Els magistrats del Suprem debaten qui ha de pagar les despeses hipotecàries
Comença el ple per revisar la sentència que determinava que els bancs han de fer-se càrrec dels impostos
MadridDesprés de dues setmanes i mitja d’incertesa i caos jurídic, el Tribunal Suprem debat des de les 10 del matí d'aquest dilluns qui ha de pagar finalment els impostos lligats a les hipoteques, si els clients –com passava fins ara– o els bancs –com va determinar el mateix tribunal en la sentència feta pública el 18 d’octubre–. A les 14.45h han aturat la sessió per dinar i està previst que reprenguin el ple a dos quarts de cinc de la tarda.
Dels 31 magistrats que formen part de la sala tercera del Suprem n'assisteixen a la sessió plenària 28 amb l'objectiu de revisar la jurisprudència establerta amb la sentència després que el president de la sala, Luis María Díez-Picazo, notifiqués l’endemà que la deixava en suspens. Díez-Picazo va justificar la decisió per la “gran repercussió econòmica i social” del canvi de criteri.
Els magistrats han arribat al ple d’avui dividits davant d’una situació inèdita, qüestionada fins i tot des de dins de la judicatura. Segons fonts del Suprem, la posició definitiva sobre qui ha de pagar l’impost sobre els actes jurídics documentats (AJD) es podria allargar tot el dia i fins i tot ajornar-se fins demà dimarts si avui no hi ha consens.
Els bancs, els principals perjudicats per la sentència, han mogut fitxa per deixar clara la seva posició. Si es confirma la jurisprudència –i, per tant, són les entitats les responsables de pagar les despeses associades a les hipoteques–, la clau és si tindrà efecte retroactiu. En aquest escenari, l’impacte econòmic per al sector bancari serà important. Les grans entitats no volen posar xifres sobre la taula, tot i que alguns càlculs apunten a més de 4.000 milions d’euros si la retroactivitat és de quatre anys. La xifra es multiplicaria si l’alt tribunal obre la porta al fet que qualsevol client que hagi subscrit una hipoteca pugui reclamar la devolució de l’impost. Els bancs assumeixen que difícilment el Suprem anul·larà la sentència, però han fet front comú per pressionar perquè no hi hagi cap efecte retroactiu. La sentència obviava la qüestió, però s’espera que avui el tribunal deixi clar si hi ha o no retroactivitat.
Els bancs sostenen que no se’ls pot penalitzar econòmicament per haver complert amb la normativa. “Ens hem limitat a complir la llei”, afirmava contundent José Antonio Álvarez, conseller delegat de Banco Santander. “És una norma de l’any 95 i ha estat funcionant amb normalitat durant 22 anys. Si es confirma el canvi de criteri, el més lògic és que no tingui caràcter retroactiu”, va subratllar Jaume Guardiola, conseller delegat del Banc Sabadell. Tots els directius dels grans bancs, que en els últims dies han presentat resultats econòmics i van aprofitar per parlar de les hipoteques, repeteixen els mateixos arguments. “El que no pot ser és que es penalitzi qui ha complert la llei”, va advertir el conseller delegat del BBVA, José Sevilla. Idèntics arguments feia servir Gonzalo Gortázar, el seu homòleg de CaixaBank.
La banca retreu al Suprem la inseguretat jurídica que ha creat. Algunes entitats adverteixen que si finalment han de fer-se càrrec dels impostos hipotecaris hauran d’ajustar el preu per una altra banda. En altres paraules: al client no li sortirà més barata la hipoteca. “El més lògic és que el banc intenti repercutir els canvis en el cost de la hipoteca. Al final, el preu que pagarà el client serà el mateix”, va advertir Guardiola. Des de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB), el seu president, José María Roldán, subratlla que per a les entitats “si hi ha un augment dels costos ha d’haver-hi una reconsideració de la política comercial del banc; com a qualsevol indústria, si augmenten els costos has de pensar que els preus als quals estàs oferint el producte et permeten recuperar els costos”.
Tanmateix, els banquers també admeten que el mercat de les hipoteques és molt competitiu i és probable que hi hagi entitats que com a estratègia per captar clients no augmentin els preus de les hipoteques. “Si hem d’assumir els impostos, significa que per als bancs hi haurà un increment dels costos. ¿Aquest increment es traslladarà al client? Dependrà de la dinàmica competitiva del mercat. Algunes entitats seran més agressives que d’altres”, apuntava el conseller delegat del Santander.
Anul·lar una sentència ferma
Bancs i clients esperen que el tribunal deixi clara avui la jurisprudència i aclareixi, si es confirma el canvi de criteri, si té caràcter retroactiu. Segons la nota que va fer Díez-Picazo anunciant que es revisaria la jurisprudència, no es descarta que es pugui anul·lar el canvi de criteri i determinar que els clients continuïn pagant els impostos. Però és poc probable que el Suprem ignori la sentència atès que és ferma i ha anul·lat un reglament.
Els juristes adverteixen que fer-ho podria ser il·legal. “Seria un escàndol de proporcions impressionants. Un escàndol públic”, apunta Jesús María Ruiz de Arriaga, d’Arriaga Asociados, un dels bufets que acumulen més litigis contra la banca. “Amb la sentència es va eliminar un reglament. Ja no existeix. El que ha desaparegut no pot reaparèixer. Només es podria fer retorçant el dret”, assegura. Arriaga també adverteix que si el Suprem dictamina que la sentència no té caràcter retroactiu la batalla no s’acabarà aquí. Encara quedaran obertes la via civil i la justícia europea.
