El president del ple del Suprem va coartar el debat sobre l'impost de les hipoteques

El seu predecessor va acusar Luis Díez-Picazo d'haver "furtat" el debat

El president de la sala contenciosa administrativa, Luis Díez-Picazo, va tallar la possibilitat de debatre la proposta de fer pagar als bancs l'impost d'actes jurídics documentats de les hipoteques sense retroactivitat. Encara que aquesta iniciativa transaccional de la magistrada Pilar Teso va ser rebutjada per 17 vots a 11, els magistrats van voler aprofundir en el debat, una possibilitat tallada de soca-rel per Díez-Picazo, que va obligar a votar. El resultat: 15 vots a favor que paguessin els clients i 13 els bancs.

Díez-Picazo va donar als 28 magistrats dos torns de paraula, primer per exposar la seva posició i posteriorment per aportar el seu punt de vista segons els arguments presentats.

Fonts judicials indiquen a l'ARA que en aquesta fase, tot i l'enuig i el malestar de les últimes setmanes arran de la intervenció de Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i del president de la sala, Díez-Picazo, les coses no van sortir de mare.

Va ser cap a la fase final, dimarts passat després de l'hora de dinar, quan tot va descarrilar.

El president Díez-Picazo, durant el seu torn de paraula, s'havia mostrat favorable a la nova doctrina jurisprudencial exposada pels ponents de la secció segona, José Navarro i Nicolás Maurandi, però amb la condició que no s'apliqués retroactivament.

Al final de la ronda, a falta de consens sobre aquesta posició, la magistrada Pilar Teso, que a títol personal era partidària que paguessin els impostos els clients, va exhortar els seus col·legues a forjar la transacció: que d'ara endavant abonin l'impost els bancs, però sense aplicar la nova interpretació retroactivament.

Teso és una de les candidates, juntament amb Encarna Roca –actual vicepresidenta del Tribunal Constitucional–, a presidir el Tribunal Suprem i el CGPJ en la renovació que s'acosta, la primera setmana de desembre.

La iniciativa va ser rebutjada de cop. 17 magistrats hi van votar en contra i 11 s'hi van manifestar a favor. Però el ple volia continuar debatent. El president Díez-Picazo, que urgia a votar, va preguntar:

–Quants volen parlar?

Deu magistrats van alçar la mà.

–És massa gent... S'ha de votar –va tallar Díez-Picazo.

José Manuel Sieira, expresident de la sala tercera fins al 2015, quan Lesmes el va desplaçar i hi va col·locar Díez-Picazo, va intervenir:

–Estàs furtant el debat.

–Jo dirigeixo el debat: a votar –li va etzibar Díez-Picazo.

En aquest ambient tumultuari, qualsevol president amb una certa dosi d'equilibri hauria arribat a la conclusió que era millor continuar debatent o, en tot cas, obrir un parèntesi i continuar l'endemà. Però Díez-Picazo no era la persona més adequada per fer-ho.

En rigor, l'estil de Díez-Picazo –van dir fonts judicials a l'ARA– és el de Lesmes. Hi ha un torn d'intervencions, però no es busca intercanviar arguments, es tracta de cobrir l'expedient, sense un intercanvi real de punts de vista.

D'alguna manera, Díez-Picazo va venir a dir: "Això ha de ser així, sí o sí, la nova doctrina ve sense retroactivitat, per no perjudicar els bancs; si no us agrada, continuem com abans".

Teso i diversos magistrats com ella van passar del bàndol de fer pagar l'impost a la banca sense retroactivitat a carregar-lo als clients.

La votació forçada va arribar fins al president amb un resultat de 14 vots a favor que paguessin els clients i 13 els bancs –sense cap referència a la retroactivitat–. Díez-Picazo, que s'havia pronunciat a favor de la nova doctrina sense retroactivitat, va canviar de bàndol i va donar suport a fer que les coses continuïn com abans de les tres sentències del 16 d'octubre.

Les acusacions de magistrats conservadors en el sentit que la secció segona, especialitzada en tributs, havia introduït un gir de jurisprudència sense raonaments jurídics fonamentats es van revelar com una mentida. El traspàs de magistrats d'un bàndol a l'altre va demostrar que el seu criteri jurídic va brillar per la seva absència.

La crisi de la sala tercera ha sigut el resultat d'una llarga gestació i s'explica per la política de Lesmes de substituir el 2015 el magistrat Sieira, que aspirava a un segon mandat com a president, i afavorir la incorporació a l'esmentada sala de magistrats que tenien com a únic actiu el fet de tenir la simpatia del president del Suprem i del CGPJ.

Lesmes, a desgrat seu, ha deixat la pilota al punt de penal perquè Pedro Sánchez actuï. Ja dimarts a la nit, segons fonts ministerials consultades per l'ARA, el president ho tenia clar: xutaria el penal dijous amb un decret llei per modificar el reglament del pagament de l'impost i assegurar que els que paguin siguin els bancs i no els clients.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF