El forat dels ajuntaments balears torna al nivell d’abans de la crisi

PalmaEn el 2018, el conjunt de les entitats locals de les Balears arrosseguen un deute d’abast semblant al que tenien fa deu anys, el 2008, quan la crisi començava a fer el forat més gros. Una llarga crisi econòmica que per alguns s’ha apaivagat i per altres encara batega de valent ha obligat a estrènyer la corretja i controlar més els doblers públics.

Reducció de la despesa corrent i de les inversions, la congelació de sous dels funcionaris i altres empleats públics... tot un enfilall de mesures han fet que a dia d’avui els 503 milions de deute dels ajuntaments balears s’equilibri amb un nivell d’estalvi, plasmat en els més de 500 milions de superàvit que bona part dels 67 ajuntaments tenen dipositats als bancs i que no es poden tocar, mentre les normes que es regeixen amb l’aplicació de la Llei d’estabilitat pressupostària (llei Montoro) no canviïn.

La llei Montoro, en positiu

Així i tot, des d’alguns consistoris reconeixen que les limitacions de la llei Montoro han tingut un efecte positiu per eixugar deute. Pere Mestre, regidor d’Hisenda de Felanitx, diu que “ha estat clau per arribar al deute zero”. Felanitx començà el mandat actual, el 2015, amb números vermells, 3,8 milions d’euros, heretats de l’anterior gestió del PP. “En el proper ple durem la proposta de cancel·lar tot el deute”, assegura Mestre, gràcies a l’increment dels romanents. “La Llei d’estabilitat pressupostària i la regla de despesa han penalitzat tothom igual, compleixis o no, però s’ha de reconèixer que ha estat una bona eina que ha permès eixugar el deute”, subratlla.

A Artà, s’ha passat de deure 5,2 milions el 2015 a 2,8 milions en aquestes dates, segons el regidor d’Hisenda, Tolo Gili. “Per arribar a reduir a la meitat el forat municipal, es va haver de contenir la despesa corrent, les inversions i incrementar impostos, que ara s’han congelat”, explica.

Son Servera ha passat de deure 12,6 milions a principi de legislatura a deure’n 4,9 a final d’any. Margalida Vives, regidora d’Hisenda, declara que “després de l’esforç econòmic fet, l’objectiu del Consistori es poder invertir en millores, especialment viàries i d’embelliment de zones degradades”. Control de despesa i destinar part del superàvit anual a amortitzar deute han servit per reduir els números vermells.

Manacor dona per superats els temps de crisi. Genera uns 10 milions de superàvit anual. A final d’any preveu haver cancel·lat tots els crèdits bancaris. “S’està fent una bona gestió que permet abaixar els tributs i augmentar les inversions”, apunta la regidora d’Economia, Maria A. Sansó.

Amb l’aigua fins al coll

Escorca, el terme més gran de la serra de Tramuntana, arrossega un deute de 562.000 euros, però com que només té 217 habitants és el que lidera el grup de municipis amb més deute per habitant (2.589 euros) en el conjunt de les Illes.

Tenir molts serveis a cobrir i registrar poques entrades en impostos fan que eixugar el deute es faci més costa amunt. És la mostra evident dels desequilibris entre ajuntaments amb grans ingressos derivats del turisme i els que en pateixen les conseqüències sense gairebé tastar el pastís del benefici.

Montuïri és el segon municipi amb més deute per càpita (1.708 euros per habitant) i a 31 de desembre de 2017 ocupava l’onzè lloc dels municipis amb més càrrega, amb 4,8 milions d’euros. L’Ajuntament venia de 24 anys de gestió del PP, amb un deute de 6 milions d’euros. “Estam intervinguts. Ens ha resultat impossible invertir amb fons propis, i l’obra pública feta en els darrers anys ha estat gràcies a les aportacions del Consell de Mallorca”, remarca el batle, Joan Verger (MÉS), alhora que presenta com un avanç important “haver-nos posat al dia en els pagaments de la Seguretat Social, Hisenda, proveïdors, personal...”.

Després d’Escorca i Montuïri, el top ten del deute municipal per càpita balear el completen: Valldemossa, Búger, Palma, Estellencs, Banyalbufar, Llucmajor, Sóller i Puigpunyent. Entre els deu sumen 359 milions (71%) dels 503 milions de deute del conjunt dels municipis balears. Llevat de Búger, Montuïri i Puigpunyent, la resta tenen costa, i uns més i altres menys arriben a la menjadora del turisme, motor de l’economia balear.

A 31 de desembre de 2017, setze municipis no tenien dèficit. En el club de la bona gestió hi trobam Ariany, Alcúdia, Andratx, Campanet, Campos, Consell, Deià, Formentera, Muro, Petra, Pollença, Sant Joan de Labritja, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Maria, Santanyí i Selva. Aquest llistat forma la columna vertebral de l’estalvi públic municipal, però es dona el cas d’ajuntaments que arrosseguen deute bancari i que, d’altra banda, els romanents dels darrers pressuposts els ha permès fer racó.

En termes absoluts, els dotze municipis amb més deute està liderat per Palma, amb 317,7 milionsd’euros, seguit de Llucmajor (22,3), Eivissa (21,7), Calvià (21,6), Santa Eulària (14,9), Sóller (8,6), Marratxí (8), Maó (7), Inca (6,7), Son Servera (5,5), Montuïri (4,8) i Binissalem (4).

La Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB) ha creat un centre d’estudis locals, que, a mode d’observatori, recull la situació financera de les administracions locals. La primera radiografia podria estar llesta a final d’any, segons el president de la federació, Joan Carles Verd.