L’economia de les Balears toca fons amb la caiguda del 40,5% del PIB

Experts creuen que l’any que ve estarà marcat per una disminució del consum, el tancament d’empreses i l’augment de l’atur

La crisi del coronavirus ha impactat amb duresa el Producte Interior Brut (PIB) de les Illes Balears. Només durant aquest segon trimestre l’economia de l’Arxipèlag s’ha enfonsat un 40,5% respecte de l’any passat, una caiguda que el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, qualifica “d’històrica”, però que no ha sorprès els experts. El director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, té clar que les xifres del tercer trimestre “també seran dolentes” i que no hi ha cap economia que estigui preparada per afrontar “un impacte d’aquesta magnitud”. Però tant ell com el president del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears i conseller del Banc d’Espanya, Carles Manera, creuen que la davallada ja ha tocat fons.

Històricament, en cap crisi econòmica “s’ha registrat una pèrdua de la riquesa tan important com aquesta”, afegeix Manera. De fet, recorda que “la darrera situació similar va succeir el 1918 amb la grip espanyola”. Així, fa 102 anys que a les Illes no es coneixia “una crisi motivada per un agent biològic”, perquè totes les que han passat fins ara eren de “perfils econòmics”, explica.

El PIB de les Balears pateix una caiguda històrica del 40,5% en el segon trimestre

No obstant això, Manera intenta tenir una visió optimista. Té clar que el que queda d’any no serà fàcil i tampoc espera que ho sigui el 2021, però està convençut que el 2022 es produirà una represa de l’economia “important”. S’ha de tenir en compte que actualment “tenim mecanismes per pal·liar les conseqüències de la crisi, com per exemple les ajudes que es donen a les petites i mitjanes empreses o els Expedients de Regulació Temporal (ERTO), entre altres”. Manera recorda que “es tracta d’instruments nous i per aquest motiu tenen dificultats a l’hora de posar-se en marxa”. Malgrat això, creu que sí que ajudaran que aquesta gran recessió pugui tirar endavant amb més garanties”.

“Està clar que no podem recuperar allò que s’ha perdut, però sí que hem de reprendre l’activitat”, afegeix Riera, el qual també apunta que les elevades dosis d’incertesa “dificultaran no només l’hivern, sinó també la planificació de la pròxima temporada turística”. Tot i que aquesta crisi serà més llarga del que inicialment estava previst, està convençut que l’economia no perdrà més del que ja ha perdut. “Hem tocat fons, però tot apunta que ens mantindrem aquí baix”. Manera hi coincideix. “Passarem uns 16 mesos difícils -explica-, però en funció de l’evolució sanitària tornarem a una situació de recuperació més tangible i, possiblement, a un creixement econòmic important”.

Tancament d’empreses

Per altra banda, l’economista especialitat en direcció empresarial Joan Català lamenta les conseqüències que derivaran d’aquesta crisi, ja que es preveu que es traduirà en un “empobriment generalitzat”. Així mateix, insisteix en el fet que els treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) “cobren una nòmina inferior a la que tenien abans de la pandèmia”, la qual cosa provoca una disminució del consum, i “com menys consum, més recessió”, subratlla.

Segons Riera, l’objectiu que té ara aquesta crisi és “aclarir la incertesa sanitària, perquè com menys controlada, més recessió”. A causa d’aquesta inseguretat, durant el que queda d’any i part de l’any que ve “la societat preferirà estalviar, perquè no sap què passarà, i això tindrà efectes negatius en el petit i mitjà comerç, que experimentarà una caiguda de vendes i, com a conseqüència, tindrà problemes d’insolvència i necessitarà ajudes i l’atur incrementarà”.

En aquests moments, a les Balears hi ha 52.957 treballadors en ERTO, segons les dades publicades aquesta setmana per l’Enquesta de la Població Activa (EPA). El problema vindrà quan part d’aquests treballadors es vegin afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO), perquè “si les empreses no poden pagar les despeses ni els seus empleats, es veuran obligades a tancar”, explica l’advocada laboral de Penta Asesores Arantxa Sitjar. “El 2021 hi haurà tancaments massius d’empreses perquè els està costant molts doblers tenir part del personal dins un ERTO”. Afegeix que “n’hi ha que ni s’hi han pogut acollir i no tenen estalvis per passar l’any sense preocupar-se”.

L’endeutament públic serà un factor clau per sortir de la crisi econòmica. És cert que provocarà “un augment d’impostos, i com que la societat tindrà menys doblers, serà més difícil tornar aquest préstec”, diu Català. Però Manera ho té clar: “El deute públic creixerà molt, però aquestes mesures existeixen per utilitzar-les quan és necessari, i ara mateix ho és”.

Les Balears encapçalen l'increment de l'atur a l'agost i arriben als 73.753 desocupats

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF