Publicitat
Publicitat

INFRAESTRUCTURES

Una fallida endarrereix encara més l’aeroport de Berlín

Els problemes d’Imtech anticipen nous retards milionaris en un projecte maleït

L’institut demoscòpic YouGov va publicar la setmana passada un estudi en què els enquestats asseguraven que les quatre característiques més típicament alemanyes són la puntualitat, la formalitat, la diligència i l’amor a l’ordre. Cap és present en un dels principals projectes urbans d’Alemanya. La construcció del nou aeroport de Berlín està sent un dels assumptes més vergonyosos del país, com es recull als titulars de la premsa, perquè la inauguració del futur aeroport Berlín Brandenburg Willy Brandt (BER) acumula tres anys de retard i la infraestructura arrossega problemes tècnics sense resoldre, està esquitxada per diversos escàndols polítics i, segons es va confirmar la setmana passada, està afectada per la fallida d’Imtech, la principal companyia de construcció de les que operen en un recinte que hauria d’haver assumit el juny del 2012 el trànsit aeri dels vells aeroports berlinesos de Tegel i Schönefeld.

Tot i que la filial alemanya del grup holandès Imtech es va afanyar a comunicar que la fallida econòmica no interromprà la feina dels seus treballadors al BER i que complirà els terminis, les autoritats de Berlín admeten que la inauguració de l’aeroport, prevista per al 2017, es pot tornar a endarrerir. Seria el cinquè cop en una infraestructura clau de la capital alemanya que vol rebre 27 milions de passatgers anuals.

La fallida d’Imtech és tot just un problema més que pot posar en qüestió futurs permisos de construcció i finançament de l’aeroport. El cap del BER, Karsten Mühlenfeld, es remet de moment a la comissió avaluadora que farà una valoració de les conseqüències que tenen per al projecte els problemes d’Imtech, responsable de les instal·lacions elèctriques, sanitàries, de calefacció i d’aire condicionat del futur aeroport. “Esclar que el procés d’insolvència repercutirà en la nostra planificació, que preveu que les obres de construcció s’acabin el març del 2016”, va avançar Mühlefeld.

Segons el diari Tagesspiegel, pràcticament és impossible que el BER es posi en marxa “durant la segona meitat del 2017”, perquè les obres a la terminal, que ja acumulen un retard del 5% sobre el previst a finals de juliol, no estaran enllestides el març del 2016 i el risc és que es necessiti un nou permís d’obres amb condicions més estrictes, com ha advertit el cap del districte de Berlín, el socialdemòcrata Stephan Loge.

El preu de la impuntualitat

Entre l’acabament de les obres el 2016 i la inauguració hi havia d’haver temps per a la inspecció de la construcció i per als complicats assajos de posada en marxa del recinte. Els estudis encarregats han d’aportar a partir de demà solucions a la situació creada per Imtech.

Els problemes financers de l’empresa no agafen d’imprevist els responsables del BER. “Imtech no hauria d’haver participat en un projecte d’infraestructura pública”, deia Thomas Rautenberg, expert aeroportuari de la Ràdio Berlín-Brandenburg. “L’empresa ha subornat un cap de l’aeroport, ha falsificat els comptes i ha guanyat sumes milionàries amb l’aeroport paralitzat”, afegia. La crítica no acabava aquí: “Imtech va seguir fent com si no passés res, amb l’excap de l’aeroport [Hartmut] Mehdorn i el seu successor, Mühlenfeld. La factura la pagaran, com sempre, els contribuents”.

El president de la comissió d’investigació de BER a la cambra de diputats berlinesa, Martin Delius, va acusar els responsables de l’aeroport de negligència per no haver-se distanciat d’Imtech. La fallida no posa en perill només els terminis, sinó també les despeses: segons Tagesspiegel, cada mes de retard costarà 17 milions d’euros. I l’aeroport, pressupostat en 2.400 milions, podria acabar costant el doble.

Altres aeroports polèmics

Castelló

Va costar oficialment 138 milions. Inaugurat el 2011 sense llicència i sense avions, la primera nau hi ha transitat el gener d’aquest any.

Ciudad Real

Amb un cost de 450 milions, va fer fallida el 2010. El juliol passat es va subhastar a una empresa xinesa que en va oferir 10.000 euros per convertir-lo en un centre logístic.

Osca

Incorporat a la xarxa d’Aena l’any 2000 i apte per a vols des del 2006, el 2014 va tenir només 263 passatgers en tot l’any. Va costar 45 milions d’euros.

Lleida

Inaugurat el 2010, va costar 90 milions. Perd 3,5 milions anuals.