MACROECONOMIA

El virus no esvaeix l’eco de l’austeritat

Abans d’aprovar el pla de recuperació, a Brussel·les ja es discuteix tornar a limitar el dèficit el 2022

Alemanya amb un dèficit del 7% del seu PIB, França amb un 9,9% i Espanya amb un 10,1%. Així preveu la Comissió Europea que acabin el 2020 les finances d’aquests tres països. Unes xifres impensables abans de la pandèmia, quan després d’anys de disciplina fiscal i retallades ja no quedava cap país europeu amb un dèficit públic superior al 3%. Va ser la mateixa Comissió Europea la que va donar màniga ampla als governs per gastar davant una crisi sense precedents, suspenent les normes del Pacte d’Estabilitat. Però ni el coronavirus ha esvaït l’eco de l’austeritat europea. Els ministres de Finances europeus i els funcionaris de la Comissió ja discuteixen si seria bo tornar a posar límits al dèficit i al deute el 2022.

Fonts comunitàries explicaven aquesta setmana que aquesta és la data que genera més consens entre els ministres de Finances de l’Eurogrup, que ho van discutir després que el Consell Fiscal Europeu presentés un informe en què demanava que els governs mantinguin els estímuls fiscals durant el 2021 sense retirar-los abans d’hora patint pel dèficit públic. Al mateix temps, però, els recomanava fixar una data de revisió la primavera de l’any que ve per reprendre el camí de l’estabilitat cap al 2022. I el mateix comissari d’Economia, Paolo Gentiloni, va assegurar que se sentien còmodes amb la recomanació del Consell Fiscal, tot i que va insistir que “no és el moment” de fixar dates per tornar a preocupar-se pel dèficit públic tenint en compte la incertesa vinculada a les possibilitats que fins i tot l’any que ve hi hagi nous rebrots.

Per això, un dels criteris que sembla guanyar pes és el de tornar a activar les normes del Pacte d’Estabilitat una vegada s’hagi recuperat el nivell de PIB del 2019, uns nivells que alguns països assoliran abans que d’altres però que no s’esperen abans del 2022. Però encara que hi ha opinions més ortodoxes partidàries de mantenir el límit de dèficit públic en un 3% i el de deute en un 60%, les normes estan sota una revisió que es va impulsar abans de la pandèmia, quan l’economia europea ja començava a ranquejar àvida d’inversió pública.

La por a les retallades

L’altra forma que pren l’eco de l’austeritat és la del control dels diners del pla de recuperació econòmica que els Vint-i-set encara no han aconseguit pactar. Són 750.000 milions entre crèdits a retornar i transferències pressupostàries que per a alguns països són massa, sobretot si han d’anar a parar a un sud europeu que veuen estereotipat com un malgastador incapaç d’estalviar.

Governs com els dels Països Baixos, Àustria, Dinamarca o Suècia s’han encarregat durant tota la negociació de fer ressonar el missatge que cal anar amb compte a l’hora de concedir diners europeus, que cal vigilar i demanar condicions perquè no es malgastin posant en risc l’estabilitat de tota l’economia europea, que és millor donar crèdits que subsidis. I justament divendres el president del Consell Europeu, Charles Michel, presentava una proposta de pla de recuperació amb concessions en aquesta línia per intentar desencallar la negociació.

És una de les pors de països com Espanya o Itàlia, que no volen ni pensar en res similar a la troica (els funcionaris de la Comissió, el BCE i l’FMI que vigilaven els governs). Brussel·les ha promès que no serà així, perquè cada estat haurà de presentar un pla de reformes. Però el nord europeu vol poder tenir-hi veu i vot, i d’aquí que Michel els hagi donat el poder d’aprovar-los per majoria qualificada. A més, els plans hauran de complir les recomanacions de la Comissió, que poden anar des de modernitzar infraestructures fins a retallar la despesa en pensions.

ELS LÍMITS DE DÈFICIT I DEUTE

3%

És el límit de dèficit públic fixat pel Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE. Un límit que en molts casos s’ha sobrepassat sense sancions reals.

60%

És el límit de deute públic, que molts països com Espanya, França o Itàlia encara no compleixen tot i que estan obligats a reduir-lo progressivament.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF