Finances
Economia 22/09/2022

L'Euríbor segueix desbocat i ja frega el 2,5%

L'indicador, que encareix les hipoteques, encadena deu jornades consecutives creixent

2 min
La venda de pisos impulsa les hipoteques.

BarcelonaUna de les dades econòmiques que s'han convertit en clau des de l'inici de l'actual crisi energètica i inflacionària és la de l'evolució de l'Euríbor. Aquest índex, que marca el preu a què es presten els diners els grans bancs i que és decisiu en el preu que paguen pel seu deute famílies i empreses, està desbocat. De fet, aquest dijous l'Euríbor ha assolit una fita encadenant deu dies consecutius d'ascensos, cosa que no s'ha vist en tot un estiu de pujades de l'índex.

L'Euríbor ha quedat situat en el 2,44%, amb una mitjana mensual que ja és del 2,1%. Per entendre l'enorme salt que això suposa només cal recordar que l'Euríbor era a l'abril, fa només cinc mesos, del 0,013%, i que va pujar meteòricament fins a l'1,2% a l'agost. Aquesta pujada implica que els crèdits que tinguin ara la revisió anual o semestral s'encariran notablement d'acord amb el que fixa l'Euríbor.

Aquesta pujada imparable va començar al gener després que es comencés a parlar de la possibilitat que els Estats Units apugessin tipus per fer front a la inflació. L'encariment dels preus va començar a colpejar arreu del món l'any passat a conseqüència de l'arrencada simultània de la indústria després del covid, cosa que va generar problemes logístics i de desabastiment d'alguns components. Aquesta situació es va veure agreujada a finals de febrer quan Rússia va envair Ucraïna, fet que va disparar els preus de l'energia.

Des d'aleshores, la Reserva Federal (al març) i el Banc Central Europeu (al juliol) han començat a apujar tipus amb força, fent que el preu que es marquen els grans bancs entre si a l'hora de prestar-se diners també creixés. Els tipus d'interès són en essència el preu del diner, i el seu impacte es nota especialment en el cost d'endeutar-se.

Encariment de les hipoteques variables

Les famílies que tenen hipoteques variables i que no les han canviat a tipus fix són les que sortiran perdent en una situació que, d'altra banda, beneficia els estalviadors, que comencen a veure com els bancs els remuneren els dipòsits. El problema per canviar els préstecs ara a tipus fix és que els bancs ofereixen un llindar superior al 2,4% actual i no hi ha certeses de quant pujaran els tipus (per bé que als Estats Units es dona per fet que l'any vinent estaran per sobre del 4,5%). També hi ha dubtes de quan tornaran a baixar, cosa que genera divisió entre els analistes. Els més optimistes apunten que l'any vinent ja podrien fer-ho.

stats