UNIÓ EUROPEA

Una nova moneda contra el deute públic italià

L’executiu debat la creació d’uns ‘minibons’ de 100 €

Itàlia estudia com reduir el seu elevat deute públic i evitar in extremis una sanció de la UE que podria costar-li uns 3.500 milions d’euros, l’equivalent al 0,2% del PIB. La proposta del Moviment 5 Estrelles i la Lliga per alleujar els malmesos comptes italians és la creació d’una mena de moneda paral·lela que serviria per pagar deute, una hipòtesi que des del ministre d’Economia del país fins al president del BCE rebutgen perquè la consideren il·legal.

Els denominats mini-BOT (per les sigles en italià de Buoni Ordinario del Tesoro) són una variant de pagarés públics que el Tresor emetria sense interessos ni venciment i que entregaria als proveïdors que tinguessin comptes pendents amb l’administració pública. Seran una cosa semblant a uns vals amb un valor màxim de 100 euros. La proposta estava inclosa en el pacte que la Lliga i el Moviment 5 Estrelles van firmar ara fa un any i que va permetre el naixement del govern de coalició italià, però només ara, arrossegats per la pressió que els arriba de Brussel·les, l’han posat sobre la taula.

Un deute preocupant

A principis de juny el Parlament va aprovar una votació no vinculant en què exigia al govern que considerés l’ús dels mini-BOT com un mètode per saldar comptes pendents de l’estat i reduir així el seu voluminós deute públic, que ja és superior al 132% del PIB del país.

No es tracta en qualsevol cas d’una ocurrència dels partits de govern. El tres vegades primer ministre Silvio Berlusconi ja va proposar fa dos anys la creació d’aquesta moneda alternativa. La hipòtesi va comptar amb el suport del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga, però va ser rebut amb escepticisme per l’aleshores govern de centreesquerra. La idea original és de l’economista de capçalera de la Lliga, Claudio Borghi, euroescèptic declarat i actual president del comitè de pressupostos de la Cambra Baixa. Borghi ja els havia presentat el 2017 com un “instrument per fer servir en cas d’una hipotètica sortida ordenada de l’euro”, si bé ara nega que aquests petits títols del Tresor puguin obrir el camí a un futur Italexit.

Borghi descarta que es tracti d’una divisa paral·lela i defensa que “tècnicament” són un “deute garantit” per l’estat que permetria “solucionar radicalment la morositat de l’administració pública sense elevar-ne el deute”. Els mini-BOT donarien un impuls a la demanda interna perquè podrien ser utilitzats per a l’adquisició de béns i serveis, segons va dir en una recent entrevista. “Els mini-BOT són en el programa de govern, serien un instrument alternatiu per pagar els deutes sense ser una moneda”, va puntualitzar.

Però la idea d’imprimir una moneda alternativa per a l’ús exclusivament domèstic no convenç ni tan sols a Roma. El ministre d’Economia italià, l’independent Giovanni Tria, va tancar la porta a la hipotètica emissió d’aquests instruments financers perquè la va considerar una mesura “il·legal i inútil”, ja que portaria a un augment automàtic del deute perquè serien considerats passius i topen frontalment amb les exigències de la Comissió Europea.

El rebuig frontal de Tria, que està fortament qüestionat pels líders de la coalició de govern, va trobar continuïtat en el president del BCE, l’italià Mario Draghi. Per a ell, aquest instrument significaria o bé posar en circulació una moneda local alternativa a l’euro, cosa que violaria la normativa comunitària i crearia un perillós precedent a l’eurozona, o, per contra, emetre un nou tipus de deute, cosa perfectament legal però que podria ser contraproduent, una tesi que va compartir el primer ministre, Giuseppe Conte, que va tancar la porta a aquesta opció: “Com a instrument per reduir el deute no serveixen, i com a moneda alternativa òbviament no es poden realitzar”, va concloure.

Diners sota el matalàs

Amb el govern transalpí dividit i Brussel·les pressionant perquè Roma adopti mesures urgents, la Lliga va llançar aquesta setmana una última proposta: taxar els diners en efectiu i els objectes de valor que els italians tenen en caixes de seguretat als bancs, al voltant de 200.000 milions d’euros en total, segons algunes estimacions. “Itàlia és plena de diners guardats sota el matalàs”, va afirmar el ministre de l’Interior, Matteo Salvini, que va obrir la porta a l’aplicació d’una nova amnistia fiscal.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF