DRETS
Economia 16/09/2017

Els enviaments instantanis: flexibilitat laboral o precarietat?

Les plataformes de la ‘gig economy’ obren el debat sobre els nous models d’ocupació

Carmen Buades
4 min
A l’estiu es varen convocar mobilitzacions a Barcelona i Madrid contra Deliveroo.

PalmaFa temps que és possible, a Palma, utilitzar la plataforma Just Eat per demanar menjar a domicili. El seu model -una eina que posa en contacte clients amb bars i restaurants, permet fer la comanda i envia una persona a fer-ne l’entrega- és un exemple del que es coneix com a gig economy, l’economia dels petits encàrrecs: el que molts experts en economia veuen com l’inici de la fi de l’ocupació tal com l’havíem coneguda fins ara. Es ven com el paradís de la flexibilitat laboral, l’opció que permet a cada persona treballar tantes hores com vulgui, però moltes vegades amaga situacions d’una nova precarietat.

Uber n’és el màxim exponent: una persona que ofereix el seu servei (transportar persones en el seu vehicle), una plataforma que la posa en contacte amb algú interessat a beneficiar-se’n i l’usuari que utilitza el servei. Potser Uber ha passat més a la fama pels conflictes amb els taxistes professionals que per suposar un nou model de relació laboral, però la veritat és que, com ell, n’hi ha d’altres.

En el cas de Deliveroo, per exemple, el que s’ofereix no és acompanyar una persona enlloc, sinó fer-li arribar, sobretot, menjar a domicili a través dels riders (repartidors en bici o en moto). Aquest estiu, l’aplicació britànica va ser en el focus de l’agenda mediàtica de ciutats com Madrid i Barcelona per les protestes i les vagues dels repartidors, que denunciaven ser falsos autònoms i estar vivint una situació d’explotació laboral.

Glovo n’és un altre exemple que, a més, s’ha creat a l’estat espanyol. Va néixer l’any 2015 a Barcelona i, en comptes d’oferir menjar, vol oferir-ho tot: a través de la seva aplicació, es pot demanar a un glover que dugui roba, medicaments, menjar... Qualsevol producte o qualsevol encàrrec. Aquesta setmana ha arribat a Palma i ja té més de 50 establiments disposats a utilitzar els seus repartidors per arribar a la clientela. Esperen que el creixement d’usuaris sigui d’entre el 15% i el 20% mensual, perquè la plataforma “és addictiva”. L’objectiu és que, en sis mesos, aquests 50 establiments s’hagin triplicat.

Un dels seus creadors, Sacha Michaud, vol marcar distància respecte de les crítiques que sofreix el sector. Apunta que el descontentament entre els seus glovers és “molt minoritari”, que l’empresa fa enquestes internes que asseguren que nou de cada deu repartidors recomanarien Glovo a un amic per treballar-hi i els problemes que es generen a altres plataformes acaben “esquitant” la seva imatge.

Les protestes

Eve Llagostera ha estat, aquests mesos, la cara visible de les protestes a Barcelona. Ha treballat tant a Deliveroo com a Glovo i assenyala que, si en un principi hi havia diferències entre les dues plataformes, “ja no n’hi ha”. Ara, els treballadors d’ambdues empreses intenten organitzar-se conjuntament en el primer sindicat de repartidors, fruit de la plataforma Riders X Derechos BCN.

“Les empreses potencien que t’esclavitzis”, denuncia, i ho explica: “T’obren els horaris abans de temps perquè agafis comandes i van fent que tinguis cada vegada més disponibilitat per a ells”. Llagostera critica, així mateix, que una de les estratègies de penalització que tenen aquestes plataformes és donar més hores a qui ho demana, però no augmentar-li les comandes.

Si bé és cert que les crítiques que han rebut totes dues plataformes no han estat amb la mateixa intensitat, “les dinàmiques són les mateixes” perquè “treballen per a ells falsos autònoms” i, davant les protestes, “Glovo va agafar la gent més antiga i els va oferir millores individualment”.

Sacha Michaud defensa, en canvi, la flexibilitat del seu model: “Cobren per quilometratge. Si han de passar temps d’espera també, tenen un plus quan hi ha mal temps...”. Aquest mateix complement, que s’activa com un bonus per als repartidors quan, per exemple plou, és, segons Llagostera, una altra de les eines que utilitza l’empresa per precaritzar: “Activen el bonus durant una jornada, però quan aquelles hores encara no han acabat el retiren i, per tant, deixes de cobrar-lo a les teves comandes”. Michaud assegura que altres plataformes “són més rígides” i que els seus glovers “no tenen obligacions. Poden treballar les hores que vulguin i qui es dona d’alta és perque li interessa, ningú l’hi obliga”.

De fet, pel cofundador de Glovo (una plataforma que ja suma 250.000 usuaris i més de 3.000 establiments a set ciutats espanyoles, París, Roma i Milà), “el problema principal a Espanya és que els autònoms paguen pel simple fet de ser-ho, no va en funció del que guanyen”, a més de trobar-se unes bonificacions durant els seus primers mesos que acaben suposant un bot en les despeses a partir del setè.

La legislació també els està posant impediments, afirma, a l’hora d’impulsar una assegurança per a tots els repartidors. I, a pesar de les crítiques a la normativa, que “està canviant”, Sacha Michaud considera que “el glover, si vol treballar, guanya a bastament per hora i no és precari”.

Amb el debat obert, la plataforma aterra a Palma, on vol créixer “de manera gradual” i oferint servei a “molts comerços de tota la vida que fins ara no havien arribat als encàrrecs a domicili”, però sense tancar-se als grans establiments. De fet, ja té un acord amb McDonald’s i un altre amb FNAC.

stats