ALIMENTACIÓ

Els fruits secs catalans són els més barats d’Europa

Els preus de l’avellana i l’ametlla a la Llotja de Reus se situen sistemàticament per sota dels mercats espanyol, italià i turc

Els fruits secs catalans són els més barats d’Europa als mercats majoristes, segons el seguiment de preus de la Generalitat. De manera gairebé sistemàtica, els preus de l’ametlla i l’avellana a la Llotja de Reus són inferiors als de la resta de mercats de països del sud d’Europa.

Des del 2012, el departament d’Agricultura de la Generalitat, a través de l’observatori agroalimentari de preus, compta amb un comparador que publica setmanalment la mitjana dels preus de l’avellana i l’ametlla de la Llotja de Reus juntament amb els dels dos altres mercats europeus de referència: en el cas de l’avellana, amb els preus de l’ISMEA -l’Institut de Servei per al Mercat Agroalimentari d’Itàlia- i de la Llotja de Trebisonda, a Turquia; en el cas de l’ametlla, agafa els preus de la Llotja de Bari, a Itàlia, i de Mercamúrcia.

El sector de l’ametlla morirà d’èxit?

El sindicat agrari Unió de Pagesos ha denunciat repetidament que hi ha interessos “ocults” que empenyen a la baixa els preus dels fruits secs a Catalunya. Segons Rafel Español, responsable de fruits secs del sindicat, els preus de la Llotja de Reus no reflecteixen la qualitat dels productes catalans, més elevada que la de la majoria de competidors directes, com és el cas d’Itàlia o, en el cas de l’avellana, també de Turquia. Español recalca que els preus de Reus són sistemàticament inferiors als de la resta de mercats i, a més, assenyala que el mercat reusenc presenta “preus molt plans”. En aquest sentit, la volatilitat de la llotja reusenca és inferior a la dels mercats italià i turc. Tot i que hi hem intentat contactar diversos cops, la Cambra de Comerç de Reus -l’organisme que gestiona la Llotja- no ha retornat les trucades del diari ARA.

La situació de l’avellana és el que més preocupa a la Unió de Pagesos. El 30 de gener passat va dur a terme una tractorada davant la seu del departament d’Agricultura a Tarragona per demanar ajudes i solucions als problemes del sector, i ha convocat una nova protesta per a dijous, també a Tarragona.

Denúncies a Competència

El 2010 Unió de Pagesos va abandonar la junta de preus de la Llotja de Reus, de la qual va formar part breument durant un període de prova de dos mesos, denunciant un excés d’opacitat en la presa de decisions. Dos anys més tard, el sindicat agrícola va denunciar la Llotja a l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco) per fixar els preus de l’avellana de manera concertada.

Davant de la denúncia, l’Acco va considerar que la investigació havia de recaure a la Comissió Nacional de la Competència (CNC), d’àmbit estatal, perquè el mercat majorista reusenc serveix més enllà de Catalunya. Segons la resolució de la CNC, publicada el juny del 2013, el regulador espanyol no va trobar evidències per obrir un procediment sancionador -el primer pas d’una investigació per possible manipulació de preus- i tancar l’expedient.

No obstant això, la resolució de la CNC instava la Llotja de Reus a “revisar la freqüència, el nivell de desagregació i la temporalitat de les dades que es tenen en compte per fixar els preus orientatius dels productes que cotitzen a la Llotja”. L’objectiu d’aquesta petició, segons el text de la CNC, era “verificar que el sistema no estigui facilitant una excessiva transparència en preus entre competidors apta per distorsionar el lliure joc de l’oferta”.

El 2017 Espanya era el setè productor mundial d’avellanes, amb 6.300 tones anuals, gairebé totes produïdes al Camp de Tarragona, segons dades del Consell Internacional dels Fruits Secs (INC, amb seu a Reus), tot i que havia arribat a ser el tercer fa pocs anys, segons la FAO. Turquia és el principal productor mundial, seguida d’Itàlia. Pel que fa a l’ametlla, Espanya és el tercer productor mundial amb 50.954 tones -darrere dels Estats Units i Austràlia-, però es cultiva en diverses comunitats. A Catalunya la producció es concentra sobretot a les comarques de Lleida i Tarragona.

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF