La crisi causada pel coronavirus s’acarnissa amb els més joves

L’atur es dispara un 260% entre els treballadors d’entre 20 i 24 anys, i també castiga especialment els que no han completat els estudis d’Educació Primària
Les dades d'atur del juliol mostren que els llocs de feina precaris són els que abans es destrueixen. / ISMAEL VELÁZQUEZ

La crisi del coronavirus castiga amb força el mercat laboral a les Balears: el juliol es varen registrar 71.547 aturats, un 90,7% més que el mateix mes de l’any passat, quan n’hi hagué 37.505, segons dades de l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat). Però l’impacte de la pandèmia s’acarnissa amb els treballadors més joves: l’atur s’ha disparat un 260% entre els que tenen entre 20 i 24 anys. En aquest sector ha augmentat gairebé el triple que entre la població en general. Si el mes de juliol del 2019 hi havia 1.808 treballadors d’aquesta edat a l’atur, ara en són 6.518.

“Les dades de l’atur de juliol posen de manifest que els llocs de feina precaris són els que abans es destrueixen”, explica la professora del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Maria Tugores. De fet, el nombre de treballadors que consten a la Seguretat Social amb contractes temporals respecte del mes de juny és de 87.473, un 46,5% menys que no l’any passat, quan varen arribar als 163.532. Els contractes indefinits només han caigut un 2,1%. Els més joves són els més propensos a tenir contractes precaris i temporals, perquè tot just comencen la carrera professional.

Això afecta especialment tant les persones amb baix nivell educatiu com les que tenen poca experiència laboral, comenta Tugores. L’analista sociolaboral Rafael Borràs afirma que les polítiques públiques d’ocupació dirigides a joves s’han paralitzat els darrers mesos per la crisi del covid-19. “Feien cursos i no apareixien com a ocupats fins que havien acabat”, explica. També assenyala que el mercat laboral balear ofereix molt poques possibilitats per trobar una feina que no estigui relacionada amb el sector serveis.

Els aturats amb títols universitaris han pujat un 64,3% aquest juliol respecte del del 2019

Per illes, Eivissa registra l’increment més alt de desocupació en la franja d’entre 20 i 24 anys (418%), però cal tenir en compte que les xifres són més petites -s’ha passat de 132 a 624 desocupats. Entre el mateix grup d’edat destaca una pujada de l’atur del 332% a Menorca, de 104 a 450. Mallorca pateix un increment del 242% amb 5.384 aturats aquest juliol respecte dels 1.572 del de l’any passat. El nombre d’illencs d’entre 25 i 29 anys que han quedat sense feina també ha crescut un 162% i ha passat de 3.102 a 8.144, mentre que els de 30 a 34 s’han incrementat un 127% i enguany s’ha arribat als 8.087. El 2019 eren 3.556.

La desocupació gairebé es triplica en l’hostaleria, castigada per la pandèmia

Un altre exemple que confirma que la crisi econòmica causada per la sanitària castiga més els joves és el nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Els que tenen menys de 25 anys han caigut un 50% aquest juny respecte de l’any passat. S’han reduït de 52.223 a 26.134. Els d’entre 25 i 44 anys han baixat un 17,8%, mentre que els de més de 45 només ho han fet un 4,9%. El sociòleg Antoni Tarabini, però, apunta que una persona s’hi pot donar d’alta i de baixa diverses vegades un mateix mes.

Cop als menys formats

L’impacte econòmic del coronavirus també castiga més els treballadors menys formats -cal tenir en compte que els més joves és difícil que hagin tingut temps d’acabar estudis superiors. Els desocupats que no han completat la Primària han crescut un 140%: de 7.654 el juliol de l’any passat a 18.335 aquest mes passat. També han pujat un 78% els treballadors que tenen estudis de Secundària, o sigui, que han aprovat els quatre cursos de l’ESO i han fet el batxillerat o una formació professional. Són el grup més nombrós i enguany arriben als 39.838 aturats, mentre que el 2019 eren 22.376.

“La incorporació dels joves a la feina cada vegada serà més complicada perquè el monocultiu turístic mostra símptomes d’esgotament”, adverteix Borràs. A més, explica que hi ha menys universitaris aturats, però més que res perquè les Balears “són una de les regions europees amb més sobrequalificació”. Assenyala que molts joves que han anat a la universitat acaben treballant en el sector serveis, on la competència per qui sap parlar més idiomes “és molt important”.

Afectació als universitaris

Els aturats amb títols universitaris han pujat un 64,3% aquest juliol respecte del del 2019: s’ha passat de 4.613 a 7.581. Per estudis, l’increment més important afecta els que tenen una formació professional superior (87%), seguits pels que tenen una llicenciatura i un doctorat (64,2%) i els que tenen una diplomatura (37,7%). L’agrupació de nivells de formació de l’Ibestat es basa en el model anterior al pla Bolonya, de manera que es refereix a títols que han canviat.

Antoni Tarabini lamenta que a les Illes no s’ha posat en marxa cap projecte “global” de recuperació laboral que estigui dedicat a la població d’entre 18 i 35 anys. “És preocupant que una comunitat no ofereixi un futur per als joves”, comenta. I apunta que coneix casos de joves que han hagut de llevar del seu currículum que tenen un grau universitari perquè, si no, no aconsegueixen trobar feina. “Això és gravíssim perquè desprestigia els estudis”, diu.

Malgrat això, enmig de la crisi augmenten els nous universitaris. La UIB ha registrat més de 7.000 preinscripcions en el primer termini de matrícula, un 13,8% més que l’any passat. Encara que enguany el curs acadèmic ha estat marcat per la pandèmia, 854 alumnes més han sol·licitat l’accés a la universitat pública, segons dades de la institució. Maria Tugores creu que reciclar-se i formar-se fins i tot en aquestes circumstàncies “sempre és una opció encertada”. Antoni Tarabini afegeix que els joves que viuen en un context familiar amb un cert nivell cultural i econòmic tindran pares que pressionin els fills perquè vagin a la universitat, però assegura que “la immensa majoria” no poden. “En una família amb els pares sense feina o amb pocs ingressos mensuals no incentivaran que el fill estudiï”, diu. El sociòleg creu que la majoria de joves de les Illes que queden a l’atur no tenen gaires opcions per aquesta manca de formació.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF