L’estada mitjana del turista cau en picat i se situa per davall els 7 dies

PalmaL’estada mitjana dels turistes que visiten les Balears cau any rere any, fet que provoca que, tot i registrar-se nous rècords pel que fa al nombre de visitants, no millori l’economia de la Comunitat de manera proporcional a aquest creixement. L’any passat es va tancar l’exercici turístic amb una estada mitjana de 6,8 dies, fet que va suposar una baixada del 5,7% en relació amb la temporada anterior. Això representa una retallada de quasi dos dies respecte de la dada de 2010 i de tres, si es compara amb la de 2005. Els anys vuitanta l’estada mitjana estava al voltant dels 12 dies.

Aquest fet implica que les Illes han de rebre molts més turistes per aconseguir el mateix nivell d’ocupació, cosa que genera uns costos afegits per a les empreses, però també per a les infraestructures públiques, com els aeroports, els ports i les carreteres, que es veuen més congestionades per l’increment d’usuaris.

En alguns mercats la baixada és encara més gran. Els alemanys es varen quedar a les Illes una mitjana de 7,1 dies, un descens del 9,4%. Els turistes espanyols hi estigueren una mitjana de 6,2 dies, un decreixement de l’1%, i els britànics, 6,7 dies, un 2,9% menys que el 2017. Per illes, el resultat presenta algunes variacions. Mallorca se situa una mica per damunt la mitjana, amb 6,9 dies, Menorca bastant per damunt, 7,5 dies, i Eivissa i Formentera per davall, amb 6 dies.

Tot i que la tendència no és nova, destaca l’escurçament dels darrers anys, en bona part justificat per l’increment del turisme durant la temporada baixa, en què predominen els viatges de pocs dies. Per exemple, tant durant desembre de 2018 i gener de 2019 s’ha seguit registrant una baixada de l’estada. El gener, per exemple, els estrangers varen estar un 9% menys temps que l’any anterior, caiguda que pràcticament va ser compensada per una major estada dels turistes espanyols, un 14%, cosa que situa el total en una petita caiguda del 0,3%. El mes anterior, l’evolució havia estat molt més negativa, amb una caiguda global de quasi el 15%. És rellevant la caiguda del 32,75% d’Eivissa i Formentera.

Per mercats, destaca d’aquests dos darrers mesos el descens del 20% del mercat britànic i de l’11,6% de l’alemany durant gener i del 35% i 38%, respectivament, el desembre. La mitjana global de desembre va ser de 6,4 dies i la de gener va augmentar fins als 7,4 dies.

El 2010, primer any de la sèrie estadística de Turespaña, l’estada mitjana a les Balears era de 8,6 dies. Els espanyols hi estaven una mitjana de 8 dies i els estrangers, 8,8. El total de turistes rebuts va ser aquell any de 8,6 milions, que feren un total de 75,2 milions de pernoctacions. Entre illes hi havia més homogeneïtat que ara, ja que a Mallorca la mitjana era de 8,4 dies, a Menorca, de 8,9 i a Eivissa i Formentera, de 8,6.

El primer any d’una altra sèrie estadística, el 2004, tenia en compte només les estades d’estrangers, a qui atribuïa una estada mitjana encara més alta, 9,6 dies. Això va possibilitar registrar 88,4 milions de pernoctacions efectuades per 9,2 milions de turistes estrangers.

La principal raó d’aquesta tendència és la diversificació de la demanda, que opta per productes de menys durada. A part de la popularització dels viatges de curta durada, gràcies a la baixada dels preus dels vols, també destaca la divisió de les vacances tradicionals en diversos viatges.

“Hi ha una clara voluntat de viatjar més. En els anys vuitanta la demanda era molt més homogènia i el més habitual per als europeus era fer un gran viatge en un paquet turístic, que solia ser d’una o dues setmanes. Això ja no és així i en lloc d’un gran viatge es fan dues o tres sortides més curtes”, explica el director de la Fundació Impulsa Balears, Antoni Riera.

Canvi de model turístic

Jaume Horrach, president dels hotelers de Can Picafort i d’Alcúdia, destaca el canvi sociològic viscut a Europa els darrers trenta anys i que ha provocat aquest canvi de tendència a l’hora de viatjar. “Abans hi havia molta més rigidesa, el mercat estava dominat pels majoristes de viatges, que tenien una operativa amb vols xàrter a la qual el client s’havia d’ajustar”, comenta l’hoteler, que reconeix que aquella estructura facilitava la feina dels establiments de les Illes.

“Era habitual que un hotel tingués venudes les seves habitacions amb garantia i que l’entrada de clients es concentràs en dos dies a la setmana. Ara tenim entrades i sortides cada dia, fet que fa més complicada l’operativa.

Aquesta tendència afecta de manera clara els costos de les empreses, ja que hi ha més rotació de clients. “No és el mateix fer la neteja diària d’una habitació durant set dies, que al cap de tres dies haver de fer-la per a un nou client”, diu Riera. Aquests costos de rotació han de ser compensats per un major nombre de clients i, si és possible, amb uns majors ingressos per viatger.

“El cert és que la retallada de l’estada mitjana ha estat durant molts d’anys un tema molt preocupant per al sector turístic, però els darrers anys veim que s’ha compensat amb una major despesa turística. De fet, des del segon trimestre de 2016 hem detectat que la despesa per client i dia ha anat augmentant. Això possibilita que, tot i la caiguda de l’estada mitjana, la despesa per client, és a dir, la despesa diària multiplicada pel nombre de dies de viatge, ha anat creixent, cosa que és una bona notícia per a la nostra Comunitat”, explica l’economista.

Canvis en l’operativa i millora del producte, estratègies hoteleres per adaptar-se a la nova situació

Les noves tendències del mercat han obligat el sector hoteler a aplicar estratègies per fer front als canvis de la demanda. La millora del producte que s’ofereix als clients i els canvis introduïts en l’operativa són dues de les línies que han seguit bona part dels establiments de les Illes, segons explica Jaume Horrach, president de les associacions hoteleres d’Alcúdia i Can Picafort.

La pèrdua de pes dels grans grups majoristes de viatges, com Thomas Cook, TUI i Thomson, ha provocat una major arribada de turistes que tenen inquietuds i interessos que van més enllà del sol i la platja, “fet que ens obliga a abandonar la complaença que suposa esperar que el client estigui satisfet només amb una piscina i la platja”, destaca Horrach.

El client actual lloga cotxe en un percentatge bastant alt i opta per visitar bona part de l’illa que visita. És cert que hi està menys dies, però els aprofita per fer més activitats, d’aquí que la despesa diària per viatger s’hagi incrementat.

“Això ens obliga a millorar el nostre servei. Alguns hotels, per exemple, han contractat relacions públiques per ajudar els clients a conèixer millor la nostra destinació. En canvi, l’animació als establiments ha baixat molt, perquè el client està més interessat a sortir que a passar la nit amb un xou al mateix hotel”, afegeix Horrach, que també destaca la necessitat d’incrementar la feina de promoció i contractació. “Per omplir una habitació 12 dies abans s’havia de fer només una venda, mentre que ara en són necessàries dues. A més, el touroperador ja no concentra la major part de la comercialització, per això s’ha de fer més esforç en la venda directa”.