Espanya, un dels cinc estats de la UE que retalla la inversió en R+D

En una dècada el pes de la recerca en el PIB minva i s’allunya dels objectius

Espanya va ser un dels únics cinc països de la Unió Europea on es va reduir la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) en la dècada entre el 2007 i el 2017.

En deu anys, en termes absoluts, la despesa en R+D a Espanya va augmentar en 719 milions d’euros, fins a 14.052 milions, és a dir un 5,1%. Ara bé, a causa dels creixements de l’economia espanyola en aquests últims anys de bonança, la inversió en investigació com a percentatge del producte interior brut (PIB) d’Espanya va caure lleugerament -en concret tres centèsimes-, de l’1,23% a l’1,20%, segons dades de l’agència europea d’estadística, l’Eurostat.

D’aquesta manera, Espanya es va situar per sota de la meitat del 3% marcat per la Unió Europea com a objectiu per al 2020. Tot i així, la mitjana de la UE també va quedar per sota de l’objectiu comunitari, però menys, ja que va ser del 2,07%, gairebé nou dècimes per sobre de la inversió espanyola.

En total, però, els 28 estats membres de la UE van augmentar la despesa en investigació excepte sis casos, entre ells Espanya. D’aquests sis, un, Malta, la va mantenir estable, mentre que cinc més la van reduir: Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg, Finlàndia i la ja esmentada Espanya. En el cas finès, a més, el 2007 estava per sobre de l’objectiu del 3% però el 2017 s’havia tornat a situar gairebé un quart de punt per sota del mínim establert per Brussel·les .

Espanya va acabar el 2017 com al dotzè país amb menys inversió en recerca de la UE. Letònia i Romania, amb un 0,51% i un 0,50%, respectivament, van tancar el rànquing en despesa en R+D. A l’altre extrem, Suècia i Àustria van encapçalar la classificació amb un 3,25% i un 3,16%.

En comparació amb el seu entorn, Espanya va ser el segon país amb menys despesa en investigació de l’Europa Occidental, només per damunt d’Irlanda, que hi va invertir un 1,05% del PIB. Entre altres països de l’entorn espanyol, Alemanya i França van dedicar el 3,02% i el 2,25% del seu PIB a projectes de recerca i desenvolupament, mentre que les xifres a Itàlia i Portugal van ser lleugerament superiors a les d’Espanya, de l’1,35% i l’1,32%.

Entre els països desenvolupats de fora de la UE, Corea del Sud és el que, proporcionalment, destina més a R+D, un 4,22%. Si fossin membres de la UE, Suïssa i el Japó complirien amb escreix els objectius de despesa en investigació, ja que van tancar el 2017 amb el 3,37% i el 3,28% respectivament. Les dues principals economies del món, en canvi, hi van invertir un 2,76% en el cas dels Estats Units i un 2,06% en el de la Xina.

Dependència del sector públic

Les dades demostren un fet que fa temps que els experts adverteixen: que la recerca espanyola cada vegada depèn més de la iniciativa i del finançament del sector públic. Malgrat això, la majoria de la despesa en investigació a Espanya l’any 2017 es va dur a terme en empreses privades, concretament un 55%, però està per sota de la mitjana europea, del 66%. Així doncs, la recerca va dependre amb més importància d’institucions i beques d’investigació dependents de les administracions, que van aportar el 18% del total invertit, i de centres d’educació superior, que van gastar el 27%, la majoria dels quals són universitats de titularitat pública. A nivell de la UE, en canvi, els governs van representar l’11% i les universitats, el 22% de la despesa. Els estats europeus amb una despesa més gran en R+D acostumen a ser també els que compten amb més inversió privada en aquest camp, com és el cas dels països escandinaus, Àustria o Alemanya.

A més, Eurostat no va registrar cap tipus de despesa en R+D procedent d’entitats sense ànim de lucre a Espanya, que representen un testimonial 1% de la inversió total a nivell comunitari.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF