Habtur al·lega contra el PIAT per posar límits "basats en hipòtesis no justificades"
Ciutadans també presenta 41 al·legacions i titlla el pla de "document unilateral que no té en compte tots els sectors implicats"
PalmaL'Associació d'Habitatges Turístics de Balears (Habtur) ha presentat al·legacions contra el Pla d'Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) perquè considera que posa traves a l'exercici del lloguer turístic basant-se "en hipòtesis de partida que no estan justificades".
L'entitat ha dit que el PIAT és "una mesura més contra el sector" i el seu president, Joan Miralles, ha advertit que si aquesta legislatura havia de servir per regular l'activitat, "cada pas que fa l'administració en aquest sentit és un pas cap a la prohibició".
Sobre el sostre de places, Habtur al·lega que, segons la Llei del turisme de Balears, són els PIAT els que han d'establir el màxim de places turístiques per a cada illa, però el de Mallorca no recull com s'han de recuperar les que ja estavendonades d'alta.
El PIAT que s'ha aprovat inicialment estableix un sostre de 430.000 places, 115.000 de les quals són per a lloguer (ETH) i 315.000 per a allotjaments turístics, "però no estableix cap mecanisme de recuperació de les places que estaven prèviament donades d'alta i que en el cas de les ETH estan destinades a desaparèixer".
"Les 90.000 places d'unifamiliars que estaven donades d'alta amb anterioritat a l'entrada en vigor de la llei no poden retornar a la borsa de places i això ens condemna a llarg termini a desaparèixer", ha dit Miralles.
A més, segons Habtur, moltes places que ja tenien llicència "es veuran obligades a deixar l'activitat a causa dels dubtosos subterfugis legals del PIAT".
L'associació ha reclamat "polítiques propositives" per aconseguir l'eficiència energètica, en comptes de mesures prohibitives i de difícil assoliment per als propietaris que volen exercir l'activitat del lloguer turístic.
"És molt injust que es liquidi una part molt important del lloguer turístic que estava esperant la regulació amb l'excusa d'evitar la massificació, tenint en compte que al sector hoteler ni tan sols se li demana que els menors de 12 anys comptin a plaça ocupada", ha criticat Miralles.
Al·legacions de Ciutadans
Ciutadans ha registrat 42 al·legacions contra el PIAT i la seva portaveu, Catalina Serra, ha criticat que en el procés d'elaboració no s'han tingut en compte tots els sectors implicats en l'activitat turística.
Cs ha titllat el PIAT de "document unilateral que no implica tots els sectors que formen part de l'activitat turística de l'illa" en un comunicat en el qual considera que aquest pla "atribueix al lloguer vacacional problemes que tenen com a origen la manca de directrius serioses i responsables en la gestió de les infraestructures".
Serra ha assenyalat que "el PIAT parla de desestacionalització, qualitat o innovació, però la veritat és que no es pren cap mesura efectiva que suposi una aposta per aquests elements fonamentals per al turisme en una illa que viu majoritàriament d'aquesta activitat".
Segons la portaveu de Cs al Consell, la lentitud en els tràmits que han de fer els ciutadans per seguir les indicacions del PIAT "ja està perjudicant els resultats de les empreses, la qual cosa es traduirà en un descens en la recaptació d'impostos i, per tant, de la qualitat de vida a l'illa".
Serra ha explicat que un dels aspectes que més preocupen a Cs és "l'absència de mecanismes per permetre als ajuntaments adaptar-se al PIAT sense generar un col·lapse en els serveis d'urbanisme".
La consellera de Cs ha demanat que el Consell exerceixi de coordinador entre els ajuntaments i sol·liciti fons de l'impost turístic "per posar a la disposició dels consistoris un equip d'especialistes que els ajudin a adaptar-se al PIAT i que garanteixin que aquesta adaptació es duu a terme amb coherència a tota l'illa, i no en cada ajuntament pel seu costat".
Serra ha augurat que "el PIAT no només acabarà judicialitzat per anar en contra de la directiva Bolkestein per les fortes restriccions que imposa al lloguer turístic, sinó que suposarà un excés de treball per als ajuntaments, que no podran respondre a temps als ciutadans, cosa que genererà inseguretat jurídica entre la població".
