ALIMENTACIÓ

El miratge del ‘sorpasso’ del cava al xampany

L’escumós espanyol supera el francès en volum però no en valor en les exportacions

“No es pot caure en el cofoisme”, deia dilluns el president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Cava, Javier Pagés. Però, alhora, la seva presentació dels resultats anuals deixava molt clar que el cava, l’escumós espanyol -majoritàriament català-, exporta més a la resta del món que el xampany francès. Per tant, es pot dir, tal com remarcava Pagés, que el cava és la primera denominació d’origen en exportacions d’escumosos elaborats pel denominat mètode tradicional.

Cert, però hi ha un tercer vi escumós, l’italià prosecco, que supera de llarg el cava i el xampany en volums. Tot i això, la seva elaboració no segueix el mètode tradicional. I mentre la producció total del vi italià creix, tant la del cava com la del xampany disminueixen.

El ‘prosecco’ italià escombra el cava a l’estranger

Les dades són prou explícites. El 2018 va ser el quart millor any en producció de la història per al cava. I es va batre el rècord d’exportació. No obstant això, la producció total, 244 milions d’ampolles, va ser un 3,2% inferior a la de l’any anterior. El xampany també va registrar un descens en producció, més moderat, d’un 1,8%, i es van produir 301 milions d’ampolles. Als italians, en producció de bombolles, no els guanya ningú. Van fer 379 milions d’ampolles de prosecco, un 3,7% més que l’any anterior.

Aquest escumós italià té també clarament el lideratge de les exportacions, les vendes fora del seu país d’origen. En total, 273 milions d’ampolles. En aquest rànquing, el cava se situa en segon lloc, amb 165 milions d’ampolles, i supera el xampany, que va enviar a l’exportació quasi 155 milions d’ampolles.

Però cal anar a les dades de l’Eurostat, l’oficina europea d’estadística, per comprovar què passa quan aquests milions d’ampolles es tradueixen en facturació. Les exportacions de cava, segons l’Eurostat, van sumar l’any passat 923 milions d’euros, una xifra clarament superior al prosecco italià, amb 388 milions d’euros de facturació en exportació, però molt per sota del xampany francès, que va exportar per valor de 2.874 milions.

La clau que explica que el xampany, venent menys ampolles, facturi més en exportació, cal trobar-la en el preu més elevat per ampolla, per sobre dels 15 euros. Per això una part de l’estratègia del cava passa per vendre a l’estranger producte de més valor. El 2018 es va fer un pas, tot i que petit. La DO Cava va exportar 165 milions d’ampolles, un 1,8% més que l’any anterior, però en valor el creixement va ser del 4,3%.

Pagés, però, reconeix que hi ha molt camí per fer. Al mercat espanyol, el cava més premium, i per tant més car, ja suposa una de quatre ampolles venudes. Però als mercats d’exportació aquests caves més bons, i per tant més cars, tot just representen el 7% de les vendes. Un problema afegit, però, és l’abandonament de la DO Cava d’una sèrie de cellers que van crear el segell Corpinnat, i que en gran part fan una aposta per un producte de qualitat alta que, ara, ja no entra en les estadístiques de la DO Cava.

Més qualitat

No obstant la debilitat del cava en els mercats internacionals de més valor, el cert és que els productors fan un esforç. El 2018 van sortir al mercat 10,5 milions d’ampolles de cava ecològic, un 76% més que l’any anterior. Però és una part petita de la producció, no arriba al 5%.

Tot i això, l’esforç per augmentar la qualitat hi és. El cava tradicional, el que està nou mesos al celler, va aportar al mercat quasi 213 milions d’ampolles el 2018, quan un any abans eren prop de 220 milions. També va caure la producció del reserva (un mínim de 15 mesos), que va passar de 28,6 milions d’ampolles el 2017 a 26,6 milions el 2018.

En canvi, els dos productes de més qualitat, el gran reserva (mínim 30 mesos) i el cava de paratge qualificat (mínim 36 mesos) van augmentar en un 20% la producció. El primer va passar de 3,9 milions d’ampolles el 2017 a 4,7 milions el 2018, i el segon de 40.563 a 130.667 ampolles.

L’impuls dels segments de més qualitat i de més valor forma part del pla estratègic que prepara el sector. Tal com va avançar l’ARA, el pla estratègic tindrà dues potes: la segmentació, per posar en valor aquests productes de més qualitat, i la zonificació, amb tres o quatre regions i diverses subregions, segons va reconèixer Javier Pagés. Una cosa que permetrà al consumidor saber si compra un cava fet al Penedès o a Extremadura.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF