El covid-19 dispara les mancances econòmiques
Cort i l’IMAS admeten saturació als telèfons d’emergència social
PalmaEl coronavirus ha posat en evidència la situació de precarietat de moltes famílies que miren cap a un precipici econòmic que feia temps que no veien o que no havien vist abans. Els telèfons d’emergència social de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), el qual depèn del Consell, i de l’Ajuntament de Palma reben una allau de peticions d’ajuda. Per donar-hi resposta, les institucions han hagut de crear i ampliar els equips d’atenció telefònica. Més enllà de la quantitat, allò que s’han trobat a l’altra banda de la línia són persones angoixades per la incertesa.
El vicepresident de l’IMAS i coordinador del nou telèfon d’emergències, Jaume Tortella, confessa que la situació l’ha sacsejat de tal manera que li ha fet replantejar-se la necessitat d’un canvi de model. “Ara la gent no necessita algú que prengui notes, sinó ser escoltada. No podem continuar fent feina de manera despersonalitzada. Hem d’humanitzar l’atenció. Aquesta temporada ens servirà per fer un reset molt important”, afirma.
La coordinadora de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma, Catalina Trobat, també té la mirada fixada en el futur. Explica que es pot entreveure el que vindrà després d’aquesta primera fase i que cal preparar-se. De moment, Cort ha hagut de duplicar els esforços econòmics per ajudar 2.785 famílies durant aquest mes de confinament. Això ha suposat una inversió d’1.105.000 euros, una quantitat que, en una situació de normalitat, cobriria dos mesos i mig d’ajudes. A més, Trobat és conscient que la demanda no deixarà d’augmentar, de moment.
Tot i que l’IMAS encara no té un perfil clar del nou demandant, veuen que solen ser famílies normalitzades d’edat mitjana amb fills. També gent gran que abans no eren dependents, però que ara es “troben que tenen por de sortir de casa, perquè són població de risc”, comenta Tortella. Cap d’ells necessita informació puntual, sinó rebre un acompanyament en la situació per la qual està passant. La part positiva és que “la crisi sanitària ha fet sortir a la llum molta solidaritat encoberta”.
El telèfon gratuït -900 100 444- que l’IMAS va posar en marxa el 25 de març per atendre la població durant l’estat d’alarma ha atès en total 2.178 telefonades fins al 23 d’abril. La mitjana és d’unes 120 cridades diàries. Als telèfons d’urgències de Cort -971 225 977 i 676 758 317-, operatius des del 13 de març, n’hi arriben 700 cada dia. D’altra banda, tots els centres dels serveis socials de Palma disposen també d’un número de mòbil.
Reforç de personal
Tant Trobat com Tortella no tenen cap inconvenient a reconèixer que hi ha hagut moments de saturació de les línies d’atenció, però matisen que ja ho han resolt. El telèfon de l’IMAS va començar amb 10 persones, entre treballadors i psicòlegs, i ara ja en són 15. “Són gent de la casa que fan teletreball. N’hi ha de tots els departaments: menors, discapacitats... Coneixen els recursos i també s’assessoren per tenir informació sobre temes que ens demanen, com les ajudes al lloguer”. Per la seva banda, l’Ajuntament de Palma va muntar una centraleta telefònica amb sis treballadors del Consistori, els quals també fan feina des de casa. La majoria provenen del treball comunitari i de l’atenció a la infància. Aquest equip fa un triatge per descongestionar les peticions d’ajuda que hi va haver, al principi, al Molinar, Can Pastilla, al Coll d’en Rabassa i a Pere Garau. I darrerament als barris de la Soledat i del polígon de Llevant. Segons explica Catalina Trobat, es preveu que el 4 de maig Cort contracti quatre persones més per consolidar el servei i substituir el personal que està fent aquestes tasques perquè puguin tornar a les seves feines.
