ECONOMIA
Economia 28/08/2020

La garrova es converteix en l’or negre del camp illenc

El preu del fruit augmenta cada any i aquest estiu s’ha disparat. Espanya n’és la primera productora mundial i les Balears, la segona comunitat on se’n fa més

Tomeu Riera
3 min
La garrova es converteix en l’or negre del camp illenc

PalmaEl sector agrícola illenc es troba en retrocés i viu una situació complicada. La falta d’interès de les noves generacions, el canvi climàtic i les plagues, com el cas de la Xylella -que afecta sobretot els ametlers-, amenacen el camp balear. No obstant això, hi ha una excepció: la garrova: un fruit que fins fa poc es donava al bestiar i que ara s’ha convertit en l’or negre del camp. L’any 2016 el quilogram de garrova es pagava a 0,24 euros, mentre que enguany es paga, de mitjana, a 0,75 euros, segons el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Biel Torrens, un preu que no s’havia assolit mai abans. En quatre anys, el seu valor de mercat ha pujat un 212%. Quin n’és el motiu? La llavor, el garroví, que ha adquirit una gran importància en l’àmbit internacional pels seus usos i aplicacions en la indústria agroalimentària i farmacèutica.

“Del 2016 fins a enguany, la demanda de garroví ha augmentat moltíssim. De fet, el que ha provocat que pugi el preu de la garrova és el garroví en si”, assegura Biel Torrens. El quilo de garroví es ven a sis euros, mentre que el quilo de polpa de garrova tan sols es ven a 10 cèntims. Aquesta es dedica en un 90% a la producció de pinsos animals, afirma Torrens, però els darrers anys també s’ha començat a emprar per fer farina i altres elements de rebosteria. El garroví, en canvi, s’usa com espessidor, estabilitzant, emulsionant i gelificant per fer gelats, pastissos i salses. També es destina a la fabricació de càpsules de productes farmacèutics i cosmètics. Biel Torrens apunta que de moment la indústria no ha trobat un substitutiu del garroví, no hi ha cap alternativa. Això fa que sigui optimista pel que fa a aquest producte per als pròxims anys. “Esperam que el preu continuï pujant o almenys que s’estabilitzi”, assegura. El gerent de la Cooperativa de Sant Joan, Antoni Galmés, afirma que “enguany ha coincidit que els preus estan molt bé i que s’ha produït un cicle bo de molta abundància de garrova”. “Nosaltres som intermediaris que anam comprant i venent -afegeix-, però qui tingui magatzems per anar guardant garroves, segur que acabarà sense lloc”.

El garrover combina dos factors que n’asseguren la rendibilitat: la seva resistència a les sequeres i les plagues, i l’èxit del garroví. I els beneficis poden augmentar si es tenen en compte els 250.000 euros que la Conselleria d’Agricultura destina a la replantació d’arbres fruiters. Una primera línia d’ajudes, finançada amb l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), dona 20 euros per garrover sense empeltar i 30 euros per garrover empeltat. Es tracta d’una iniciativa que “pretén recuperar els principals conreus illencs”, indica el gerent del Fons de Garantia Agrària de les Illes Balears, Miquel Morro.

L’exclusivitat del seu cultiu també és un gran al·licient. La conca de la Mediterrània és el principal lloc de cultiu de la garrova i Espanya n’és la primera productora mundial, segons l’Enquesta sobre superfícies i rendiments de cultius de 2018 del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Les Illes Balears són la segona comunitat que més hectàrees dedica a cultivar-ne, amb una superfície de 14.405 hectàrees d’un total de 42.611 a tot l’Estat. Tan sols són superades pel País Valencià.

Una nova sortida

Mike Newman és nadiu de Gal·les i durant els estius treballa als hotels de Mallorca cantant i fent xous per als turistes. L’agost de l’any passat ja havia fet més de 200 actuacions. Ara, però, la pandèmia ha paralitzat tots els seus espectacles i l’ha obligat a cercar sortides per aconseguir ingressos. “Enguany només he fet dues actuacions, però fa un parell de dies que m’he posat a tomar garroves. Hi pas moltes hores perquè hi ha molta feina i m’ajuda a poder guanyar doblers per poder després sobreviure durant l’hivern”, explica. Tomar-ne s’ha convertit en una sortida laboral per a moltes persones que han perdut la feina, sobretot en el sector turístic, com Newman.

No obstant això, el preu elevat de la garrova ha fet que també augmentin els robatoris. En les darreres setmanes n’hi ha hagut en diverses finques de l’illa. Per això, la Conselleria d’Agricultura, la Delegació del govern espanyol i la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears es coordinaren per elaborar un protocol per prevenir la venda de garroves robades. Ara, qualsevol venda de garrova ha d’estar acompanyada per una fitxa amb informació de la finca d’origen i la seva propietat, entre altres dades, i en la qual venedor i titular de la finca autoritzin l’operació. Les parts implicades han de tenir una còpia d’aquesta fitxa, que és obligatòria per a la comercialització del producte.

stats