Cada dia gairebé 6 famílies perden ca seva a Balears

PalmaEls jutjats de Balears varen executar l’any passat 2.129 desnonaments. Això implica que 5,83 persones i famílies perden cada dia el sostre que les aixopluga. Així ho recullen les dades del Consell General del Poder Judicial sobre els efectes de la crisi en òrgans judicials, publicades fa uns dies.

Tot i que és cert que la majoria dels indicadors a Balears s’acosten ja als nivells previs a l’esclat de la crisi immobiliària, la situació és bastant dramàtica. Ara, la tendència és positiva. Els 2.129 desnonaments de l’any passat suposen un 7% menys de desallotjaments que el 2016 i es manté una tendència a disminuir des de fa quatre anys, després de l’increment que es va viure durant la crisi.

El descens és molt més acusat en les execucions d’hipoteques: les que es varen iniciar l’any passat, un total de 492, varen ser més d’un 30% menys que l’any anterior, 883. Tot i això, el nombre de processos iniciats l’any passat contra titulars d’hipoteca gairebé va duplicar els del 2007.

Per contra, els desnonaments que són conseqüència d’impagaments de lloguers es mantenen totalment estables, i tan sols es redueixen un 0,2%.

Stop Desnonaments

La plataforma Stop Desnonaments està gestant el primer sindicat d’inquilins de Mallorca amb l’objectiu de “protegir tots els afectats per la bombolla del lloguer” i “influir” en les polítiques autonòmiques en matèria d’habitatge, un nou actor per assessorar els inquilins amb dificultats en un context de forta demanda, oferta escassa i preus desbordats.

Segura indica que “és imprescindible actuar per defensar els drets dels arrendataris, desprotegits per l’actual marc legislatiu. La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) i la Llei d’Enjudiciament Civil, que, entre altres coses, faciliten el desnonament exprés, els deixen en una clara situació de desavantatge respecte del propietari. Volem protegir tots els afectats per la bombolla del lloguer”.

Segons la plataforma, arran de la crisi, les institucions han optat per criminalitzar l’ocupació que han exercit les persones i famílies que s’hi han vist abocades per la manca de recursos institucionals, i ara els neguen el dret a un habitatge social per aquest motiu”.

Per tot plegat, “denunciam i, per tant, demanam solucions urgents “per als casos de desnonament derivats de la crisi”.

Un dels casos que darrerament preocupa més és el de Lola Ortigosa, que el 9 de febrer del 2017 rebé una carta de Banco Mare Nostrum - Sa Nostra que li anunciava que “li ha estat autoritzat un lloguer amb un pagament mensual de 220 euros en concepte de lloguer. Els subministraments aniran a càrrec dels llogaters” i, 11 mesos després, ha rebut una amenaça de desnonament per part d’Aktua Soluciones Financieras, en representació de Bankia. Tant l’Ajuntament de Palma com Stop Desnonaments han activat el seu protocol de suport a famílies. Tot i això, la darreria de la crisi encara es visualitza amb altres indicadors empresarials i laborals també actualitzats pel Consell General del Poder Judicial.

Tancaments i acomiadaments

Per exemple, els concursos de creditors d’empreses es varen situar en 159, tot i que varen baixar en un any un 7% més. Un altre indicador dels darrers espeternecs de la crisi és el que mostra que s’ha produït un lleuger repunt de les reclamacions a empreses per acomiadaments davant els jutjats socials. En concret, l’any passat varen ser 1.998, un 2,5% més que durant l’exercici anterior. No obstant això, la xifra encara està molt lluny dels anys més durs de la crisi, en els quals el nombre d’aquest tipus de procediments va arribar a superar els 2.500 anuals.

L’altre indicador de la crisi publicat pel Consell General de Poder Judicial és el nombre d’acomiadaments. El 2007, 1.073 i el 2008 varen arribar als 1.783, mentre que el 2009 es varen incrementar fins als 2.588, un rècord històric. Entre el 2009 i el 2016, el nombre d’acomiadaments es va reduir més d’un 20%, fins als 1.950, però el 2017 n’hi hagut un repunt, 1.998, gairebé el doble que abans de la crisi.

En resum, les dades del Consell General del Poder Judicial mostren que, malgrat tot, la situació ha millorat d’ençà del pitjor moment de la crisi. Però, tot i això, encara és pitjor que al 2007, quan encara no havia esclatat la bombolla immobiliària i financera.

Balears crearà 36.000 llocs de treball en els dos propers anys, segons l’informe econòmic anual del BBVA, que pronostica un creixement del PIB d’un 5,6% entre el 2018 i el 2019. L’entitat bancària ha presentat aquesta setmana a Palma la seva anàlisi anual, en la qual preveu un creixement del 3% de l’economia en els propers 12 mesos i d’un 2,6% al llarg del 2019.

Si les previsions es compleixen, les Illes hauran creat 35.000 llocs de feina en aquest període de temps, amb una xifra d’atur que podria reduir-se fins al 7,1, igualant la taxa històrica més baixa, del 2006.

L’economista cap de BBVA Research, Miguel Cardoso, afirma que, segons les dades disponibles Balears, s’haurà tancat el 2017 amb un creixement del PIB del 4,1%, superior a la mitjana estatal. El rècord de visitants en el sector turístic i els nivells de despesa dels viatgers han contribuït, segons Cardoso, a mantenir els preus hotelers i al creixement de l’economia insular.

Crida l’atenció que el BBVA Research ha rectificat l’impacte negatiu que havia de tenir el procés independentista a les Balears.