El Govern destinarà més de 4.000 milions d'euros a despesa social el 2023

PalmaEl Govern destinarà 4.096 milions d'euros a despesa social, segons han explicat la consellera d'Hisenda i relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el director general de Pressupostos, Joan Ignasi Morey. Els comptes de l'Executiu han iniciat aquest dijous la tramitació parlamentària, que culminarà els dies 20, 21 i 22 de desembre, quan es debatrà en el ple de la Cambra el projecte de llei de pressupostos generals de les Illes Balears. Les previsions per a despesa social s'han incrementat un 13% respecte d'enguany, un augment que farà que sis de cada deu euros que gasti el Govern l'any que ve siguin per a salut, serveis socials, ocupació i habitatge.

Totes les conselleries augmentaran els seus recursos el 2023, i en el cas de la d'Educació i Formació Professional, se superaran per primera vegada els 1.100 milions d'euros –1.139 milions, 73,2 més que el 2022. D'altra banda, l'IB-Salut gestionarà 2.193,2 milions d'euros, un 11% més que enguany –220,7 milions més–, en bona part a causa de l'estabilització de les plantilles que varen créixer durant la pandèmia.

Cal recordar que els pressupostos del 2023 seran de 7.133 milions d'euros, un 11,5% més que enguany. Pel que fa a les polítiques públiques, l'Executiu hi destinarà 5.974 milions d'euros, 770 més que el 2022 –la resta de despesa serà per pagar deute als bancs.

D'altra banda, es destinaran 754 milions d'euros a la millora del model productiu i la sostenibilitat, gràcies a l'arribada de fons europeus. Segons ha explicat Sánchez, a hores d'ara ja han arribat a les Balears més de 800 milions, encara que la previsió és que les Illes en captin 1.500. A Medi Ambient es destinaran 235,7 milions; a mobilitat sostenible, 200,7; per al sector primer n'hi haurà 73,7; 63,1 milions seran per a transició energètica; 19,4 seran per a recerca; i, finalment, es destinaran 100,2 milions d'euros a les àrees de comerç, indústria i turisme sostenible.

La conselleria que augmentarà més el seu pressupost, un 161%, és la de Model Econòmic, Turisme i Treball, que passarà de 49,4 milions d'euros el 2022 a 128,8 l'any que ve. I serà precisament gràcies als fons europeus per a la conversió del model turístic, la sostenibilitat i la digitalització d'empreses. Pel que fa a la d'Hisenda i Relacions Exteriors, passarà de 21 a 31,7 milions d'euros, amb els quals es comprarà també un nou edifici per a l'Agència Tributària. En el cas de Medi Ambient i Territori, el pressupost augmentarà un 8% i passarà de 194 milions d'euros el 2022 a 208,9 l'any que ve. La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica pujarà de 68,7 a 97,1 milions, gràcies a la gestió de fons europeus.

La Conselleria d'Afers Socials i Esports també tindrà un augment important del pressupost, que passarà de 309 a 412,1 milions d'euros l'any que ve, encara que dins d'aquesta xifra s'inclou la nova prestació per a aturats durant l'hivern que Francina Armengol va anunciar durant el Debat de Política General. Els comptes de Mobilitat i Habitatge també creixeran per fer front a la construcció d'habitatge públic i a la compra de pisos de grans tenidors mitjançant el dret de tanteig i retracte: mentre que el 2022 va gestionar 188,8 milions d'euros, el 2023 en tindrà 243,5. En aquesta xifra també s'hi inclouen els 20 milions d'euros per al tramvia de Palma, encara que són una aportació de l'Estat.

El pressupost de la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura serà de 185,3 milions d'euros, un 18% més que enguany a causa de l'augment de la transferència a la UIB. Pel que fa a Salut i Consum, sense tenir en compte l'IB-Salut, gestionarà 48 milions d'euros, on també s'inclou l'Agència de Salut Pública. Presidència, Funció Pública i Igualtat tindrà116,3 milions d'euros, dins dels quals s'inclouen les despeses per a les eleccions i la internalització d'IB3. Per últim, Agricultura, Pesca i Alimentació tindrà 65,1 milions d'euros.

Pel que fa als organismes autònoms, a banda dels 2.193,2 milions de l'IB-Salut, l'Agència Tributària de les Illes Balears gestionarà 15,2 milions i el pressupost de l'IBDona augmentarà un 36%, fins a 9,1 milions d'euros. El SOIB disposarà de 129,2 milions i l'Ibestat en tindrà 3,4. Completen aquest apartat l'Escola Balear d'Administració Pública, amb 9,4 milions, i l'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral, amb 4,9.

D'altra banda, l'assignació al Parlament augmenta un 12%, fins als 25 milions d'euros, i la de la Sindicatura de Comptes creix un 8%, fins als 4,2 milions. El Consell Consultiu rebrà 1,1 milions; l'Oficina Anticorrupció, 1,5 milions, i el Consell Econòmic i Social (CES) no incrementarà l'assignació i tornarà a rebre 800.000 euros.

Quant a la distribució per programes, els fons per a atenció a la dependència arribaran als 87,5 milions l'any que ve. Però l'increment més significatiu és per al programa d'ordenació del sector i redefinició del model turístic, que passa de 8,6 milions el 2022 a 94,8 el 2023, un 1002,3% més. En l'apartat del sector públic instrumental, l'Agència d'Estratègia Turística tindrà 154,7 milions d'euros, un 82,7% més que enguany. Els Serveis Ferroviaris de Mallorca arribaran als 147,1 milions d'euros, sense comptar amb els fons per al tren de Llevant.

Augmenta el deute públic

El Govern demanarà l'any que ve 1.184 milions d'euros de finançament als bancs, per fer front al pagament de préstecs anteriors. Les previsions són que el volum del deute públic sigui de 8.862 milions d'euros en acabar el 2022 –un 25,4% del PIB– i que el 2023 s'acabi amb 8.952 milions de deute, quasi 100 milions més que enguany, encara que aquesta xifra suposaria un percentatge inferior respecte del PIB, un 23,9%. La Conselleria d'Hisenda espera que es pugui assolir l'objectiu d'un 13% de deute sobre el PIB l'any 2030 o 2031, encara que segons l'escenari es podria arribar al 2033.

Pel que fa a la tramitació parlamentària dels pressupostos, les esmenes a la totalitat es podran presentar fins a l'11 de novembre, i les parcials, fins al 24, segons ha explicat el president del Parlament, Vicenç Thomàs. La setmana que ve compareixeran els consellers per informar amb més detall del pressupost de cada àrea. Finalment, els plens per tirar endavant els comptes de l'Executiu es duran a terme els dies 20, 21 i 22 de desembre.