Economia 07/08/2020

Llorenç Pou: “L’hivern serà molt difícil, no pot ser d’altra manera”

Entrevista al director general de Model Econòmic i Ocupació

Maria Llull
4 min
“L’hivern serà molt difícil,
 No pot ser d’altra manera” Llorenç Pou

PalmaLlorenç Pou afronta des de la Direcció General de Model Econòmic i Ocupació una crisi econòmica i laboral històrica a les Balears. La pandèmia de coronavirus ha impactat de ple en el turisme, que a més de motor de les Illes també és font de precarietat d’un mercat de treball que ara paga cares les seves carències.

L’atur s’ha acarnissat entre els joves i les persones amb baixa o nul·la formació. Quina explicació hi donau?

La precarietat i la temporalitat són una línia transversal. Pràcticament tots els llocs indefinits d’abans de l’inici de la pandèmia s’han mantingut. El gruix de llocs de feina que s’han perdut -uns 80.000- són temporals. Això coincideix amb treballs de baixa qualificació i dels joves. La temporalitat té repercussions, malgrat que és fictícia. Amb un model laboral molt més indefinit, s’haurien mantingut aquests llocs de feina, perquè haurien entrat dins dels ERTO.

Què voleu dir en afirmar que la temporalitat és fictícia?

Espanya és un país europeu desenvolupat i no té per què tenir unes pautes laborals de temporalitat diferents de les d’altres països. Però la normativa laboral permet un nivell de temporalitat que no està explicat per l’estructura productiva. A les Balears hi ha la figura dels fixos discontinus, la qual implica que la temporalitat no té per què anar lligada a l’estacionalitat. Els fixos discontinus són una manera de donar continuïtat a l’estacionalitat. Els llocs de feina indefinits són més productius que els temporals per una qüestió de rotació. A més, els treballadors poden tenir un projecte de vida més estable.

Fa anys que es parla de canviar el model de mercat laboral. Com es pot anar més enllà de les bones intencions?

Tots volem un model econòmic millor. Una altra qüestió són els temps en què es materialitza. Això no vol dir que el model no estigui canviant. Tenim el clixé que som una economia amb tots els llocs de feina de baixa qualificació i tampoc és així. Abans d’aquesta pandèmia, hem viscut a les Balears un període de creació d’ocupació sense precedents i els treballs de qualificació mitjana i alta han mantingut el seu pes. Això no lleva que no s’hagi d’ajudar aquest procés.

Hi ha 76.000 treballadors menys afiliats a la Seguretat Social amb contracte temporal. Són treballadors que no estan en un ERTO ni són fixos discontinus. En quina situació queden?

Per salvar la crisi sanitària, hem hagut d’induir una espècie de coma econòmic sense prececents. Hem establert un escut social a través dels ERTO i la intenció és allargar-los tant com faci falta. Sempre hi ha coses que s’haurien pogut fer millor, però s’ha donat cobertura a moltíssims de col·lectius.

Però en quina situació queden els treballadors temporals que no tenen accés a aquest escut social?

Aquest és el repte. El Ministeri de Treball va dir que és una de les qüestions que s’han d’abordar: veure com s’estén la protecció als treballadors que ara mateix no han pogut gaudir dels ERTO. L’Estat és qui té les competències en prestacions. Per la part del Govern autònomic, haurem de prendre mesures a la tornada de l’estiu per veure com acompanyam la gent que queda fora de la protecció del sistema estatal.

Després de la decisió del Regne Unit, ens espera un hivern més dur del que pensàvem?

L’hivern serà molt difícil, no pot ser d’altra manera. Des de l’abril, quan plantejàrem unes previsions econòmiques per al conjunt del 2020, ja teníem clar que seria complex. Hem de treballar per donar a la gent cobertura el màxim de mesos. Estam en una situació que ja és complicada a tot el món, i a Espanya en particular. Nosaltres en som un territori molt més perjudicat per la qüestió turística.

Anirem al pitjor dels escenaris que vàreu preveure, amb una pèrdua de 174.500 llocs de feina?

La situació serà complicada. El Govern va fer algunes actuacions molt importants, com el pla pilot de juny, que va generar expectatives i ens va posicionar a escala europea com una destinació segura en termes sanitaris. Estam en un sector que és molt incert i treballam amb un mercat molt psicològic. Òbviament, la situació del mercat britànic ens ha afectat. Però hem de treballar per reactivar-ho tant com puguem. Des del principi, les expectatives són molt limitades, però hem de lluitar al màxim.

Els ERTO de força major són una solució pal·liativa per a les necessitats immediates. Què ha de venir després?

S’ha treballat amb unes coordenades sanitàries. Estava previst que hi pogués haver rebrots en llocs concrets i, fins i tot, s’ha plantejat la possibilitat d’un altre confinament. Però el que no es preveia és que hi hagués decisions administratives, com la del govern britànic, d’implantar una quarantena. Això impossibilita que hi hagi activitat econòmica. A la resta d’Espanya, els ERTO es van reduint perquè hi ha demanda. Les Balears estan molt millor que la Península, sanitàriament. Si es retira la quarantena del Regne Unit, estam ben posicionats i podrem tenir activitat, encara que mai serà com la de l’any passat. Cal veure com evoluciona la situació, però s’hi haurà de donar alguna classe de sortida, i es parla de tornar a situacions equivalents als ERTO de força major.

Altres països també han anunciat mesures i la situació general a l’Estat no és bona. Teniu por d’una onada expansiva que acabi a Alemanya?

Són decisions que no depenen de nosaltres. És important treballar els corredors sanitaris, i això depèn del govern d’Espanya. La nostra feina és que la imatge sanitària de les Balears sigui positiva. És important estar ben posicionats si les circumstàncies externes s’aclareixen.

stats