La legalitat fluctuant de les obres del port d’Eivissa

El retard de nombrosos projectes a causa de la manca de plans d’usos posa en qüestió les obres executades

L’estudi sobre l’impacte econòmic de l’activitat de les diferents dàrsenes que gestiona l’Autoritat Portuària de Balears (APB), elaborat pel Departament de Planificació i Sostenibilitat de l’APB, el Servei d’Estudis de la Cambra de Comerç de Mallorca i la Universitat de les Illes Balears amb dades recollides entre el 2015 i el 2017 i fet públic per l’APB aquest mes, posa de manifest que els ports de les Pitiüses van generar un 19% de l’impacte econòmic total amb 476.436.041 milions d’ingressos i un valor afegit de gairebé 201 milions d’euros.

Segons aquestes dades, els ports van resultar molt rendibles econòmicament, amb 115.300 turistes nàutics registrats durant aquestes dates, els quals van generar una despesa total que va aconseguir 168,4 milions d’euros, el 50,2% dels quals va anar a parar a Eivissa, amb 84,5 milions. A més, només el 2015 els ports d’Eivissa i la Savina van generar un volum de negoci de 290 milions d’euros, i les seves activitats van donar feina a un total de 5.192 persones a les Pitiüses. En paral·lel, l’informe també revelava la inversió pública executada en els diferents ports, de 9,96 milions a Eivissa i de 216.399 euros a Formentera. Durant l’última legislatura autonòmica, l’Autoritat Portuària de Balears (APB) ha anunciat, de fet, un gran nombre d’obres de remodelació en els ports pitiüsos, encara que no totes s’han posat en marxa, com és el cas del pàrquing subterrani que se situarà al Varadero Eivissa o el trasllat de l’estació marítima de les barques de Formentera al port de Vila.

No obstant això, altres obres sí que s’han executat, com les de l’edifici Es Martell, o continuen en procés de construcció, com els treballs del tanc de tempestes. I això malgrat que encara no s’ha aprovat el pla d’usos del port i que l’APB continua esperant l’elaboració del pla especial del port.

Obres anunciades

I malgrat el gran nombre d’obres anunciades durant aquests quatre anys, no va ser fins l’octubre de l’any passat que el president de l’APB, Joan Gual de Torrella, reconeixia el retard de la majoria. Gual de Torrella assenyalava llavors que la demora s’explicava per un “canvi de criteri” en l’anterior govern central del PP, el qual va retardar el pla de Delimitació d’Espais i Usos Portuaris (DEUP) per l’exigència de superar l’Avaluació d’Impacte Ambiental. Així mateix, pel que feia a la reforma del port esportiu de Marina Botafoc, l’APB indicava que el projecte necessitava que l’Ajuntament d’Eivissa facilitàs les seves aportacions al pla especial, cosa que, segons el Consistori, a final del 2018 ja s’havia fet.

Malgrat tot, a principi d’aquest mes tant l’Autoritat Portuària com l’Ajuntament d’Eivissa donaven a conèixer que el port tindria amarraments per a xàrters de petita eslora de l’illa, els quals se situarien a la zona on atraquen actualment les barques de Formentera. Es tractava d’un anunci vistós que, no obstant això, va quedar a l’ombra davant l’afirmació per part de Gual de Torrella que, de fet, el projecte no serà una realitat “fins d’aquí a tres anys” i justificava aquest termini una vegada més que el Ministeri de Foment encara no havia aprovat el DEUP.

La falta d’aquests instruments de planejament, i el rebuig a continuar projectant obres sense ells, fa plantejar-se si les obres que sí que s’han executat o estan en execució s’han ajustat a la legalitat a la qual ara s’assegura que han d’ajustar-se la resta d’obres.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF