Saber el sou i els horaris per anticipat, els nous drets dels autònoms digitals

Els països de la UE han d’aplicar la normativa de feina a demanda en un termini màxim de tres anys

Canvi radical per als treballadors a demanda. El Parlament Europeu ha aprovat, gairebé tres dècades després de l’última directiva europea sobre els drets dels treballadors en el moment de contractar-los, una nova legislació per a les persones que facin feines a demanda. Dins d’aquest grup hi ha, entre d’altres, els que fan tasques domèstiques, els que cuiden gent gran o nens, els cambrers per hores, els traductors, els dissenyadors, els conductors de plataformes com Uber i Cabify o els repartidors d’empreses com Glovo o Deliveroo. La normativa ha estat aprovada per 466 vots a favor, 145 en contra i 37 abstencions. “Tots els treballadors que han estat als llimbs tindran, gràcies a aquesta directiva i a les sentències del Tribunal de Justícia Europeu, garantits els seus drets mínims”, diu Enrique Calvet, eurodiputat d’UPyD i responsable d’aquesta directiva.

A qui afecta la nova directiva?

Bàsicament dos col·lectius. D’una banda, els treballadors que tenen contractes ocasionals o de curta durada, els que treballen a demanda, de manera intermitent, per a plataformes en línia o que cobren amb vals. I de l’altra, els becaris remunerats o aprenents, sempre que treballin un mínim de tres hores a la setmana o 12 hores de mitjana al mes.

Com protegeix la nova llei el treballador?

Segons el Parlament Europeu, l’objectiu és que hi hagi més transparència en el procés de contractació d’aquests treballadors. Per aconseguir-ho, els empleats hauran de saber des del primer dia, o en casos excepcionals en un termini màxim de set dies, quines seran les característiques del seu contracte. És a dir, quan s’incorporaran a la feina, quines tasques concretes faran, la durada del contracte, quin sou cobraran i quin serà l’horari tipus per jornada. En els casos en què els horaris siguin impossibles de predir, l’empleat ha de saber com a mínim en quina forquilla horària haurà de treballar.

Podrà rebutjar treballar fora del seu horari?

Sí, el treballador podrà dir que no vol treballar fora del seu horari predeterminat sense que sigui penalitzat. A més, si se li cancel·la el contracte sense notificar-li amb temps té dret a obtenir una compensació econòmica.

Podrà tenir contractes amb altres empreses?

Sí, l’empresari no pot prohibir, penalitzar ni posar impediments al treballador perquè signi contractes amb altres companyies. L’única condició que ha de complir l’empleat és que la nova feina sigui òbviament fora de l’horari laboral que té.

Quin període de prova han de tenir els contractes?

El període de prova no pot superar els sis mesos en cap cas. Si el treballador hagués de firmar un nou contracte amb l’empresa, aquest no podrà tenir un nou període de prova.

Quan s’ha de fer la formació obligatòria?

La formació obligatòria que hagi de fer el treballador comptarà com a temps de feina i, sempre que sigui possible, l’empresari l’haurà d’oferir dins de l’horari laboral acordat amb el treballador.

Afectarà empreses com Glovo o Deliveroo?

Les dues empreses defensen que no estaran afectades perquè els repartidors que es connecten a les seves plataformes són autònoms, i aquesta nova normativa no afecta exactament aquest col·lectiu. Aquest argument, però, ja l’han qüestionat diverses sentències judicials, i fins i tot la Inspecció de Treball, que ha començat a donar d’alta a la Seguretat Social els repartidors d’aquestes plataformes en considerar que no són autònoms. A més, el Parlament Europeu recalca que la normativa afectarà directament els repartidors i conductors de plataformes.

Quan han d’aplicar la normativa els estats?

La llei entrarà en vigor 20 dies després que es publiqui. Ara bé, fins d’aquí tres anys no es derogarà l’actual llei del 1991. Segons l’Eurocambra, per tant, els països tenen un límit de 3 anys per aplicar-la.

EDICIÓ PAPER 16/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF