EL CERCLE VICIÓS DE L’ECONOMIA

Receptes per guanyar competitivitat i benestar

Més que substituir el model, alguns experts diuen que cal prendre mesures per fer més eficient l’explotació dels recursos acumulats

La idea és crear més valor i no només quantitat. La millora del benestar ve pels guanys de productivitat i no per l’acumulació. Aquesta és l’opinió dels experts consultats, que també destaquen que el medi ambient és el principal actiu de l’economia illenca. “La protecció ambiental, la gestió eficient de residus i dels recursos hídrics, l’estalvi d’energia... no sols serveixen per garantir la conservació d’aquest actiu ambiental, sinó que també són una font de creació de renda i de generació de valor i benestar”, explica el professor d’Economia Aplicada Javier Capó.

El director d’Impulsa Balears, Antoni Riera, destaca que és necessari actuar en diferents fronts, perquè la gestió del model actual és insostenible. A continuació s’apunten algunes de les àrees on és necessari una clara millora per tal de dotar el model actual d’una major eficiència capaç de generar benestar.

Millorar la productivitat

Incrementar l’eficiència de les empreses en la producció

A les Illes té lloc un fenomen peculiar: en situació de bonança la productivitat cau, mentre que quan hi ha una crisi hi ha un creixement de la productivitat, però gràcies a la retallada de costos, per mitjà dels acomiadaments. És a dir, durant l’època de creixement no ens enriquim, mentre que en la crisi s’experimenta un clar empobriment. La productivitat més alta a les Illes es registra en el sector d’activitats financeres, amb 117.000 euros anuals per treballador, mentre que la mitjana és de 64.250 euros, xifra que situa la Comunitat en la posició 7 de 19 en el rànquing estatal. Al País Basc, per exemple, la mitjana és de 75.310 euros anuals. Cal, per tant, segons els experts, que el sector públic i el privat inverteixin en tecnologia i processos per millorar la productivitat.

Innovació i recerca

Incrementar la despesa pública i privada en millora tecnològica

La Comunitat és a la coa estatal en nombre de científics respecte del total de la població ocupada, amb un índex de 2,5 investigadors per cada 1.000 habitants. La mitjana en l’àmbit estatal és de 5,5 científics. Les Balears són la comunitat autònoma que va registrar un major increment de despesa en recerca i desenvolupament (R+D) el 2017 respecte de l’any anterior, amb un creixement de quasi el 20%, però aquesta pujada no ha tret les Illes del darrer lloc en inversió en R+D per PIB, prop d’un 0,33% davant una mitjana de l’1,2%. La creació de centres científics de referència o la inversió en la millora de l’eficiència de les empreses són estratègies per fer l’ economia de l’Arxipèlag menys dependent de la mà d’obra no qualificada.

Empenta a l’educació

El repte de deixar de liderar l’abandonament escolar a tot l’Estat

El 2017 la taxa d’abandonament escolar va ser a les Illes Balears del 26,5%, xifra molt superior al 18,3% del conjunt de l’Estat i del 10,6% d’Europa. Sortir del primer lloc del rànquing d’abandonament escolar hauria de ser també una prioritat. L’estat de Massachusetts, per exemple, va crear prop de 70 graus que tractaven d’alinear els plans d’estudis amb les necessitats de les empreses de la zona. Altres regions europees han invertit a millorar la capacitat i el rendiment dels professors. També cal millorar l’ensenyament de l’anglès.

“L’educació no només requereix nous recursos, sinó que també ha d’estar enfocada cap a l’excel·lència”, explica Capó. Els experts consideren que el sistema educatiu no només ha de proporcionar mà d’obra qualificada a l’actual sistema productiu basat en el turisme, sinó que “també ha de ser una palanca per desenvolupar noves activitats d’alt valor afegit intensives en coneixement en què la insularitat no és un obstacle”, explica Capó. A més, demanen que la formació fomenti competències per emprendre negocis i projectes.

Clústers clau

Apostar per sectors estratègics, com la nàutica, la logística i l’e-comerç

La Fundació Balears Impulsa ha identificat un nombre important de clústers que tenen un valor afegit molt important i que podrien convertir-se en motors de transformació econòmica: allotjament i turisme, serveis empresarials, logística, distribució, comerç electrònic, educació i creació de coneixement i transport marítim. Per exemple, el sector nàutic factura a les Illes prop de 571 milions d’euros a l’any i disposa de 276 empreses i 2.676 treballadors.

Inversió productiva

Crear oficines per captar inversió estrangera en sectors productius

La Comunitat atreu molta inversió estrangera, però enfocada principalment al sector residencial i d’infraestructures. Els experts consideren necessari fer un esforç en la captació d’inversió destinada a sectors productius creant oficines específiques.

Qualitat de l’Administració

Millorar l’eficiència pública, la transparència i el marc legal

El funcionament de l’Administració Pública és un element clau per incrementar l’eficiència d’una economia. A les Balears, la qualitat de l’Administració és més dèbil que la mitjana, ja que se situa en el lloc número 11 d’un rànquing de 19. S’hi valoren aspectes com l’efectivitat governamental, la transparència, el control de la corrupció i la facilitat per fer negocis. Cal recordar que a les Illes, per obtenir una llicència d’obres, s’ha d’esperar una mitjana de 16 mesos.

Model turístic

Prendre mesures per transformar la gestió de la indústria turística

Segons la professora d’Economia Aplicada de la UIB Maria Sard, és moment de “començar a analitzar el tema de l’ overtourism ”, perquè està generant problemes per a residents i un sentiment de turismofòbia que pot afectar els turistes. “No hem de deixar de viure del turisme, però sí que hauríem de transformar la gestió d’aquest model basat en el turisme”, explica Sard. Així mateix, considera que “és necessari començar a analitzar seriosament les polítiques de contenció o, arribat el cas, de decreixement sostenible”. Maria Sard defensa que no es tracta de rebutjar el turisme, sinó d’aplicar “una gestió que permeti la sostenibilitat de la destinació i dels seus recursos, i també de la gent que hi viu”.

Javier Capó destaca que la diversificació del sistema productiu també pot arribar a través del turisme. “Aquesta indústria és molt més que oferir allotjament. Es poden desenvolupar activitats que augmentin el valor del producte turístic i crear una experiència cultural, esportiva, gastronòmica i sanitària més valuosa per als visitants”.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF