ECONOMIA

El lloguer d’immobles a les Illes es dobla en deu anys i arriba als 1.000 milions

Devers 84.000 ciutadans declaren ingressos per aquesta activitat econòmica a l’Agència Tributària i en treuen 11.923 euros l’any de mitjana

Un total de 83.953 ciutadans de les Illes obtenen prop de 1.000 milions d’euros d’ingressos pel lloguer d’immobles, segons dades de les declaracions de l’Agència Tributària corresponents al 2017, quantitat que suposa un increment d’un 90% respecte dels 526 milions declarats fa deu anys. Això significa que, dels 514.273 declarants, un 16% va tenir ingressos íntegres de capital immobiliari, un percentatge superior a la mitjana de tot l’Estat, on només va declarar aquest tipus d’entrades un 12,5% de les persones declarants.

En el còmput global del 2007, els contribuents que tenien ingressos per lloguer d’immobles varen ser 45.452, un 10% del total de 445.507 declaracions presentades. El que no ha variat de manera notable és la mitjana dels ingressos, ja que dels 11.579 euros del 2007 s’ha passat als 11.923 de la declaració del 2017. Cal tenir en compte que a partir del 2008 el sector immobiliari va patir una forta crisi que també va afectar els preus del lloguer.

Segons les dades de l’Agència Tributària, que no distingeixen el lloguer turístic del lloguer residencial o comercial, el gruix de declarants que tenen rendiments per aquest concepte es troba entre els contribuents que declaren entre 12.000 i 60.000 euros, que representen més d’un 65% del total, amb un volum de rendes de 520.000 milions d’euros. Aquest segment coincideix també amb el de major nombre de persones que fa la declaració, prop del 61%. La mitjana d’aquestes entrades que declaren és de 8.808 en el cas del tram de 12.000 a 21.000 euros, de 10.672 els que declaren entre 21.000 i 30.000 euros, i de 13.753 pel que fa als que estan entre 31.000 i 60.000 euros.

A mesura que puja el tram on es troba el declarant, més alts són els rendiments. Els declarants d’entre 150.000 i 600.000 euros que obtenen ingressos per rendiment immobiliari tenen una mitjana de 34.935 euros, molt similar als que declaren més de 601.000 euros.

El que sí que permeten esbrinar les dades de l’Agència Tributària és el nombre de declarants que dediquen almenys una part de les seves propietats al lloguer d’habitatge habitual, ja que els rendiments per aquest concepte tenen una deducció del 60% en el cas de les Illes. Són un total de 59.055 declarants, que suposen el 70% de tots els ciutadans que obtenen aquests rendiments. En les dades no s’hi inclouen lloguers fets o pagats per una empresa, ja que es tracta d’immobles “no afectes a activitats econòmiques”.

Rendibilitat atractiva

José Miguel Artieda, vicepresident de l’Associació d’Agents de la Propietat Immobiliària, destaca que el fet que la demanda sigui més alta que l’oferta provoca que la majoria d’habitatges estiguin ocupats. “Els inversionistes també opten per comprar per llogar si veuen que poden tenir una rendibilitat pròxima al 5%. El que passa és que els preus de venda compliquen poder obtenir una rendibilitat atractiva”, assenyala.

Segons dades del portal Idealista, el lloguer d’oficines i locals és un negoci més lucratiu a Palma que el de pisos. Es calcula en un 7,2% el guany brut anual que obté el propietari d’una oficina i en un 7,4% l’obtingut pel d’un local en lloguer. En canvi, l’habitatge possibilita un benefici d’un 4,8%. Fotocasa coincideix amb aquest càlcul i destaca que a les Illes la rendibilitat per lloguer d’habitatge se situa en un 4,4%, 0,2 punts menys que el 2018. Tot i aquesta baixada, les dades demostren que adquirir una propietat per posar-la en lloguer al setembre del 2019 és una dècima de punt més rendible que el 2008, any del boom immobiliari, que era del 4,3%.

A tot l’Estat, segons Idealista, la rendibilitat bruta de la compra d’un habitatge per posar-lo en el mercat del lloguer ha crescut suaument el tercer trimestre del 2019, ja que s’ha situat en un 7,5%, davant el 7,4% de fa un any. Encara així, destaquen, la rendibilitat és 30 vegades superior, en el pitjor dels casos, a les taxes que ofereixen els bons de l’Estat a deu anys: un 0,2%.

“Pel que nosaltres hem detectat -explica Artiade-, sí que veim que a les Illes hi ha molta oferta de locals que no es lloguen per manca de demanda. Per això consideram que s’hauria de facilitar la conversió d’aquest tipus d’immobles en plantes baixes. Seria una manera de donar sortida a aquests locals buits i facilitar l’accés a l’habitatge.

ES DISPAREN ELS ESTRANGERS QUE EN FAN NEGOCI

A les Illes ja són 3.831 els declarants estrangers que obtenen ingressos per lloguer de propietats. En total, obtenen un rendiment brut de 52,6 milions d’euros. Aquestes xifres, de la declaració del 2017, suposen un notable increment dels estrangers que declaren aquest tipus d’entrades. El 2007 varen ser només 1.181 els residents que no tenien nacionalitat espanyola que s’havien dedicat a aquest tipus d’activitat, de manera que en aquest període la xifra s’ha més que triplicat. Així mateix, els rendiments declarats són molt superiors que fa deu anys, quan varen sumar 14 milions d’euros. La mitjana del rendiment que obtenen aquests residents ha crescut fins als 13.738 euros anuals i s’ha situat bastant per sobre de la mitjana de tots els declarants, d’aquí i estrangers, que és d’11.923 euros.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF