L’economia social creix a les Illes en volum i diversitat

Les cooperatives han augmentat un 28% en vuit anys i el global del sector, que dona feina a 2.500 treballadors, representa un 2% de les 93.000 empreses que hi ha a les Balears

L’economia social, impulsada per cooperatives, societats laborals, fundacions, empreses d’inserció social i altres companyies que treballen amb objectius de sostenibilitat o que van més enllà del simple benefici econòmic, està registrant un important creixement els darrers anys i estan ocupant espais de negoci que fins ara estaven limitats a les empreses de l’economia tradicional. Entre el 2010 i el 2018 el nombre de cooperatives ha passat a les Illes de 214 a 274, fet que suposa un increment d’un 28%, mentre que les societats laborals han caigut un 11%, de 545 a 482. Durant el 2019 la tendència es manté, ja que a l’agost hi havia 272 cooperatives i 478 societats laborals. Si hi afegim altres tipus d’entitats d’economia social, que sumen 1.035, ens trobam que el 2017 hi havia a les Illes un total de 1.816 empreses que estan dins aquest sector, un 2,5% més que l’any anterior. Aquesta xifra suposa quasi un 2% de les 93.067 empreses que existeixen a l’Arxipèlag. Les cooperatives i les societats laborals ocupen a Balears 2.591 treballadors, un 0,5% de la població amb feina. Cal tenir en compte que només els centres especials ocupen prop de 1.500 persones, la gran majoria de les quals són treballadors amb alguna discapacitat.

Dins de l’apartat d’altres tipus d’entitats d’economia social, hi ha 136 societats agràries de transformació, 16 confraries de pescadors, 39 centres especials d’ocupació, dues empreses d’inserció i, sobretot, 840 empreses d’agricultura ecològica.

El portaveu de l’associació Mercat Social a les Balears, Jordi López, recorda que hi ha algunes iniciatives d’economia social que fan feina des de fa dècades: “Tots coneixem la tasca d’entitats d’inserció social com la Fundació Deixalles o Projecte Home, però la novetat dels darrers anys és que la crisi econòmica ha impulsat nombroses iniciatives d’empreses socials que ofereixen béns i serveis competint amb les empreses tradicionals però sense guiar-se només pels beneficis”. Aquestes empreses amb un marcat segell social sorgeixen, segons López, per atendre la demanda de ciutadans que no confien en les companyies que oferien aquests serveis. Aquest és el cas de Som Energia en el sector elèctric, Som Connexió en el de tecnologies de la comunicació, diverses empreses d’estalvi i assegurances ètiques i empreses de mobilitat que permeten compartir vehicle, com Ecotxe. A més, a les Illes destaca el nombre d’empreses d’agricultura ecològica, que s’acosta al miler, i que possibiliten que prop del 16% de la superfície cultivada de les Balears es dediqui a aquest tipus de producció, amb un creixement de quasi un 11% durant el 2018, segons dades de l’Associació de Productors d’Agricultura Ecològica de Mallorca.

“Dins el sector cooperativista hem detectat un major interès que tal vegada no s’ha consolidat com s’esperava”, destaca Malena Riudavets, presidenta de la Unió Cooperatives de Treball Associat. “Hem tingut ajudes com el pla del Govern i la Llei de microcooperatives, que permet la constitució d’aquestes entitats a partir de dos socis durant un temps limitat, i que han ajudat. Falta un poquet d’impuls, i esperam que durant aquests pròxims anys s’incrementi l’activitat”, diu, optimista.

També en l’habitatge

En els darrers exercicis s’han creat empreses de caràcter social en sectors on no n’hi havia. “Les cooperatives d’habitatge poden ser una novetat a les Illes, però a la resta de l’Estat són molt comunes. Aquí estam més centrats en el sector dels serveis, però consideram que dins el sector turístic hi cabrien iniciatives d’aquest tipus”, explica. Riudavets considera que és necessari fer feina als instituts i a la Universitat per formar els alumnes sobre les possibilitats que ofereix l’economia social. López explica que un dels sectors que veuen amb possibilitats és el del cohousing, i que a les Illes “hi comença a haver cooperatives per donar resposta a la necessitat d’habitatge”. Destaca dues iniciatives dins aquest àmbit a Eivissa i dues a Mallorca, una per optar a un concurs del Govern per construir una promoció d’habitatges a Llucmajor amb la modalitat cooperativista i una altra de destinada a construir residències per a gent gran.

Bona part d’aquesta economia està representada a les Illes per la Xarxa d’Economia Alternativa i Solidària (REAS), que agrupa 11 entitats associades, com la Fundació Deixalles, Càritas i S’Altra Senalla. En conjunt tenen en plantilla 766 treballadors, amb un moviment econòmic que el 2018 ha estat de 23,7 milions d’euros, unes xifres similars a les del 2017 però bastant per damunt del 2016. Fa tres anys l’exercici es va tancar amb 676 treballadors i un volum econòmic de 20,7 milions d’euros. L’augment de prop d’un 15% constata de nou el potencial econòmic d’aquest tipus d’empreses.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF