Les empreses guanyen presència internacional

PalmaLes exportacions realitzades per empreses de les Illes Balears es varen consolidar durant el 2018 amb xifres molt superiors als pitjors anys de la crisi i prop d’un 6% sobre els resultats de l’any 2017. Al mes de novembre, les empreses balears ja havien facturat a l’exterior un total de 1.835 milions d’euros, per la qual cosa la previsió situa la xifra final de l’exercici sobre els 2.000 milions, més del doble dels 834 o 904 milions comptats el 2013 i el 2014, respectivament.

Aquestes xifres impliquen que la denominada taxa de cobertura (el percentatge d’exportacions sobre importacions) és de 109 punts, l’indicador més alt dels darrers deu anys. Per exemple, el 2014 i el 2013 es varen tancar amb taxes de 62 i 66 punts respectivament, ja que les importacions varen ser més elevades que les vendes, amb un total de 1.455 i 1.383 milions.

Luis Miguel Herrero, tècnic de l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) a la delegació de les Illes, indica que la millora és notable en el comportament de les exportacions i en la consegüent internacionalització de les empreses balears, ja que el 2017 va suposar un important bot quantitatiu sobre anys anteriors.

L’Arxipèlag registra un superàvit de la balança comercial de béns, ja que el valor de les exportacions supera en una desena part el de les compres efectuades a l’exterior. Aquest fet s’explica tant per l’evolució a l’alça de les exportacions com pel descens de les importacions.

“Les partides exportades més abundants continuen sent, un any més, les reservades per a plàstics, combustibles, vehicles automòbils i aeronaus, totes elles considerades partides no productives, perquè no són transformades a les Illes”, explica Antoni Mercant, president de la Cambra de Comerç de Mallorca.

Els productes més exportats són els materials plàstics i les seves manufactures, amb 483 milions durant el 2018. L’ICEX atribueix aquest volum tan alt a algun operador que mou aquestes mercaderies des de les Illes.

Els 116 milions en productes minerals i els 220 milions en productes químics es justifiquen en bona part pels combustibles que utilitzen els avions o avions que operen amb banderes estrangeres, ja que encara que reposin combustible a les Illes Balears, es considera una exportació. El mateix passa amb els sectors d’aeronàutica, nàutica i vehicles, que malgrat que no fabriquin productes a l’Arxipèlag, sí que n’exporten una quantitat important, més de 272 milions d’euros.

“S’ha de tenir en compte que les Illes tenim un nombre important d’empreses de reparació d’embarcacions, per la qual cosa la venda de maquinària que es realitza a vaixells d’altres nacionalitats també es considera una exportació. El mateix ocorre amb les aerolínies i les empreses de manteniment aeronàutic, que venen peces a l’estranger”, destaca Herrero.

Les exportacions de vehicles són realitzades per empreses de lloguer de cotxes, que tenen en la venda dels seus vehicles una altra línia de negoci. Gràcies al seu volum de compres, adquireixen els cotxes amb importants descomptes i els poden vendre a altres països europeus quan renoven la flota.

Aquest procés implica la posada en valor d’aquests actius, ja que s’ha de realitzar tot un procés de reparació o posada a punt dels vehicles, la seva homologació, etc. Els països europeus amb un mercat molt potent de vehicles d’ocasió -com Alemanya, la República Txeca i Polònia- són algunes de les destinacions d’aquestes exportacions.

Tot aquest moviment suposa que a les Illes prop de 3.000 empreses es dediquin, ja sigui de manera regular o puntualment, a l’exportació. El 2017 es varen registrar com a exportadores unes 2.834 empreses i s’espera que el tancament del 2018 elevi aquest nombre.

Mercats princicpals

Pel que fa als mercats compradors, Europa concentra la major part de les exportacions, ja que dels 1.835 milions de 2018, un total de 1.288 milions es varen dirigir a aquest continent, 1.147 dels quals varen correspondre a països de la zona euro. Tot i que els mercats s’han anat ampliant, “la cartera comercial de les Illes continua mostrant una elevada dependència dels països de la zona de l’euro, places que aglutinen, actualment, al voltant de tres quartes parts de les vendes de béns de l’Arxipèlag a la resta del món”, destaquen des de la Fundació Impulsa.

Alemanya, amb 304 milions, és el principal mercat dins la zona euro. El segueixen Holanda (288 milions), França (248 milions) i Itàlia (139 milions). Ja a molta distància trobam Portugal (75 milions), Bèlgica (45 milions), Àustria (12 milions) i Grècia (12). Fora d’aquesta zona, però dins la UE, se situen el Regne Unit (55 milions), Polònia (15 milions), Dinamarca (13,7 milions) i la República Txeca (11,5 milions).

A l’Àfrica s’exporten un total de 23 milions; a Àsia, 45 milions, i a Oceania i regions polars, 3,3 milions. S’ha de tenir en compte que 326 milions d’aquesta facturació global corresponen a avituallament i combustible, apartat en el qual no s’identifica el país importador.

Menys optimisme per al 2019

Antoni Mercant subratlla que des de la Cambra s’estarà molt atent a l’evolució de les exportacions aquest 2019, que a priori no es presenta tan optimista.

“Els principals organismes mundials estan rebaixant les previsions de creixement mundial; el conflicte comercial entre la Xina i els Estats Units s’accentuarà; els dubtes sobre com s’executarà el Brexit continuaran sent notícia. I les Balears no estan aïllades en aquest mapa econòmic i, com a tots, ens afectarà les exportacions”, explica Mercant.

La Cambra donarà suport a les empreses que participen en la fira Biofach, de productes bio, que es du a terme a Nuremberg des del 13 fins al 16 de febrer; i assistirà a la London Design, del sector hàbitat, al setembre. “A més, constantment organitzam jornades formatives per als empresaris: tallers, conferències, trobades... La darrera va ser sobre els possibles efectes del Brexit i pròximament en realitzarem una altra sobre com afecta la nova llei de protecció de dades”, indica.

L’Institut de Comerç Exterior i les cambres de Comerç són les principals institucions que fomenten la internacionalització de les empreses de les Illes. L’ICEX va organitzar l’any passat a l’Arxipèlag un total de 30 accions diferents, en les quals participaren 597 empreses, 105 de les quals eren de serveis turístics i tecnològics, 40 del sector agroalimentari, 36 del calçat i pell, 27 de cellers de vi, 29 de moda tèxtil, 21 d’indústries culturals i creatives i 20 de nàutica. Pel que fa a la Cambra de Comerç de Mallorca, les seves tasques en matèria d’internacionalització es resumeixen en quatre grans blocs: informació, estratègia, promoció i formació. En l’àrea estratègica, per exemple, s’elaboren plans d’exportació gratuïts per a les empreses, gràcies a les convocatòries dels programes públics Xpande i Xpande Digital.

Impuls de l’ICEX i les cambres de Comerç