Macroeconomia
Economia 14/01/2022

La locomotora europea tampoc arrenca

Alemanya tanca el 2021 amb una discreta millora del PIB del 2,7% i lluny dels nivells prepandèmia

3 min
Línia de producció d'una fabrica d'automoció a Dresden.

BarcelonaEspanya ha quedat molt lluny aquest 2021 d’experimentar el gairebé mitològic creixement en forma de ve baixa després de l’abrupta caiguda del 2020 per la pandèmia. Però la locomotora europea, Alemanya, tampoc pot presumir d’haver viscut un any lluït en matèria econòmica. 

L’Oficina Federal d’Estadística del país ha publicat aquest divendres que el creixement de la primera economia europea va ser del 2,7% l’any passat, lluny de la caiguda del 4,6% experimentada un any abans amb l’esclat del covid. Així, l’economia del país encara no ha recuperat el nivell d’activitat previ a la pandèmia, una etiqueta que només acompanya 9 dels 27 països de la Unió Europea. 

Com passa a Espanya, les notícies són millors a Alemanya en l’àmbit de l’ocupació que en el de l’activitat, ja que el país va tenir durant l’any passat una mitjana de 44,9 milions d’ocupats, xifra similar a la d’un any abans. Els increments de l’ocupació es van registrar al sector públic, educació i salut (+2,2%), informació i comunicació (+2,4%) i construcció (+1,2%). En canvi, hi va haver caiguda de l’ocupació en comerç, transport, allotjament i serveis d’alimentació (-1,8%).

Pel que fa al dèficit, Alemanya va tancar el 2021 amb un desequilibri pressupostari de 153.900 milions d’euros, una mica per sobre dels 145.200 milions del 2020 i segon dèficit més alt des de la reunificació del país. 

L'impacte del desabastiment

El principal problema que ha castigat l’economia alemanya durant els últims mesos ha sigut la crisi de desabastiments que hi ha hagut a escala mundial. El potent sector manufacturer del país fa que la primera potència europea hagi depès especialment d’aquest col·lapse global. Si països com Espanya veuen llastada la seva plena recuperació pel lent retorn del turisme, Alemanya ha vist frenat el seu dinamisme pels problemes en les cadenes de subministrament. Els colls d’ampolla, propiciats a escala mundial pel fort retorn de la indústria i el consum després dels confinaments, han afectat mercats com els components elèctrics, la fusta, els plàstics i l’acer. Els analistes coincideixen que aquest desabastiment ha alentit l’economia alemanya, país considerat com la fàbrica de la Unió Europea i que té en l’exportació la seva gran palanca de creixement. 

Durant l’any, les caigudes en la producció industrial s’han succeït, dinàmica que també ha colpejat les comandes i les exportacions en el seu conjunt. Especialment visible ha sigut això en l’automoció, cor de la indústria del país, que ha patit per la manca de semiconductors. L’expectativa en l'àmbit mundial era que la situació dels xips es normalitzés al segon trimestre, però el BCE advertia aquesta setmana que podria trigar una mica més, fins a finals d’aquest any. 

Tot i que les dades en molts països no són encara definitives, la informació existent fins ara apuntava que Alemanya queda enrere respecte al creixement d’altres potències. Els Estats Units han viscut un creixement interanual en els dos últims trimestres del 12,2% i el 4,9%; la Xina també va marcar un 4,9% en el tercer trimestre. A França, el creixement per al conjunt de l’any podria superar el 6%, una dada inèdita en mig segle. També Itàlia preveu tancar el 2021 amb un creixement que superi el 6%. En el cas de l’estat espanyol, les previsions recents del Banc d’Espanya situen el repunt del PIB en el 4,5%. El 2,7% de repunt alemany queda lluny d’aquests valors.

stats