Laboral
Economia 28/09/2022

Els sindicats dels funcionaris rebutgen un increment salarial del 8% en tres anys

Veuen "insuficient" l'oferta d'Hisenda d'un augment del 3,5% per al 2022, un 2,5% per al 2023 i un 2% per al 2024

3 min
Els secretaris generals de CCOO i la UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, durant la presentació del calendari de protestes.

Barcelona / MadridSense acord. Els sindicats dels treballadors públics i el ministeri d'Hisenda han acabat la reunió d'aquest dimecres sense posar-se d'acord en l'augment salarial per als funcionaris davant la inflació disparada. El departament que lidera María Jesús Montero ha plantejat un augment del 3,5% per a aquest any (ja s'havia aprovat una pujada del 2% i hi hauria un 1,5% addicional), del 2,5% per al 2023 i del 2% per al 2024. Això no obstant, els sindicats consideren que la proposta és "insuficient" per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que patirà el funcionariat tant aquest any com els següents i les negociacions continuaran demà a la tarda.

"És absolutament inèdit que el govern estigui disposat a revisar la pujada salarial del 2% del 2022", ha celebrat a la sortida de la trobada el secretari general d'UGT Serveis Públics, Julio Lacuerda. Per aquest motiu, el sindicalista considera "lògic" que l'increment per als pròxims anys també sigui més elevat, ja que l'executiu de Pedro Sánchez és conscient que la inflació continuarà sent força elevada el 2023. "Tenim els mateixos problemes que la resta de ciutadans del país, no som privilegiats", ha defensat. L'objectiu dels sindicats és arribar a un percentatge d'increment salarial per als funcionaris que "amortitzi el màxim possible les conseqüències de la inflació".

Des de CCOO, el coordinador de l'àrea pública, Humberto Muñoz, també ha recordat que aquesta primera reunió "arriba tard" i que els sindicats la reclamaven des del mes de març, quan va començar a disparar-se la inflació. "Entenem que és necessari que el govern faci un esforç addicional per compensar la pèrdua de capacitat de comprar que pateixen aquests més de 3 milions de treballadors", ha valorat. El sindicalista de CCOO ha posat xifres a la seva proposta: un augment de sous d'entre el 9,5% i el 10% per als tres anys de vigència de l'acord (l'oferta d'Hisenda es queda en un 8%), que s'apliqui de manera retroactiva per al 2022.

Des del CSIF, el seu secretari d'Acció Sindical, Francisco Lama, també ha considerat "insuficients" les condicions de l'executiu espanyol perquè no recuperen el poder adquisitiu perdut ni eliminen les desigualtats retributives entre comunitats autònomes, concretament, entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat o els funcionaris de presons.

A principis d'aquest 2022 el sou dels funcionaris va pujar un 2%, però des d'aleshores la inflació ha continuat registrant taxes de dos dígits a Espanya. A l'agost la dada es va tancar en un 10,5%. Mentre s'intenta tancar l'acord salarial, els sindicats CCOO, UGT i CSIF encara tenen pendents altres reivindicacions per als treballadors públics, com la implantació de la jornada de 35 hores, la millora de la promoció i la classificació professional o la derogació de les retallades de l'última dècada. De fet, CCOO ja havia amenaçat el govern espanyol amb una vaga si no s'arribava a una entesa sobre els sous en l'àmbit de la funció pública.

Calendari de protestes

Precisament, els dirigents dels dos sindicats majoritaris han presentat aquest dimecres el seu calendari de mobilitzacions per a aquesta tardor, totalment enfocat al bloqueig de les negociacions per als convenis col·lectius. CCOO i UGT arrencaran l'agenda de protestes amb una primera concentració davant les seus de totes les organitzacions empresarials del país, començant per la de la CEOE a Madrid. D'altra banda, del 14 al 28 d'octubre els sindicats celebraran diverses assemblees informatives per aixecar els ànims de cara a una gran manifestació el 3 de novembre a la capital espanyola.

"És una mobilització per pressionar la CEOE per a la negociació col·lectiva", ha destacat Pepe Álvarez, secretari general de la UGT. Les converses amb la patronal per tancar un nou AENC (l'acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva que serveix de guia per negociar els convenis) van acabar sense resultats i, de fet, segueix bloquejat des d'abans de l'estiu. En aquest sentit, Álvarez ha sigut prou clar: "La negociació està trencada". Per la seva banda, el secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha reivindicat que Espanya "no pot sortir d'aquesta crisi amb una devaluació dels salaris com l'actual". Els sindicats consideren que la postura immobilista dels empresaris no els deixa cap via que no sigui el conflicte.

stats