MadridUn Tribunal Suprem dividit va ser incapaç ahir d’arribar a un acord sobre qui ha de pagar els impostos que s’abonen quan es constitueix una hipoteca. Després de vuit hores de deliberacions a porta tancada, els 28 magistrats de la sala contenciosa administrativa que es van reunir ahir (n’hi ha dos que van faltar) no van ser capaços de pactar una posició comuna per confirmar o rectificar el criteri establert amb la sentència del 18 d’octubre, en què l’alt tribunal determinava que eren les entitats bancàries i no els clients les qui s’havien de fer càrrec de les taxes lligades a les hipoteques. Els jutges es tornaran a reunir avui per intentar pactar una decisió final i posar fi a la incertesa jurídica generada pel mateix tribunal en deixar en suspens els efectes d’una sentència ferma. La decisió, però, no es limitarà a la retroactivitat: els jutges també estudien si tomben definitivament la sentència que donava la raó als clients.
En una sessió tensa i llarga, ahir alguns dels jutges van arribar a defensar clarament que calia anul·lar la nova jurisprudència (establerta amb la sentència de l’octubre) i tornar al criteri anterior perquè siguin els clients que contractin una hipoteca els responsables de pagar-ne els impostos. És una possibilitat que tornarà a estar avui a sobre de la taula i que, si es confirmés, suposaria una decisió inèdita i polèmica perquè suposaria que una mateixa instància revisés una sentència després d’haver estat dictada.
Seria un nou gir de 180 graus. O, cosa que és el mateix, tornar al punt de partida. Significaria ignorar manifestament la sentència del dia 18 i tornar a la jurisprudència anterior amb un argument més polític que jurídic. Seria un èxit per als bancs, que en els últims dies han advertit del gran impacte que tindria en els seus balanços el pagament de l’impost d’actes jurídics documentats -sobretot si el Suprem estableix que la sentència té efectes retroactius- i del probable encariment de les hipoteques si s’apugen els costos. Ahir al Suprem ningú descartava res, tot i que, a priori, anul·lar el canvi de doctrina sembla la decisió més radical i menys probable.
Altres magistrats van defensar exactament el contrari: no posar en qüestió la sentència. A l’inici de la reunió, una part dels jutges van demanar no admetre a tràmit tres recursos per evitar debatre el fons de la qüestió. Argumentaven que la secció segona de la sala ja va deixar clar en la sentència de fa tres setmanes que corresponia als bancs pagar els impostos i no era procedent estudiar nous recursos i reobrir el fons d’un veredicte ferm. Volien debatre només si la nova jurisprudència ha de tenir efectes retroactius o no. Finalment es va imposar el criteri dels primers i es va resoldre tornar a la casella d’inici i entrar a debatre el fons de la qüestió per establir una doctrina definitiva.
La sentència del 18 d’octubre suposava un canvi històric en la doctrina del tribunal (que fins a finals del 2017 havia ratificat en diverses ocasions que el pagament de l’anomenat impost sobre actes jurídics documentats era responsabilitat dels clients). Però l’endemà mateix de la seva publicació, el president de la sala, Luis María Díez-Picazo, va deixar en suspens la nova jurisprudència pel seu “gran impacte econòmic i social”. Evitava així que, per ara, els bancs hagin de fer front a les reclamacions dels clients.
Recursos idèntics
Segons fonts jurídiques, el que va fer ahir el Suprem és debatre el criteri definitiu del tribunal en relació a qui ha de pagar els impostos hipotecaris per poder resoldre tres recursos pràcticament idèntics als que van derivar en la polèmica sentència, que és ferma i no es pot anul·lar. Tant els recursos que van generar aquella sentència com els que el Suprem hauria de resoldre avui són d’una empresa municipal de Rivas Vaciamadrid.
LES CLAUS
1. Què ha d’acordar avui el Suprem?
L’alt tribunal va fer pública una sentència el 18 d’octubre que suposava un canvi de doctrina respecte a qui paga els impostos lligats a les hipoteques. Si fins ara eren els clients, la sentència declarava nul el reglament que així ho determinava i deixava clar que són els bancs els responsables de pagar la taxa. L’endemà el mateix Suprem va deixar en suspens el canvi de criteri per les seves “grans repercussions econòmiques i socials”. Avui ha de decidir si confirma la nova doctrina o l’anul·la i torna a l’anterior.
2. Si es confirma, ¿tindrà efecte retroactiu?
És la gran incògnita i un dels punts més polèmics. Malgrat que tots els escenaris estan oberts, el més probable és que el Suprem confirmi el canvi de criteri de la sentència del 18 d’octubre. Els jutges podrien dictaminar quatre anys de retroactivitat.
3. ¿El Suprem pot anul·lar una sentència ferma?
En principi, no. Però el que fa el ple de la sala és debatre tres recursos pràcticament idèntics als que van generar la polèmica sentència. De fet, són del mateix client: l’empresa municipal de l’habitatge de Rivas Vaciamadrid. Si el tribunal vol anul·lar el canvi de doctrina, jurídicament el que farà és tornar a canviar el criteri per establir una nova jurisprudència. No li caldrà anul·lar la sentència.
