SECTOR IMMOBILIARI

Els illencs destinam el sou de quasi 16 anys a pagar la casa

A la Rioja els basta amb menys de 5 anys i la mitjana estatal és de 7,6

Aquesta setmana, la Societat de Taxació ha fet públiques dades d’abast estatal que creuen el nivell salarial amb el preu dels immobles. El resultat, un cop classificada per comunitats autònomes tota aquesta informació, ha estat el titular que tothom ha pogut llegir als mitjans: les Illes Balears són la comunitat que té el major índex d’esforç immobiliari de tot el territori espanyol. Però no és tan sols això, sinó que mentre que a les Balears es necessiten de mitjana 15,6 anys de sou complet destinat a l’habitatge per pagar-lo al complet, la diferència amb la segona, Catalunya, és de gairebé el doble (8,4), supera el doble també respecte de la mitjana espanyola (7,6 anys) i és més de tres vegades superior a la Rioja, que amb 4,8 anys és la comunitat autònoma que té més baix aquest índex de tot l’Estat.

Davant d’això, es fan evidents les diferències que es pot trobar una persona en la seva vida quotidiana en funció del lloc on li hagi tocat viure i sense sortir del mateix estat, com ara per exemple entre viure a l’arxipèlag balear o a la Rioja. L’Observatori de l’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya ha detectat els darrers anys un augment generalitzat de l’edat d’emancipació a tot l’Estat, que actualment se situa en els 29,3 anys. Aquesta pujada deixa a les Illes Balears com a edat mitjana d’emancipació els 30,4 anys, mentre que a la Rioja és de 29,6. Per tant, si tenim en compte aquesta xifra com l’edat de compra d’un habitatge i hi afegim el temps que es necessita en una comunitat o a l’altra per acabar de pagar-lo en el cas que s’hi destinàs el sou íntegre, mentre que una persona de la Rioja el tindria pagat als 34,4 anys, un illenc no ho hauria fet fins als 46. Està clar, però, que aquestes xifres no acaben de ser reals, atès que les persones necessiten tenir renda disponible per a altres despeses diàries, com ara alimentació, higiene, roba, energia, etc. Així doncs, si es pren en consideració que, segons els experts en economia domèstica, no és recomanable destinar més del 35% del sou a l’habitatge, els números prenen una altra dimensió. Així, finalment, seguint aquestes recomanacions, algú que resideix a la Rioja podria acabar de pagar el seu pis aproximadament al cap de poc d’haver complert els 43 anys; en canvi, qui ho fa a les Illes no l’acabaria de pagar fins poc abans de complir els 75. Un espanyol mitjà ho faria al cap de poc de complir els 51 anys.

Polítiques d’habitatge

Si continuam amb les comparacions, podem trobar més diferències pel que fa a les polítiques d’habitatge acumulades des que es varen posar en marxa les autonomies. Així, segons dades de la Conselleria de Foment i Política Territorial de la Rioja, aquesta comunitat autònoma disposa actualment de 23.518 habitatges de protecció oficial de règim divers, 1 per cada 13 habitants. A les Illes Balears, la xifra actual d’habitatges de protecció oficial és de tan sols 1.800, és a dir, 1 per cada 615 habitants. Si observam la despesa pública, les Illes Balears tenen un pressupost de 5.000 milions d’euros per al 2018, 4.516 euros per càpita. La Rioja, amb menys competències, té 1.514 milions d’euros de pressupost per al mateix any, 4.794 euros per habitant. Tot això, mentre les darreres balances fiscals publicades pel Ministeri d’Hisenda feien visible que mentre que els illencs aporten a l’Estat 1.516 milions d’euros més del que reben, a la Rioja en reben 42 milions més d’allò que aporten a la caixa comuna.

Pel que fa a les cases de protecció oficial, el Pla d’habitatge de les Illes Balears 2017-2020 té com a principal objectiu retallar aquest dèficit històric de polítiques d’habitatge al nostre arxipèlag. D’aquesta manera, el Govern de les Illes Balears s’ha marcat com a meta per a l’any 2030 gestionar 5.000 habitatges mitjançant l’Ibavi que, tot i que seria a prop de triplicar el parc actual, quedaria molt lluny encara de ràtios com les de la Rioja, que per altra banda té al voltant de 500 habitatges d’aquest tipus buits. A més, el gruix d’aquest pla d’habitatge està encaminat a incentivar més el lloguer que no la compra d’immobles, i per a això una de les mesures que es comencen a prendre és reclamar als grans tenidors, en possessió de més de deu habitatges -bàsicament entitats bancàries-, aquells pisos que fa més de dos anys que són buits. També se cerca un acord econòmic amb aquells petits tenidors que tampoc tenen els immobles ocupats. Caldrà veure, així mateix, si finalment es crea l’Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears previst en aquest pla, que podria proporcionar moltes més dades a l’administració per tal que mantingui unes polítiques d’habitatge més eficients que les aplicades fins avui.

La fundació Impulsa Balears, entitat que tracta una extensa base de dades amb nombrosos indicadors de l’economia illenca i que alhora les compara amb dades estatals, europees i mundials, detecta precisament l’accés a l’habitatge com un dels punts crítics de la nostra economia. Impulsa Balears té en compte la sostenibilitat social com un dels elements importants per a la salut de l’economia i, en aquest sentit, tant els indicadors de la situació actual, com de l’evolució en el temps, com la posició comparada amb l’Estat i amb la resta de la Unió Europea mostren una dinàmica descendent.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF