El Govern preveu que les Balears perdran el 30% del PIB i 147.700 llocs de feina

El conseller Iago Negueruela calcula que, sense l'acció de les administracions, la crisi del coronavirus restarà 9.270 milions d'euros a les Illes i que el turisme no es començarà a recuperar fins a l'agost

La platja de Can Pere Antoni de Palma, durant l'estat d'alarma a causa del coronavirus / Isaac Buj

El Govern balear calcula que la crisi del coronavirus durà a la pèrdua d'un 31,6% del producte interior brut de les Illes (9.274 milions d'euros) i d'un 29,2% de l'ocupació (147.732 llocs de feina). El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha explicat aquestes xifres aquest dilluns i ha dit que aquest ni tan sols és el pitjor escenari possible, però també ha obert la possibilitat que l'escenari real pugui ser millor: ha explicat que aquests càlculs no tenen en compte l'efecte corrector que puguin tenir les possibles mesures institucionals dels governs balear i espanyol i de la Unió Europea. 

La conselleria de Model Econòmic, en un exercici de simulació, ha previst tres escenaris possibles, que podeu consultar en aquest document. En el primer, els turistes farien una despesa equivalent al 37% de la de l'any passat. En el segon, seria del 20,7% i en el tercer, del 13,5%. Negueruela ha explicat que treballen amb el segon com a més probable, que implica que la recuperació del turisme -i de manera "molt moderada"- no començaria fins a l'agost. En concret, l'escenari intermedi xifra en negoci del sector a l'agost en un 25% respecte el 2019. A partir de llavors aniria remuntant amb "petits increments" i sempre depenent de com evolucioni la pandèmia a la resta de països d'on provenen els turistes, sobretot Alemanya i el Regne Unit.

Principals dades dels escenaris econòmics prevists pel Govern

En l'escenari que el Govern veu més probable es perdrien 6.765,5 milions d'euros del turisme (19,6% del PIB) que implicarien la pèrdua de 82.469 llocs de feina; 1.836 milions d'inversió empresarial (6,3% del PIB, 36.189 llocs de feina); i 563,3 milions per la caiguda del consum (1,9% del PIB, 11.018 llocs de feina). Però tota aquesta davallada passarà un pic s'aixequi l'estat d'alarma. Fins llavors, el confinament obligat implicarà una caiguda del 3,8% del PIB i de 18.056 llocs de feina. Això suposant que duri fins el 26 d'abril, si s'allargàs més caldria refer els càlculs.

Per illes, les més perjudicades serien les Pitiüses, amb un impacte 36,5% i el 33,9% respecte del PIB i de l'ocupació respectivament; seguides de Menorca (31,1% del PIB i 28,3% de l'ocupació); i de Mallorca (30,8% del PIB i 28,4% de l'ocupació).

El pitjor escenari: 10.900 milions

El conseller Negueruela, tot i les preguntes dels periodistes, no ha concretat les dades globals d'impacte del pitjor escenari en la simulació que ha fet la seva conselleria, però partint de les xifres del seu document es pot inferir que, tenint en compte el manteniment de l'estat d'alarma fins el 15 de maig, implicaria una pèrdua del 37,2% del PIB de les Balears i del 34,5% de l'ocupació. O sigui: el producte interior brut de les Balears cauria fins a 10.900 milions d'euros i es perdrien uns 174.500 llocs de feina. 

La Conselleria apunta, però, que les simulacions s'han d'interpretar com a valors màxims i sota la hipòtesi que les administracions no actuassin. Com es pot consultar en el document sobre l'impacte econòmic del coronavirus a les Balears publicat pel Govern, la Conselleria diu que les actuacions públiques que es faran permetran que els valors reals acabin sent inferiors.

El director general de Model Econòmic i Treball, Llorenç Pou, ha destacat que "no estam davant una crisi econòmica", perquè la caiguda del PIB no és resultat de "disfuncions estructurals" sinó d'una crisi sanitària que ha paralitzat temporalment l'activitat econòmica i ha dut a una "recessió". A més, ha recordat que les Balears són una de les regions de l'Estat amb menys casos de covid-19 i això implica que les Illes són una destinació més segura. Arran de les preguntes dels periodistes Negueruela no ha descartat que, per part de les administracions, es valori la possibilitat d'exigir proves negatives de covid-19 als possibles futurs visitants internacionals de les Balears.

Col·lapse econòmic i depressió

Les dades que ha fet públiques el Govern no desentonen amb les que ha difós aquest mateix dilluns la Fundació Impulsa, que calcula que durant les quatre primeres setmanes d'estat d'alarma el PIB balear ha perdut 612,14 milions d'euros i un 2% del balanç anual. Però aquesta entitat va més enllà de les previsions de l'Executiu i al seu document intenta calcular el possible efecte a un termini més llarg. Així, manté que si les restriccions generals en les activitats econòmiques i la mobilitat es mantenen durant un any o un any i mig, encara que sigui de manera intermitent, l'economia illenca entraria en "col·lapse" durant el 2020 -amb entre 250.000 i 300.000 aturats i una caiguda del 25% al 33% del PIB- i entraria en una "depressió" durant el 2021.

Informe d'Impulsa sobre l'impacte econòmic del covid-19 a les Balears

En un possible escenari de restriccions a la mobilitat només per a les persones infectades i en què es fessin tests massius a la població i s'aplicassin mesures de seguiment dels contactes, Impulsa preveu un "xoc econòmic" aquest 2020, amb pèrdues d'entre 125.000 i 175.000 llocs de feina i d'entre una novena i una sisena part del PIB, i una "recessió" l'any que ve. En els escenaris en què es mantenen durant un any o més les restriccions més dures la Fundació Impulsa afirma que hi hauria "conseqüències permanents" per a l'economia illenca i que el teixit empresarial perdria la possibilitat de recuperació.

Ajudes als treballadors

El conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, ha explicat que a les Balears ja s'han presentat uns 18.000 Expedients de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) més de 4.200 dels quals ja estan resolts. Aquests expedients corresponen a uns 160.000 treballadors. Negueruela ha recordat que el Govern va aconseguir que 50.000 treballadors fixos discontinus es poguessin incorporar als ERTO. El conseller ha dit que quasi el 100% dels expedients s'estan resolent favorablement i ha agraït que 150 funcionaris estiguin fent feina cada dia fins i tot durant els festius de Pasqua per facilitar l'accés a la prestació.

Per reduir l'impacte del coronavirus a les Balears, la Conselleria considera necessari perllongar les ajudes estatals dels ERTO i continuar posant a disposició de les empreses tot el crèdit necessari per garantir-ne la liquiditat. El Govern creu que cal ajudar el teixit productiu a aguantar la caiguda "transitòria" d'ingressos i també s'ha de cobrir l'impacte social per la pèrdua de llocs de feina a través d'una sortida que sigui "inclusiva".

En l'informe sobre l'impacte del covid-19 la Conselleria reitera que les simulacions no es produiran perquè no incorporen les mesures correctores per part de l'Estat, el Govern i la UE. Només les prestacions pels ERTOs fins a l'abril suposaran un 1% del PIB i en el text es diu que les mesures públiques que s'estan fent "no té precedents".

En el document també es té en compte la necessitat d'un pla específic per als territoris turístics com les Illes, disposar dels elements per competir en condicions d'igualtat amb la resta de destinacions de l'Estat i una major flexibilització de les regles de dèficit per part de la Comissió Europea. "La Unió Europea ha de demostrar d'una vegada que està a l'alçada dels problemes socials" ha declarat el conseller Negueruela, en aquest sentit.

Cal recordar que  alguns hotelers ja han decidit no obrir aquesta temporada i molts altres s’ho plantegen. La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), però, també està estudiant com implementar les mesures que estableix una guia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) basada en la feina d'un biòleg mallorquí que explica com els hotels han de conviure amb el coronavirus fins que hi hagi una vacuna.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF