Els illencs paguen una mitjana mensual de 830 euros d'hipoteca, la quota més alta de l'Estat

PalmaBalears és la comunitat amb una quantia mitjana d'hipoteca més elevada, situada en els 160.862 euros, molt per sobre dels 153.310 euros de Catalunya i els 150.539 de Madrid. De la mateixa manera, també la quota hipotecària mitjana de les Balears és la més alta de l'Estat, amb 830 euros mensuals, molt per sobre de la mitjana estatal de 579 €/mes. La següent comunitat és Catalunya, amb una mitjana de 726 €/mes, i la tercera, Madrid amb 647 €/mes. Són dades de l'estadística Tinsa 'IMIE Mercats Locals'.

En conseqüència, Balears és la comunitat on es realitza un major esforç financer net per a l'adquisició d'habitatge, ja que es destina un 26,6% dels ingressos familiars disponibles per al pagament de la hipoteca en el primer any, encara que la mitjana estatal és del 20,1%. Segueixen Balears en aquest llistat Catalunya amb un 21,8% dels ingressos familiars per pagar la hipoteca i Andalusia amb el 21,2%.

El preu de l'habitatge (nou i usat) s'ha situat en una mitjana de 2.138 euros per metre quadrat a l'Arxipèlag en el segon trimestre de l'any, la qual cosa suposa un increment acumulat de l'1,8% d'ençà que ha començat l'any i una pujada del 3,9% respecte del segon trimestre de l'any passat.

Malgrat la tendència sostinguda a l'alça, el preu de l'habitatge es manté un 20% per sota respecte del màxim històric aconseguit a les Illes, segons l'estadística Tinsa del segon trimestre de l'any, que confirma que es consolida i generalitza la moderació en l'encariment de l'habitatge acabat a tot l'Estat.

Si l'increment mitjà del valor de l'habitatge a les capitals espanyoles s'ha encarit un 3%, a Palma ha experimentat una pujada del 8,9% interanual, entre les més fortes d'Espanya, segons la taxadora, i s'ha situat en un valor mitjà de 2.125 €/m².

Amb aquest preu mitjà, l'habitatge s'ha encarit a Palma un 5,5% en la primera meitat de l'any, si bé es manté un 20,4% per sota del valor històric més alt aconseguit a la capital balear just abans de la crisi.

Quant als mesos necessaris per vendre un habitatge a Balears, en el segon trimestre de l'any la mitjana s'ha col·locat en 11 mesos a les Illes i en 8,2 mesos a tot l'Estat. El temps de venda més prolongat es registra a Cantàbria, amb 15,7 mesos, i el més curt a Canàries, amb una mica més de mig any (6,2 mesos).

Balears ha estat una de les províncies amb més activitat promotora i immobiliària en el segon trimestre. El nombre de compravendes sobre el parc existent ha estat de 28,3 per cada 1.000 habitatges a Balears, només per darrere de Màlaga (37,3), Alacant (33,7), Almeria (29,9) i Madrid (28,6).

Quant als visats d'obra registrats, han estat 5,4 llicències per cada 1.000 habitatges del parc balear, que ocupa el setè lloc, per darrere de Màlaga (9,6), Madrid (7,8), Biscaia (7,3), Navarra (6,8) Guadalajara (5,5) i Guipúscoa (5,5).

En el conjunt d'Espanya, el preu mitjà de l'habitatge acabat –nou i usat– es va encarir un 3% en el segon trimestre de 2019, la qual cosa suposa encadenar onze trimestres consecutius de pujades, segons assenyala l'informe elaborat per Tinsa.

Aquesta alça de preus és, no obstant això, més moderada que la dels dos trimestres anteriors, ja que en el primer de 2019 l'habitatge es va encarir un 4,9% i en el darrer de 2018 ho va fer un 5,8%.

Segons la taxadora, aquesta dada s'explica per la moderació de l'increment de preus a Barcelona, que acumula un 1,6% de creixement interanual però una caiguda de l'1,7% respecte de tres mesos abans.