DESIGUALTAT

El treball no remunerat de les dones és un “motor ocult” de 10 bilions anuals

La població femenina dedica 12.500 milions d’hores al dia a tasques no remunerades, segons Oxfam

En cada moment en un indret del planeta una multitud silenciosa de dones cuiden un familiar, netegen casa seva o es desplacen diversos quilòmetres per recollir aigua i llenya. Són cures essencials per al benestar de les seves famílies que assumeixen sovint totes soles, però per les quals no rebran cap tipus de remuneració. Ho denuncia l’informe Temps per a les cures de l’ONG Oxfam Intermón, que posa en relleu el “motor ocult” que representen aquest tipus de feines.

Tres quartes parts del treball de cures no remunerat que es fan al món recauen en la població femenina. Dones i noies -calcula l’estudi- hi dediquen 12.500 milions d’hores diàries, fet que representa una contribució a l’economia d’almenys 10,8 bilions de dòlars anuals (9,7 bilions d’euros). Per posar-ho en context , l’informe assegura que el pes de les cures triplica la mida de la indústria tecnològica mundial (entesa com la despesa total en tecnologia per part de persones, governs i empreses).

Les dones cobrarien 2.759 euros més l'any si la cura de la llar i la família fos igualitària

L’ONG lliga aquesta situació amb la desigualtat “escandalosa” i “profundament arrelada” que genera el model econòmic actual. “Aquesta enorme bretxa és conseqüència d’un sistema econòmic fallit i sexista que valora més la riquesa d’una elit privilegiada, en la seva majoria homes, que els milers de milions d’hores de l’essencial treball de cures no remunerat o mal remunerat”. Segons el document d’Oxfam Intermón, el 2019 els 2.153 milmilionaris del món tenien més diners que 4.600 milions de persones. De fet, critica que els 22 homes més rics del món acumulen la mateixa fortuna que totes les dones de l’Àfrica.

Tres quartes parts del treball no remunerat recauen en dones

L’estudi destaca que les dones que carreguen amb les tasques de cures són molt sovint persones que “amb prou feines tenen temps per rebre una educació, aconseguir una feina amb un salari digne o participar en la presa de decisions dins la societat”. “Això les atrapa en la part més baixa de la piràmide econòmica”, apunta Lara Contreras, responsable d’incidència política i investigacions d’Oxfam Intermón. També són les dones, lamenta l’informe, les que de manera més habitual es veuen forçades a reduir la jornada laboral o renunciar a formar part del mercat de treball per cuidar de la família. El 42% tenen la porta tancada a una feina remunerada per aquesta raó, mentre que en el cas dels homes el percentatge és només d’un 6%.

Les feines de casa no pagades suposarien el 41% del PIB

L’ONG també recorda que elles tenen més probabilitats d’ocupar llocs de treball precaris, alguns també relacionats amb les cures. El cas més evident són les treballadores de la llar. Estima que al món n’hi ha 67 milions, i que només un 10% estan protegides per la legislació laboral igual que la resta de treballadors.

Amenaça demogràfica i climàtica

“Si no s’adopten mesures fermes, la situació empitjorarà molt més”, avisa l’estudi. Amb l’envelliment de la població, les retallades en la despesa pública i l’impacte del canvi climàtic, defensa que l’ofec sobre les dones que fan tasques de cures s’accentuarà encara més. “L’elit podrà fer servir els seus diners per lliurar-se de les conseqüències d’aquesta crisi, però les persones en situació de pobresa no tindran aquesta oportunitat”, alerta l’informe. En el cas de la crisi climàtica, l’ONG també avisa que el 2025 fins a 2.400 milions de persones viuran en zones sense prou aigua i “seran principalment dones i noies les que hauran de recórrer distàncies més grans per aconseguir-la”.

La solució, defensa, també passa per la pressió fiscal sobre els poderosos. L’informe assegura que, gravant amb un 0,5% addicional la fortuna de l’1% més ric de la població en els pròxims deu anys, es podrien recaptar fons per crear 117 milions de llocs de treball en sectors com l’educació, la salut i l’assistència a les persones. La mesura, considera Oxfam Intermón, ajudaria a acabar amb els dèficits en aquests àmbits, sobretot tenint en compte que s’estima que el 2030 hi haurà 2.300 milions de persones que necessitaran cures, 200 milions més que el 2015.

UNA BRETXA “ESCANDALOSA”

4.600M: L’estudi d’Oxfam calcula que els 2.153 milmilionaris del món tenien més diners que 4.600 milions de persones el 2019. Si acotem el cercle als 22 homes més rics, la seva fortuna equival a la de totes les dones de l’Àfrica.

42%: Segons l’informe, el 42% de les dones no poden accedir a una feina remunerada perquè assumeixen les cures familiars. En els homes, el percentatge és del 6%. També és més habitual que elles es vegin forçades a reduir la jornada laboral.

2.400M: L’ONG alerta que, amb l’impacte de la crisi climàtica, el 2025 fins a 2.400 milions de persones viuran en zones del món sense prou aigua. Oxfam lamenta que les dones seran les encarregades de desplaçar-se per aconseguir-ne.

0,5%: Una de les propostes per compensar aquest greuge és gravar amb un 0,5% extra la riquesa de l’1% més ric. Segons l’estudi, això permetria crear 117 milions de llocs de treball en el sector de les cures.
 

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF