Després de més d’un any en vigor i d’una aprovació precipitada fruit de la crisi del coronavirus, el govern espanyol vol modificar els requisits de l’ingrés mínim vital (IMV) per millorar-lo. Lluny de la xifra que es va prometre al principi, de moment la prestació ha arribat a 320.000 llars, cosa que es tradueix en uns 800.000 beneficiaris. Les entitats socials fa mesos que demanen canvis en uns requisits que qualifiquen d'excessius i que asseguren que n'han deixat fora molta gent.
Els canvis que vol impulsar el govern espanyol afectaran sobretot infants i joves, les persones que reben alguna ajuda a la dependència i les que de cop i volta han perdut els ingressos. Les mesures les introduiran el PSOE i Unides Podem com a esmenes transaccionals en el marc de l’actual tramitació parlamentària de l’IMV, que s’espera que el Congrés de Diputats aprovi definitivament abans del final de l’any, ha assegurat el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, en roda de premsa aquest dilluns.
“Els canvis volen ajudar perquè sigui una prestació protectora i eficaç”, ha defensat la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que ha afegit que “cal que l'ingrés arribi a més persones i compleixi el seu objectiu”. Malgrat que el govern espanyol ha volgut ser prudent, Escrivá ha apuntat que les millores podrien duplicar el nombre de llars que reben la prestació actualment, és a dir, de 320.000 a unes 600.000.
No minvar la dependència
Un dels canvis serà augmentar un 22% l’ingrés mínim vital en aquelles famílies on hi hagi un membre que tingui una discapacitat igual o superior al 65%. “Volem millorar l'ingrés, i encara més tenint present que els serveis públics a la dependència s’han infradotat i han minvat els últims anys”, ha defensat Belarra, que ha acompanyat Escrivá en la presentació.
A més, aquelles famílies que reben ajudes associades a la dependència i alhora l’ingrés mínim vital ja no veuran com la quantitat de la segona prestació es vincula a l'ajuda a la dependència. D'aquesta manera, el càlcul de l'IMV no disminuirà segons si una persona rep o no una prestació a la dependència.
Pèrdua d'ingressos
Un altre canvi que s'hi vol introduir, vinculat amb els requisits, és el dels ingressos que es tindran en compte a l’hora de sol·licitar l’IMV. A partir d’ara no només hi comptaran els ingressos de l’any anterior, sinó també els dels últims mesos abans de la sol·licitud. L’objectiu és tenir en compte la possible pèrdua sobtada dels ingressos, ha defensat Belarra, de manera que la prestació tingui en compte la situació "més recent i real" de la persona beneficiària. També es vol que sigui una mesura "permanent" en el temps i per això també s'elevaran els llindars de renda i patrimoni en aquests casos. A més, aquelles persones que s'han quedat sense subsidi per desocupació i que no tenien cap ingrés també podran accedir a l’IMV.
Joves i infància
D'una banda, es reduirà el termini d'antiguitat de la unitat de convivència de 12 a 6 mesos per accedir a la prestació. A més, els joves de menys de 30 anys també veuran modificat el procés de sol·licitud de l’ingrés mínim vital. Per a aquest col·lectiu, l’acreditació de “vida independent", és a dir, d'una unitat de convivència pròpia, ja no serà de tres anys sinó que passarà a ser de només dos anys. En el cas dels joves que han passat pel sistema de protecció a la infància, no caldrà acreditar-ho.
Com ja va anunciar la ministra de Drets Socials, també s’aprovarà un complement per a la infància per a les famílies que cobrin l’ingrés mínim vital però que, a més, es vol estendre a rendes fins a tres vegades superiors a l’IMV. El complement es diferenciarà segons l’edat del menor i serà d’entre 50 i 100 euros al mes per cada menor que visqui a la llar perceptora de l’IMV o a les llars possibles de rebre el complement. De fet, una gran part de les llars que reben l’ingrés mínim vital (unes 200.000 de 320.000, segons les últimes dades del ministeri d'Inclusió) compten amb algun menor a la unitat de convivència. Escrivá ha detallat que el complement per a l'ajuda a la infància serà de 100 euros en el cas dels infants de 0 a 3 anys; de 70 euros al mes per cada infant de 3 a 6 anys, i de 50 euros al mes per a cada menor d'entre 6 i 18 anys.
Finalment, el govern espanyol vol obrir la prestació a joves extutelats majors d'edat i que surten del sistema de protecció públic. "A partir d'ara el podran sol·licitar", ha dit el titular d'Inclusió.
L'ingrés mínim vital és una prestació d’uns 460 euros per a un adult que visqui sol i faci un any que no tingui cap ingrés o inferiors a aquesta xifra. Si conviu amb altres persones, la xifra augmenta una mica. Es va aprovar a finals del mes de maig com a eina de xoc contra el virus i funciona perquè es va aprovar com a projecte de llei, però està pendent des de llavors la tramitació formal parlamentària i, per tant, l'aprovació d'aquestes mesures com a esmenes.
Recuperació de l'ocupació
El ministeri d'Inclusió i Seguretat Social ha aprofitat l'avinentesa per avançar les dades d'afiliació a la Seguretat Social i ERTOs en actiu del mes d'octubre. Escrivá ha defensat que l'evolució del mercat laboral és "extraordinàriament positiva" i que s'espera un creixement mitjà de l'afiliació en termes desestacionalitzats de 90.000 treballadors. "Serà el tercer més consecutiu per sobre dels 80.000 treballadors afiliats", ha dit Escrivá, que ha afegit que el mercat de treball espanyol continua mostrant un "gran dinamisme i acceleració". "Des del mes de maig s'han creat 630.000 llocs de treball a Espanya", ha dit.
També ha destacat el descens de treballadors en ERTO: des de finals del mes de setembre s'ha reduït en 30.000 persones. Per primer cop, els treballadors que estan en "suspensió total" són menys de 141.000, ha apuntat.
