Les energies renovables es convertiran en una font d’ocupació

Arribar a l’objectiu del 35% del consum d’energia solar per al 2030 pot crear 10.000 llocs de feina

Les Balears produeixen menys del 3% d’electricitat per energies renovables i són la comunitat que menys implantació en té, si exceptuam Ceuta i Melilla. Segons un treball de la Secretaria d’Estudis del sindicat Comissions Obreres (CCOO) elaborat per Begoña María Tomé, llicenciada en Ciències Ambientals, i Sara Pérez, enginyera en Tecnologies Energètiques, el sector de les energies renovables pot crear més de 10.000 llocs de feina a les Illes quan s’implementin les mesures de potenciació de les energies netes, previstes a la llei de canvi climàtic i transició energètica.

Aquest estudi ressalta que el Govern balear ha plantejat uns objectius de penetració de les energies renovables del 20% per al 2025; del 35% el 2030 i del 100% per al 2050.

El treball realitzat pren com a punt de partida un creixement anual de demanda elèctrica d’un 1%. Aquesta xifra surt, d’una banda, de l’aplicació de mesures d’estalvi d’electricitat i, de l’altra, de l’electrificació d’altres sectors econòmics com el del transport. L’informe posa el focus en les energies fotovoltaica i eòlica. Aquestes són les més eficients des del punt de vista dels costos. No obstant això -destaca el treball-, no es tracta de menystenir la investigació i el desenvolupament d’altres renovables com les tèrmiques i elèctriques per complir l’objectiu del 100% el 2050.

El potencial de creació de llocs de feina associats a l’escenari d’una producció del 35% en renovables seria de 10.202, dels quals 6.941 serien llocs directes i 3.261, indirectes.

Quant a les tecnologies, el treball subratlla que quasi el 90% de les ocupacions associades estarien relacionades amb l’energia fotovoltaica. Es podrien crear 6.255 llocs de feina directes associats a la fotovoltaica, i 686 llocs directes i 466 d’indirectes en l’eòlica amb vista al 2030.

L’informe apunta que les activitats que generaran un major nombre de llocs de feina associats seran la promoció, el disseny i l’enginyeria, l’acumulació de material -logística i venda- i la instal·lació.

Tanmateix, l’estudi no quantifica altres llocs de feina que es crearan en activitats com la formació professional, la sensibilització ciutadana, la gestió de xarxes intel·ligents i l’emmagatzematge elèctric. Així mateix, es poden crear places en la comercialització i en nous models de negoci.

D’altra banda, hi ha un potencial de llocs de feina en entitats administratives, com la creació d’agències locals de l’energia. L’informe recorda que l’ocupació en el sector d’energies renovables és de més qualitat que la mitjana del mercat laboral. En aquest sentit, es caracteritza per una temporalitat baixa -un 83,7% de treballadors té un contracte indefinit- i una alta qualificació, ja que prop del 55% dels empleats són titulats tècnics o superiors.

Desenvolupar el pla que proposa el Govern suposaria -segons l’estudi- una producció anual d’electricitat el 2030 de 4.134 gigawats, basant-se en fonts d’energia renovable equivalent al consum d’un milió de llars.

Beneficis ambientals

El treball també avalua els beneficis per al medi ambient que tindrà el pla de l’Executiu si es fa realitat. Assolir els escenaris prevists per al 2030 suposaria estalviar 1,2 milions de tones equivalents de petroli d’energia primària i s’evitaria l’alliberament a l’atmosfera de 3.164 tones de CO2 i 4.339 tones de SO2, a més de 7.140 tones de NOX i 167 tones de partícules.

El treball insisteix que les estratègies del Govern estan enfocades cap a l’impuls de les renovables a les administracions púbiques, en especial la mateixa comunitat. No obstant això -assenyala l’informe-, per assolir els objectius és imprescindible adoptar plans i mesures que encaminin la transició energètica també en el sector privat.

El document indica que la integració d’energies renovables en el turisme és una mesura imprescindible. Entre els avantatges de les renovables en aquest sector hi ha millorar la sostenibilitat de la indústria turística. Aquest ús de les energies renovables en el principal sector de l’economia de les Illes tindria com a conseqüència un efecte arrossegament en la resta de sectors econòmics. D’altra banda, comprometre el sector privat en la descarbonització de l’economia en un sector amb tanta visibilitat internacional seria un exemple per a altres activitats econòmiques.

Segons els autors del treball, l’agricultura és un dels sectors en què les energies renovables faran possible la sostenibilitat de les zones de regadiu. Destaquen que “el model d’energies renovables és idoni per a l’àmbit rural i s’adapta bé a les necessitats dels agricultors en els sistemes de reg, injecció d’abonaments, aigua calenta i necessitats de subministrament.

D’acord amb aquest informe, una part important de les instal·lacions de renovables s’haurà de muntar a les ciutats mitjançant la integració als edificis; també als espais públics com marquesines, cobertes d’aparcaments i mobiliari urbà.

Els autors del treball afirmen que “la penetració de les energies renovables donarà coherència a altres mesures de sostenibilitat. L’Arxipèlag serà el primer territori de l’Estat en nombre de punts de recàrrega per càpita i el segon en termes absoluts amb 300 punts”.

A més, “l’electrificació de la mobilitat a les Illes s’ha de vincular a la transició a un ‘mix’ elèctric majoritàriament renovable. En aquest aspecte, hi ha altres mesures per avançar en les renovables, com l’autoconsum i la construcció de petites plantes o parcs d’una capacitat de 4 o 5 megawatts.

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF