DEU ANYS DE CRISI

Una crisi que va mostrar les nostres debilitats

La recessió va destruir més de 100.000 llocs de feina a les Illes Balears en només cinc anys

La crisi encetada per la fallida del gegant Lehman Brothers va tenir a les Illes Balears unes conseqüències dramàtiques, com en bona part dels països del sud d’Europa, però, sobretot, va exposar les debilitats d’un model econòmic que semblava blindat contra els vaivens de l’economia mundial per la fortalesa de la demanda dels principals mercats emissors de turismes.

Una notícia a la premsa local de dia 10 d’octubre de 2008 informava que 20 persones de les Illes afectades per la fallida de l’entitat financera nord-americana reclamaven compensacions assessorades per Ausbanc. Semblava una fallida amb poques conseqüències per a l’economia d’altres països i molt menys per a les Balears. Ningú no podia imaginar aleshores el terratrèmol que produiria aquella notícia que venia d’un altre continent.

Tot i que els efectes negatius també afectaren algunes empreses molt importants, com el Grup Drach i Sa Nostra, que semblaven totalment sòlides abans d’iniciar-se la recessió, els més dolorosos varen recaure sobre els treballadors i les petites empreses.

La caiguda de la demanda per a la compra d’habitatges, generada en bona part pel tancament del crèdit de les entitats bancàries, va provocar una important crisi d’un sector que s’havia instal·lat en el creixement desmesurat gràcies a una bombolla que poca gent reconeixia.

L’atur va passar del 7,2%, de 2007, al 10,2%, el 2008. La preocupació començava a ser generalitzada, però no hi havia res que fes pensar que el 2009 ja estaríem en un 18% d’atur, fins a arribar a un 23,3% el 2012. Però, de vegades, els percentatges diuen poc i és necessari passar a les xifres absolutes. Dels 39.000 aturats de 2007 es va passar només en cinc anys a 142.000. És a dir, més de 100.000 persones varen perdre la feina a les Illes Balears, i moltes famílies es quedaren amb tots els seus membres adults sense feina. Actualment, a les Balears, els nivells de desocupació estan en millor situació que abans de la crisis.

Exposició al deute

La caiguda de Lehman Brothers, segons l’economista Antoni Riera, “va suposar l’oficialització d’una crisi econòmica d’envergadura que es covava i que no estava reconeguda”. L’elevada exposició del deute familiar, impulsat per un cicle expansiu de l’economia molt llarg, va provocar, segons Riera, una crisi financera i immobiliària sense precedents a les Illes Balears.

L’onada de la recessió va afectar el teixit empresarial de la comunitat de manera significativa. El nombre d’empreses va passar de superar la xifra de 40.000, abans de 2008, a poc més de 32.000, el 2012. Actualment, s’han recuperat nivells més positius, amb més de 45.000 empreses. El cop va afectar, sobretot, el sector de la construcció i promoció immobiliària, que va passar de 6.500 empreses, el 2009, a prop de 3.900, el 2013.

Mercat immobiliari

“Es va produir una davallada del 30% del preu dels immobles, però, així i tot, no hi havia demanda”, explica José Mir, president del Col·legi d’Administradors de la Propietat Immobiliària de les Balears, que està sorprès que a partir de 2013 el mercat s’hagi recuperat tant.

Mir recorda que els bancs pràcticament varen tallar tot el crèdit per finançar la compra d’habitatges a les famílies, per la qual cosa el mercat pràcticament no es movia. Els bancs varen començar a acumular propietats i “era molt habitual que la gent es dirigís directament a aquestes entitats bancàries a comprar un pis, ja que era l’única forma d’obtenir finançament”, explica Mir.

Una de les conseqüències de la crisi a la nostra comunitat ha estat la devaluació salarial que s’ha viscut. Davant la impossibilitat de fer front a la situació amb una devaluació de moneda, es va produir una baixada bastant generalitzada de sous, que va afectar al sector públic a causa de les polítiques d’austeritat aplicades per l’Administració, però, sobretot, al sector privat.

Debilitat estructural

“La crisi ens va obrir els ulls a moltes realitats, com la debilitat del nostre sistema de producció, basat més en el volum que en el valor afegit. També ens va permetre comprovar que deixant la política monetària en mans d’Europa perdíem un dels instruments més habituals per combatre una situació de recessió: la devaluació monetària”, explica Riera.

A les Illes Balears, la crisi va ser especialment virulenta perquè les bases productives són més dèbils que en altres regions d’Europa, on es produeixen mercaderies i s’ofereixen serveis de valor afegit més alt. A la comunitat, l’hoteleria i la construcció concentren bona part de l’oferta d’ocupació, que normalment no requereix una gran especialització.

Un altre dels efectes d’aquest cicle econòmic negatiu ha estat la regulació del sector financer. Les caixes d’estalvis més petites i més exposades al sector immobiliari, com Sa Nostra, varen haver de fusionar-se i, al fi i a la cap, desaparèixer.

El panorama financer actual ofereix més garanties als accionistes i clients, ja que les entitats han incrementat les seves provisions per fer front a situacions d’emergència i tenen menys exposició al risc.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 23/09/2018

Consultar aquesta edició en PDF