Mor Lenore Janis, la dona que va trencar les barreres del gènere a la indústria del totxo

Com a presidenta de la primera organització femenina del sector, va lluitar contra l'exclusió laboral de les dones

Clay Risen / The New York Times

4 min

Vista aèria de Manhattan, a Nova York, on Lenore Janis (a la foto) va començar i assentar la seva carrera Getty

Nova YorkSe la podria descriure com una força de la natura que va deixar milers d’esquerdes al sostre de formigó d’un negoci dominat per homes: la indústria de la construcció de Nova York. Lenore Janis va morir el 31 de gener en una residència a Brookfield (Connecticut). Tenia 86 anys i la causa de la seva mort van ser les complicacions pel covid-19, va confirmar el seu fill John. Janis va ser fundadora i presidenta durant molts anys de Professional Women in Construction. Aquesta entitat va començar com una petita organització sense ànim de lucre i es va convertir, sota el seu mandat, en un centre de treball en xarxa per a desenes de milers de dones que van fer-se lloc en una carrera professional que semblava feta específicament per excloure-les.

Organitzadora, creativa, astuta i amb veu de fumar moltes cigarretes, Janis va fer més que proporcionar oportunitats de mentoria i reunions, tot i que també en va organitzar moltes. Conscient que moltes operacions a la seva indústria se signaven als camps de golf, va dirigir cursos per ensenyar les dones a jugar-hi. Va enviar directives als instituts per reclutar noies que d’una altra manera potser mai no haurien pensat en dedicar-se a la construcció. "Ella et protegia sota la seva ala i et donava consells que no rebries de ningú més a Nova York", recordava Barbara Armand Kushner, cap executiva d’Armand Corporation, una empresa de gestió de projectes a Manhattan.

Lenore Janis va néixer el 4 de març de 1934 a Manhattan. Va créixer a White Plains, Nova York, on el seu pare, Harry, era propietari d’una empresa del metall. La seva mare, Gussie (Weinstein) Janis, era mestressa de casa. Janis va estudiar teatre al Bennington College, però va deixar-ho després del segon any per casar-se amb Herbert Fishman, un enginyer.

El 1956, amb els papers del divorci a la mà, es va graduar a la Universitat de Connecticut i es va traslladar a Manhattan per buscar feina. Va aconseguir un lloc de treball en una empresa de relacions públiques, però es va sorprendre amb el que va trobar: una dona del despatx li va dir que l’única manera d’ascendir era acceptar menys sou que els homes que feien la mateixa feina. Janis es va casar i es va divorciar dues vegades més. Després de deixar les relacions públiques, va treballar en el circuit del teatre més enllà de Broadway. A finals dels anys seixanta va crear i dirigir el Jewish Heritage Theatre for Children al 92nd Street Y de Manhattan.

Divorciada de nou i mentre criava els seus dos fills tota sola, va tornar a White Plains el 1972. De sobte treballava 60 hores a la setmana, bona part de les quals les passava conduint per la regió de Nova York per visitar obres. “Vaig arribar tard a aquesta indústria i vaig aprendre'n in situ”, va dir en una entrevista el 2004. “Durant anys vaig ser l’única dona que assistia a diversos esdeveniments del sector i sovint em confonien amb algú que es devia dedicar a la decoració d’interiors”.

"Durant anys vaig ser l'única dona que assistia a diversos esdeveniments del sector i sovint em confonien amb algú que debia dedicar-se a la decoració d'interiors" ”

Janis Lenore Presidenta de l'organització Professional Women in Construction

El 1979, inspirada en les victòries laborals de les dones durant els setanta, va fundar Era Steel, però en començar la nova dècada, Janis va descobrir que dirigir una empresa de construcció com a dona era més difícil del que esperava. Els bancs no li concedien cap préstec i, malgrat els seus anys d’experiència, no podia accedir als entorns on promotors, banquers i executius de la construcció (gairebé tots homes) tancaven els contractes.

Pionera en un sector masculinitzat

Ella i onze dones més van fundar Professional Women in Construction el 1980 amb l'objectiu de pressionar els governs de les ciutats i els estats perquè obrissin els processos de contractació a empreses fundades per dones, cosa que l’executiu federal ja havia fet sota el mandat del president Jimmy Carter. Els seus esforços van donar fruits: el 1983 Mario M. Cuomo, que acabava d'arribar a la mansió del governador, va obrir una oficina per assegurar-se que més contractes de la construcció es donessin a companyies de l’estat de Nova York propietat de dones. El 1986, l’alcalde de Nova York, Edward I. Koch, va nomenar Janis directora de l'oficina de gestió d'edificació la ciutat, la primera dona en ocupar el càrrec. Entre els seus èxits, va aconseguir que instal·lessin vestidors de dones a les oficines del departament de Sanejament. Janis va deixar el govern de la ciutat el 1994 i va ser nomenada presidenta de Professional Women in Construction l'any següent.

Es va jubilar el 2015, poc després del seu 81è aniversari. Avui dia hi ha més dones que treballen a la indústria de la construcció que mai, tant a la sala de juntes com a l'obra. Però els progressos han sigut lents i, des de l’esclat de la pandèmia, hi ha hagut una forta caiguda de la força de treball femenina. Tot i així, Janis es va mantenir optimista sobre el lloc de la dona en un sector que, amb el pas del temps, l'havia acceptat tot i les reticències. "El 1980, una dona no podia esperar tenir una feina ben remunerada i directiva en la indústria de la construcció", va dir el 2014. "Les dones que intentaven dirigir empreses de construcció van ser defugides pels bancs i els proveïdors. Les actituds han canviat: quan una dona entra a la sala, fins i tot es pot sorprendre gratament de trobar que no és l’única a la taula".