DESIGUALTAT SOCIAL

El lent declivi de la classe mitjana

Els joves actuals tenen més dificultats per accedir-hi que els de les generacions anteriors
Metges interns residents manifestant-se contra la precarietat laboral a Barcelona./ PERE VIRGILI / PERE VIRGILI

"Els governs han de fer més esforços per donar suport a les llars de classe mitjana”. Aquesta advertència la va fer fa poc més d’un any, és a dir, abans de la pandèmia, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Aquest organisme va publicar un llarg informe sobre les classes mitjanes al món, amb dues conclusions molt clares. D’una banda, la classe mitjana en els països desenvolupats va perdent efectius any rere any. D’altra banda, els joves cada cop tenen més difícil accedir a aquest estatus.

Una classe mitjana que, no obstant això, continua sent el gruix de la població en els països desenvolupats. Però aquestes famílies tenen dificultats per mantenir el seu pes econòmic i estil de vida, assenyala l’OCDE en el seu informe. La causa que apunta és que “l’estancament dels seus salaris que no els permet seguir el ritme de l’augment del cost de l’habitatge i l’educació”.

L’informe, titulat Sota pressió: la reducció de la classe mitjana, constata que a la majoria dels estats que formen part de l’OCDE la classe mitjana ha minvat perquè “per a les generacions joves cada cop els és més difícil assolir la classe mitjana, entesa com arribar a uns ingressos entre el 75% i el 200% de l’ingrés estatal mitjà”. Al 70% de la generació baby boomer -els nascuts després de la Segona Guerra Mundial- quan arribaven als 20 anys se’ls podia considerar classe mitjana. En canvi, a la mateixa edat, només assoleixen aquesta condició el 60% dels mil·lennials.

Qui en forma part, de la classe mitjana? “És un tema molt sensible, on poses el tall”, explica el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, José García Montalvo. L’economista i director de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, apunta que per a aquesta classe social “no hi ha una definició establerta, ja que no respon únicament a una qüestió d’ingressos econòmics, sinó que també té en compte altres aspectes relacionats amb la qualitat de vida, les condicions de l’entorn i tota una sèrie d’elements”.

A Espanya es considera classe mitjana qui té uns ingressos d’entre 13.373 i 36.195 euros

La dificultat de la definició la constata l’economista Ricard Murillo Gili en un article publicat per CaixaBank Research, que indica que hi ha un cert consens a dir que és “una part majoritària de la societat que comparteix uns valors determinats, que té una relativa estabilitat financera i que gaudeix d’una bona qualitat de vida, que espera traspassar a la seva descendència”.

La definició també és pot mirar des del punt de vista dels ingressos o des del punt de vista de la capacitat de consum. L’OCDE opta pels ingressos, mentre altres acadèmics situen en la classe mitjana els que poden tenir una despesa diària d’entre 11 i 110 dòlars. La definició per ingressos, a més, va molt lligada a l’àmbit geogràfic. Així, a Espanya es considera classe mitjana qui té uns ingressos d’entre 13.373 i 36.195 euros. Aquest gran ventall d’ingressos es deu a la disparitat de renda que és necessària a cada comunitat autònoma per ser considerat com a classe mitjana. Per exemple, a les Illes Balears una persona amb una renda d’entre 15.255 i 40.681 euros es considera classe mitjana, mentre que a Andalusia ho és amb una renda d’entre 10.600 i 28.200 euros, i al País Basc, amb 17.315 i 46.174 euros.

La directora de l’Observatori Social de les Illes Balears, Maria Antònia Carbonero, explica també que “l’habitatge és un dels elements clau de la casse mitjana”. A més, apunta que “la vulnerabilitat i la precarietat poden afectar les condicions bàsiques de les persones de classe mitjana” i insisteix que el segment més vulnerable d’aquesta classe són “els més joves”.

La reducció de la classe mitjana es pot constatar. A Espanya, el pes que té s’ha reduït uns 3,7 punts percentuals en tres dècades, mentre que les classes baixes han crescut en la mateixa proporció, explica l’economista Josep Mestres Domènech en un dossier de CaixaBank Research. I les crisis accentuen el fenomen. Durant la crisi financera, segons un estudi del l’Institut Valencià d’Estudis Econòmics (IVIE) i el BBVA, a Espanya es varen despenjar tres milions de persones de la classe mitjana. Així ho confirma també Carbonero: “La clase mitjana va caure amb la crisi financera, però després va remuntar”. Amb la recuperació de l’economia, una part hi va tornar, però la tendència a llarg termini és una pèrdua d’efectius.

Conseqüències

El covid-19 agreujarà la situació de la classe mitjana i no es començarà a recuperar fins que “la crisi sanitària estigui estabilitzada”, apunta Carbonero. Per part seva, l’experta en desigualtats, sociologia i polítiques de la Universitat de les Illes Balears (UIB), María Gómez, està convençuda que els que estaran més protegits seran els empleats públics i els privats “amb contractes indefinits”, tot i que lamentablement a les Illes en són “una minoria”.

“Si es troben a l’atur no es poden independitzar, no poden crear una família i tampoc comprar una casa. Aquests elements afecten el seu futur i provoquen un desplaçament cap a la població més vulnerable”, diu Carbonero. A més, “a mesura que s’ha anat precaritzant la feina, també s’ha anat debilitant aquesta classe mitjana” i ha arribat el punt en què dins aquesta mateixa classe hi ha diferències entre la classe mitjana alta i la baixa”. Segons Gómez, “hi ha una classe mitjana feble perquè a les Illes s’ha viscut la fantasia del turisme com si sempre hagués anat bé, però la crisi sanitària l’ha agreujada”. Per altra banda, Carbonero afegeix que la classe mitjana “cada dia té més dificultats i que amb el pas del temps es reduirà el seu pes. No obstant això, té clar aquesta classe “no desapareixerà”.

L'atur ha augmentat un 90,9% en un any a les Balears

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF