amb la Llei de l’economia social del 2011.

Aquest sector està representat per la Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social i es connecta amb l’economia sostenible, en què es prioritza l’interès general econòmic o social (o ambdós alhora).

Abans d’aquesta llei ja es duien a terme activitats d’economia social amb distintes xarxes i organitzacions. En algunes ocasions, entitats que treballen en l’economia social cerquen objectius afins amb l’economia verda.

Economia del bé comú

La tercera modalitat d’economia alternativa és la del bé comú. Aquesta modalitat introdueix en la seva activitat econòmica conceptes com ara responsabilitat, solidaritat, honestedat, cooperació, responsabilitat i tot un seguit de bones intencions més. El plantejament és que aquelles empreses que tinguin tots aquests bons propòsits, han d’obtenir algun avantatge respecte de les que només contaminen i són insolidàries i avaricioses.

En l’economia real -destaca Masmiquel- els beneficis d’una empresa no ens diuen res sobre les condicions laborals dels treballadors, com tampoc dels mètodes de producció, o si fan activitats contaminants.L’economia a l’ús considera només el PIB com a magnitud macroeconòmica i pensa que és un bon indicador de l’índex de riquesa social.

Tot i això, una anàlisi que tingui en compte altres varibles detectarà la desigualtat. L’índex Gini mesurala desigualtat. La igualtat té el número 0 i la màxima desigualtat, 100.

A l’estat espanyol, aquest índex no ha fet més que pujar al llarg dels darrers vuit anys.

La Unió Europea ha aprovat un dictamen a favor de l’economia orientada cap a un model sostenible i de cohesió social.

El model de la xarxa REAS a les Illes Balears

Un dels exemples d’economia alternativa a les Illes és la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària de les Illes Balears (REAS Balears), una associació sense ànim de lucre de promoció de l’economia solidària constituïda el 1998. Des de llavors, tot un conjunt d’iniciatives treballen en xarxa per impulsar a les Illes Balears un moviment social en favor d’una economia al servei de les persones.

Economia solidària

La missió de REAS Balears és potenciar l’economia solidària com un instrument que permeti desenvolupar una societat més justa i sostenible, treballant per a aquest objectiu des d’una òptica múltiple: l’econòmica, la social, l’ambiental i la cultural.

REAS Balears pertany a REAS Red de Redes, una xarxa de xarxes d’organitzacions d’economia solidària a escala estatal. REAS Red de Redes agrupa més de 500 organitzacions, a través de 14 xarxes territorials i quatre xarxes sectorials.

Els valors

L’economia solidària aspira a construir un nou model de societat redefinint el paper de l’economia. Aquesta necessitat sorgeix del progressiu deteriorament social, econòmic, laboral, humà, polític i ambiental de les societats actuals. Les principals conseqüències socials d’aquest deteriorament són l’increment de la pobresa i de les desigualtats, l’atur i l’exclusió.

REAS assumeix la carta de principis de l’economia solidària. Els sis principis de l’economia solidària són: principi d’equitat com un valor que reconeix totes les persones com a subjectes amb la mateixa dignitat, i protegeix el seu dret de no ser sotmeses a relacions basades en la dominació sigui quina sigui la seva condició social, gènere, edat, ètnia, origen o capacitat.

És un principi que considera el treball un element clau en la qualitat de vida de les persones, de la comunitat i de les relacions econòmiques entre la ciutadania, els pobles i els estats.

Cooperació vs. competència

La sostenibilitat ambiental, entesa com una activitat productiva i econòmica, està relacionada amb la natura. D’aquí ve l’aliança amb ella i el reconeixement dels seus drets, és a dir, el màxim respecte pel medi ambient. Un altre objectiu és afavorir la cooperació davant la competència, dins i fora de les organitzacions, cercant la col·laboració amb altres entitats i organismes públics i privats.

Aquest model econòmic té com a finalitat el desenvolupament integral, col·lectiu i individual de les persones, i, així mateix, la gestió eficient de projectes econòmicament viables, sostenibles i integralment rendibles, els beneficis dels quals es reinverteixen i redistribueixen.

L’objectiu d’aquest model econòmic es pot resumir en la voluntat de participació en el desenvolupament local sostenible i comunitari del territori.