El gegant del tabac que aposta pels medicaments respiratoris

BarcelonaLa tabaquera més gran del món fa un gir de 180 graus a la seva estratègia i aposta per les farmacèutiques. A principis de juliol Philip Morris International (PMI) es va posicionar com a possible comprador de Vectura, una empresa britànica especialitzada en tractaments respiratoris, concretament, en la fabricació d’inhaladors. Aquesta adquisició s’emmarca en un projecte de la tabaquera anomenat Un futur sense fum, que pretén deixar de banda els productes perjudicials per a la salut, tot i les contradiccions que aquesta transacció pot comportar per l’estreta relació entre el tabac i les malalties respiratòries.

Per tal d'aconseguir Vectura, Philip Moris va oferir 1.045 milions de lliures esterlines (1.216 milions d’euros), amb la qual cosa va superar en un 9% l’oferta emesa al maig pel seu principal competidor, el fons d’inversió nord-americà Carlyle. L'empresa propietària de més de 130 marques de tabac, inclòs Marlboro, està disposada a pagar 1,50 lliures (1,75 euros) en efectiu per cadascuna de les accions de Vectura valorades en 1,53 lliures (1,80 euros) el 9 de juny, dia en què Philip Morris va fer pública la seva oferta. D’aquesta manera, PMI atorga un preu d’1,69 lliures (1,98 euros) per cada títol de Vectura, mentre que Carlyle el marca en 1,55 (1,81 euros).

Gir estratègic

Jacek Olczak, conseller delegat de PMI, va defensar la seva oferta en un comunicat assegurant que la seva empresa està “compromesa amb la ciència” i que espera “portar beneficis al planeta, als consumidors i a la salut pública”. Carlyle, per la seva banda, va anunciar que estaven “considerant les seves opcions” i que queda a l’espera d’una nova oferta.

Vectura no és la primera farmacèutica sobre qui la tabaquera ha posat els ulls, ja que dos dies abans de presentar la compra de Vectura, Philip Morris va tancar l’adquisició de Fertin Pharma per 5.100 milions de corones daneses (686 milions d’euros). L’empresa es dedica a desenvolupar xiclets i altres sistemes orals per administrar principis actius. Aquest canvi de rumb s’emmarca dins l’estratègia de la multinacional anomenada Més enllà de la nicotina. Anunciada al mes de febrer, pretén focalitzar els esforços de l’empresa en els seus productes que no produeixen fum, fins a obtenir el 50% dels seus ingressos amb aquesta línia de negoci l’any 2025. “El nostre objectiu és aprofitar la nostra experiència en inhalació i aerosolització en àrees adjacents”, justifica el directiu.

Els britànics, en contra

Tot i això, al Regne Unit ja hi ha grups en contra d’aquesta adquisició. Segons el diari The Times, diversos col·lectius antitabac, entre els quals hi ha l’organització benèfica Cancer Research UK, van enviar una carta destinada al govern britànic per demanar que s'oposin a la compra, ja que temen que es posi en risc la llei per a la reducció del consum del tabac. El mateix secretari de Negocis, Energia i Estratègia Industrial d’Empresa, Kwasi Kwarteng, va explicar al diari britànic que muntarà una comissió per monitoritzar-la i treballarà per “entendre els plans de PMI per a Vectura”.

Analistes econòmics consideren els últims moviments de Philip Morris una manera de diversificar el seu mercat davant el canvi generalitzat cap a estils de vida més saludables. “És una estratègia similar a les grans energètiques. Saben que el carburant s’acabarà i aposten per les energies renovables per mantenir-se en el mercat. Philip Morris veu que el tabac és un mercat en davallada i necessita diversificar-se mentre encara és forta financerament”, explica el professor de la Facultat d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Albert Banal-Estañol. De fet, un estudi de l’INE mostra com el percentatge de població fumadora ha passat de ser d’un 25,6% entre els homes i d’un 18,8% entre les dones l’any 2017 a ser del 23,3% entre els homes i del 16% entre les dones l’any passat. A més, el professor considera que, tot i les “contradiccions” que aquesta fusió comporta, les farmacèutiques són “atractives als ulls dels inversors”, ja que els medicaments "sempre són necessaris” i no baixen les vendes “ni en les pitjors recessions”. “S’ha vist durant la pandèmia com n’estan, de valorades”, conclou.

D'altra banda, Banal-Estañol explica com aquest tipus de fusions més arriscades són molt típiques de la cultura anglosaxona: “Creuen que les fusions i les compres fan que una empresa que podia estar pitjor gestionada s’administri millor i augmenti el seu preu”. L’analista assegura que el mercat europeu és més reticent a fer aquest tipus de transaccions, sobretot entre empreses internacionals, tot i que cada vegada són més comunes.