Qui és el culpable de la desviació del dèficit del 2015?

ALBERT CARRERAS
ALBERT CARRERAS Catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Director d'ESCI-UPF

El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha explicat que l’any 2015 el Regne d’Espanya ha tingut un dèficit públic del 5,16% del PIB, gairebé un punt més (0,96%) que l’objectiu fixat per la Comissió Europea, que era del 4,2%. Segons el ministre la culpa la tenen les comunitats autònomes, que han arribat a l’1,66% de dèficit en lloc de l’objectiu del 0,7%.

Si s’apliquessin els criteris de la mateixa llei d’estabilitat pressupostària, que reflecteixen una certa proporcionalitat entre administracions en els objectius de reducció del dèficit, el 0,7% fixat per l’Estat hauria de ser l’1,62%. La Generalitat de Catalunya i tres comunitats més -totes les de règim comú que aleshores no estaven governades pel PP- van presentar un recurs contenciós administratiu al govern de l’Estat per reclamar que es corregís l’error. Així, amb les dades d’objectiu de dèficit que es deriven de la llei d’estabilitat, el conjunt de comunitats només s’haurien desviat en un 0,04%. A més, cal subratllar que a la Generalitat de Catalunya se li ha comptabilitzat arbitràriament una despesa no recurrent per inversions fetes en els deu anys anteriors a 2014, del 0,13% del PIB espanyol i del 0,66% del PIB català. Les comunitats, en el seu conjunt, no han incomplert.

Qui s’ha desviat realment? El conjunt de l’Administració General de l’Estat i la Tresoreria de la Seguretat Social. Per què? Sens dubte les pensions han seguit creixent, sense l’adequat suport d’ingressos per impostos o contribucions. Però el que compta és que el govern de l’Estat va decidir, per raons estrictament electorals, realitzar una rebaixa de l’IRPF i accelerar-ne l’aplicació, per un import que ell mateix avalua en uns 6.000 o 7.000 milions d’euros, que equivalen entre un 0,6% i un 0,7 % del PIB. Si descomptem les tres dècimes d’operacions no recurrents, aquesta és tota la desviació sobre l’objectiu pactat amb Brussel·les. És la que ha fet l’Estat per voluntat pròpia.

Els números del ministeri

El ministeri d’Hisenda diu que les pensions s’han de defensar, i ningú no ho discuteix. Com els ajuts a la dependència, el suport a la ciutadania desvalguda, la despesa sanitària i la despesa educativa. Però tota aquesta despesa la fan les comunitats i és la que Hisenda obliga a reduir. El ministre presumeix que des del 2007 ha augmentat en 46.000 milions d’euros la despesa en protecció social, però troba normal que la resta de despesa social i la despesa sanitària i educativa estiguin el 2015 aproximadament igual que com estaven el 2007.

L’Estat diu que la rebaixa de l’IRPF ha incentivat l’activitat econòmica i ha promogut ocupació. Això és molt discutible. Per tres motius. Primer: si fos cert, hauríem de dir el mateix de tot el dèficit públic. Com més gasten les administracions, més augmenta el consum públic, per tant, el PIB. Segon: per què ha de ser millor reduir l’IRPF que mantenir la despesa pública? Tercer i principal: tots els analistes expliquen l’increment de l’activitat per la feliç coincidència de la baixada del preu del petroli, la depreciació de l’euro i la baixada dels tipus d’interès. No ha sigut la rebaixa de l’IRPF. L’Estat ha volgut rebaixar l’IRPF per raons electorals i ara vol endossar la culpa del dèficit a les comunitats. La Comissió Europea, que fa uns mesos va veure molt clar que l’Estat plantejava una rebaixa fiscal incompatible amb l’objectiu de dèficit, i que ara culpabilitza les comunitats, hauria de recordar-ho.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF