La majoria d'europeus volen desfer-se de la calderilla
El 56% dels espanyols preferirien eliminar les monedes d'un i dos cèntims i arrodonir els preus
Brussel·lesLa majoria de ciutadans que fan servir l'euro preferirien no tenir el moneder ple de monedes d'un i dos cèntims. Ho diu l'Eurobaròmetre publicat aquest dimarts per la Comissió Europea, que constata que un 63% dels europeus preferirien eliminar aquestes dues monedes i arrodonir els preus –a l'alça o a la baixa– a cinc i a zero cèntims. En el cas d'Espanya, aquest percentatge es redueix al 56%. Aquest és un debat que va començar el 2013, quan la Comissió Europea va obrir la porta a eliminar-les perquè considerava que el cost d'emetre-les és massa elevat. I precisament Bèlgica està tramitant una llei en aquesta línia.
Però, com avançava aquest dimarts el diari 'Expansión', el Banc Central Europeu no troba pertinent eliminar-les perquè considera que es posa en risc l'existència de les denominacions d'un i dos cèntims perquè s'obligaria per llei a arrodonir els preus. El govern belga, en canvi, segons explica el mateix rotatiu, argumenta que emetre 60 milions de monedes d'un i dos cèntims a l'any costa 44 milions d'euros. El BCE, per la seva banda, considera que s'ha de protegir el dret dels consumidors a pagar amb monedes d'un i de dos cèntims.
Més reformes econòmiques a l'eurozona
D'altra banda, l'Eurobaròmetre també posa en relleu que la majoria dels espanyols (82%) consideren que hi ha d'haver més coordinació entre els governs de l'eurozona. A Europa són un 69% els enquestats que ho reclamen. En particular, el descontentament a Espanya ha crescut, perquè aquest mateix indicador era deu punts percentuals més baix el 2017.
Un percentatge similar d'espanyols (80%) valoren positivament l'impacte de la moneda única per a la UE. A Europa són el 74%. Tot i això, pel que fa a l'impacte sobre Espanya, són un 62% els que creuen que és favorable. En conjunt, dos de cada tres europeus valoren de manera positiva per al seu país el fet de formar part de l'euro i el 74% creuen que és positiu per al conjunt de la Unió. Però ha crescut dos punts percentuals el percentatge de persones que reclamen més coordinació en la política econòmica entre els estats membres de l'eurozona. I gairebé vuit de cada deu creuen que calen "reformes significatives" per millorar els resultats econòmics de la unió monetària.
Aquests resultats s'han obtingut a partir de preguntes telefòniques a 7.500 persones dels 19 països de l'eurozona els dies 15 i 16 d'octubre d'aquest any.
