FOMENT

La massificació aèria: no tot es perd per Madrid

Govern, Consell i Ajuntament continuen sense desplegar una eina de control de l’aeroport, el comitè de rutes

Més de 29 milions de passatgers hauran passat per l’aeroport de Son Sant Joan quan acabi el 2018, segons les previsions d’AENA. Aquest volum de passatgers, però, estarà repartit de manera molt desigual entre els dotze mesos de l’any. Les xifres màximes de moviments i passatgers a l’aeroport palmesà es produiran a l’agost, quan s’arribaran a operar 66 vols per hora -un vol cada 55 segons- i al voltant de 190.000 passatgers en una sola jornada. Però tot i les creixents veus dins la societat balear que denuncien la massificació que aquest flux de persones provoca a les nostres illes, el director de l’aeroport de Palma, José Antonio Álvarez, defensa que encara hi ha marge per créixer fins als 79 vols per hora -un cada 45 segons.

Des que va arribar al càrrec l’any 2011, l’estratègia d’Álvarez al capdavant del principal aeroport de les Illes Balears ha estat fer créixer el nombre d’operacions i passatgers de Son Sant Joan, aprofitant sobretot les oportunitats que ofereix Mallorca durant la temporada estival. Així, s’ha passat dels prop de 24 milions de passatgers del 2015 als més de 26 milions del 2016 i als quasi 28 milions del 2017, fins a les previsions de devers els 29 milions i mig d’enguany. Mentre que J. A. Álvarez n’atribueix el mèrit a un Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries que mai no ha estat posat en funcionament, aquest creixement ha estat considerat desmesurat per part d’alguns sectors de la societat i partits polítics, un fet que propicià que MÉS per Mallorca sol·licitàs d’urgència la compareixença del director de l’aeroport de Son Sant Joan al Parlament. El 21 de setembre del 2017, però, la data prevista, José Antonio Álvarez no hi va acudir, tot argumentant que ell només està sotmès al control de les Corts espanyoles.

El canvi de govern a Espanya té ara enlaire la continuació en el càrrec de J. A. Álvarez, qui l’ha posat ja a disposició de l’executiu espanyol. Cal recordar que Álvarez fou nomenat director de Son Sant Joan per part del govern de Rajoy. Un canvi més que probable en la direcció de l’aeroport palmesà dins uns mesos d’estiu en què es tornen a fer notòries les queixes per la massificació turística podria acabar per desblocar un organisme que fou creat el maig del 2011 però que avui dia ningú no ha desplegat: el CDRA (Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de l’Aeroport de Palma). Per implementar-lo, serà necessària la implicació del Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, a més de la Cambra de Comerç.

Què és el Comitè de Rutes?

El 9 de maig del 2011, José Blanco com a ministre de Foment, Francesc Antich com a president del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol com a presidenta del Consell de Mallorca i Aina Calvo com a batlessa de Palma varen signar un conveni de col·laboració. També hi apareixen Joan Gual de Torrella, com a president de la Cambra de Comerç, i Juan Ignacio Lema com a president d’AENA, com a signants d’un conveni que havia de posar en marxa el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de l’aeroport de Palma (CDRA). La responsabilitat d’aquest comitè seria la de decidir i planificar, entre d’altres qüestions, quants vols venen o se’n van de Son Sant Joan, com es reparteixen entre els dotze mesos de l’any i amb quins aeroports s’estableixen aquestes connexions. Per tant, des del CDRA es podria controlar la quantitat de gent que entra i surt per la principal porta d’entrada i sortida a les nostres illes, i controlar una suposada massificació turística durant els mesos d’estiu

El CDRA havia de representar un fet descentralitzador, atès que el poder de decisió de l’aeroport passaria de ser exclusivament d’AENA a ser compartit amb les institucions illenques, en les quals, a més, recauria el pes principal. El màxim òrgan de presa de decisions del CDRA seria un consell general que ara tindria com a president el conseller de Territori, Energia i Mobilitat i com a vicepresidenta, la consellera de Turisme. Aquest consell general havia d’incloure cinc vocals: un representant del Consell de Mallorca, el delegat del govern espanyol, un representant de l’Ajuntament de Palma, el president d’AENA o la persona que aquest nomenàs i un representant de la Cambra de Comerç. Però, a hores d’ara, l’únic que està en funcionament de tot això és l’esglaó que hauria d’estar a les ordres del Consell General: la Comissió Tècnica. Aquesta comissió està encapçalada per un representant d’AENA, que és qui proposa el pla, seguit de cinc suposats vocals que just accepten allò que els ve donat. Aquests vocals serien representants del Govern de les Illes Balears, la Delegació del govern central, l’Ajuntament de Palma, la Cambra de Comerç i el director de l’aeroport.

El Cercle Mallorquí de Negocis (CMN), entitat que ha promogut la recuperació i posada en marxa del Comitè de Rutes, ha mantingut contactes sobre la qüestió amb les conselleries de Transports, Energia i Mobilitat, i també amb la d’Hisenda. Ambdues desconeixien l’existència d’aquesta eina de control de l’aeroport i varen rebre amb sorpresa la notícia. La reacció d’Antoni Noguera, actual batle de Palma, amb qui també ha mantingut trobades l’associació d’empresaris i autònoms mallorquins, fou idèntica. Per la seva banda, Francina Armengol ha demanat que se li faci arribar la proposta de posada en funcionament del comitè que té redactada el CMN per estudiar-la conjuntament amb el conseller de Transports, Energia i Mobilitat, Marc Pons, que aquests dies negocia amb Madrid -entre altres qüestions- el canvi de director de l’aeroport de Son Sant Joan.

Segons el CMN, en l’actual manera de funcionar s’hi detecten certs problemes especialment sensibles per a la població mallorquina. Un d’ells és el fet que de moment només pot obtenir dades d’AENA i no les pot contrastar amb cap altra font per tal d’avaluar alternatives. L’expert aeroportuari del CMN Ramon Ferré també cita un altre punt problemàtic: “Els criteris de noves rutes d’AENA consisteixen exclusivament a augmentar el volum de passatgers per engreixar el compte de resultats, no la qualitat o rendibilitat dels visitants, ni tampoc el cost social o mediambiental que aquest volum pugui suposar”. Ferré explica que amb el Comitè de Rutes “es podrien prioritzar els criteris qualitatius, com ara mirar de suavitzar una línia anual que actualment puja de manera desmesurada els mesos d’estiu i no es descuida durant l’hivern”. Afegeix el membre del CMN que “l’oferta i el clima de l’illa a l’hivern són prou bons per treballar més profundament en les connexions durant aquesta època de l’any, cosa que no s’ha fet, i que AENA no vegi minvar el seu compte de resultats”.

Queden enlaire diversos interrogants, com ara si aquesta capacitat de l’aeroport de Son Sant Joan d’operar fins a 79 vols cada hora la té l’illa de Mallorca per acollir la gent que aquests avions duen. Cal tenir en compte, a més, que la tendència actual no és només que creixi el nombre de vols operats, sinó que les naus que arriben són més grans i hi caben més passatgers. Per altra banda, hauríem d’esperar a saber quina posició adoptaria el sector hoteler davant l’escenari que es pogués obrir amb la posada en marxa del CDRA. El president de l’Agrupació Empresarial Hotelera d’Alcúdia i Can Picafort, Jaume Horrach, defensa que una hipotètica ampliació de les freqüències de vol durant la temporada baixa seria positiva i rendible, però que si això fos a costa de reduir-les en plena temporada s’estaria perjudicant tot el sector turístic. El parer d’Horrach és que “per molt que els turistes que venen ara a Mallorca també demanin altres coses, ens enganyaríem si pensàssim que la nostra economia pot tirar endavant sense el turisme de masses que ens du el sol i platja”. Jaume Horrach reconeix que la sensació de saturació turística hi és, però que sobretot ens la crea una mobilitat que titlla d’horrible. El president de l’agrupació hotelera diu que ens sorprendríem de la quantitat de visitants que ens demanen com es poden moure amb transport públic.

S’obre un escenari nou per estudiar com es connecta des del petit autocar que transporta els visitants des de Pollença fins al far de Formentor, passant per tota la cadena fins a arribar al despatx on es negocia i decideix quants vols s’estableixen amb una determinada ciutat i quins dies de l’any. Aquest escenari espera una implicació que avui dia encara no ha arribat: la de les administracions pròpies de les Illes Balears.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF