Economia 03/03/2021

Brussel·les proposa mantenir suspeses les normes del dèficit fins el 2023

La Comissió veu necessari flexibilitzar al màxim el retorn al Pacte d'Estabilitat en funció de la recuperació de cada país

2 min
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, amb el comissari d'Economia, Paolo Gentiloni.
Disponible en:

Brussel·lesL'economia de la Unió Europea no recuperarà els nivells del 2019 (abans de l'esclat de la pandèmia) fins a mitjans del 2022. Per això, i donada la incertesa del context, la Comissió Europea ha proposat aquest dimecres que les normes fiscals (el límit de dèficit i deute públic) continuïn suspeses fins al 2023. Brussel·les va activar la clàusula de suspensió d'aquesta cotilla fiscal a principis de la pandèmia, per donar barra lliure a la despesa pública davant les mesures de confinament que han posat en quarantena les economies dels socis europeus.

"Els indicadors actuals suggereixen que cal continuar aplicant la clàusula de suspensió el 2022 i desactivar-la el 2023", conclou la comunicació de l'executiu comunitari. La d'avui és una proposta que marca el camí d'una discussió prevista per a la primavera d'aquest any i davant la qual països com Espanya volen aprofitar per impulsar una reforma de la normativa. A més, la Comissió Europea creu que cal enfocar el retorn a les normes fiscals amb la màxima flexibilitat possible, en funció del que trigui cada país a tornar a la situació de prepandèmia. En alguns estats es preveu que aquesta recuperació es produeixi el 2022, però per a Espanya el pronòstic és el 2023.

Sent específics, el que està suspès és el Pacte d'Estabilitat i Creixement, que va néixer el 1997 per garantir que no es disparava el dèficit públic un cop s’adoptés la moneda única. Des del seu naixement la llei compta amb una clàusula d’excepcionalitat que permet suspendre’n l’aplicació davant “esdeveniments inusuals”, i la pandèmia del coronavirus va servir per estrenar aquesta clàusula. La recessió provocada pel coronavirus va provocar que ningú posés en dubte la necessitat de prémer el botó d’emergència, però ara caldrà veure si hi ha consens per mantenir el Pacte d'Estabilitat suspès tot el 2022.

El moment de reformar les normes fiscals

Ja abans de la pandèmia, quan el creixement econòmic europeu començava a esllanguir-se, es va posar sobre la taula la necessitat de reformar les normes fiscals, i l'arribada del coronavirus encara va impregnar de més urgència el debat. La Comissió Europea, amb l'italià Paolo Gentiloni al capdavant de la cartera econòmica, creu que les normes que impedeixen que el dèficit superi el 3% del PIB i que el deute públic no superi el 60% s'han d'adaptar a una realitat que és molt diferent després de la pandèmia. Si abans de la pandèmia ja no quedava gairebé cap soci europeu amb un dèficit superior al 3% (en el cas del deute la situació és molt diferent), Brussel·les preveu que el dèficit conjunt dels estats de la UE superi el 9% quan acabi aquest any i que l'endeutament se situï per sobre del 110% del PIB.

Al febrer Gentiloni ja admetia que “les normes són percebudes com a massa complexes i difícils de comunicar”. El meló de la reforma, doncs, ja s’havia obert amb l’objectiu d’estimular el creixement econòmic, però l’epidèmia va arribar i encara no s'havien concretat, i per això Brussel·les i alguns governs creuen que amb la pandèmia ha arribat el moment d'abordar la reforma.

stats